12
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
14
de desembre
a les
21:42h
Daniel Cornellà és l'alcalde de Celrà (el Gironès), un dels municipis investigats per l'Audiència Nacional espanyola per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament del passat 9 de novembre. Pocs minuts abans que comenci l'acte que la CUP ha organitzat en aquesta localitat per donar suport als denunciats, respon les següents preguntes per a NacióDigital.
- Des de l'Ajuntament de Celrà, teníeu previst que hi hagués aquesta denúncia?
- La veritat és que no ens esperàvem que s'iniciés la investigació. Així com altres vegades la secretària sí que ens advertia que per les mocions aprovades ens podien dur als jutjats amb contenciosos, en aquest cas tothom tenia molt clar que només es tractava de donar suport a la resolució del Parlament del 9 de novembre. Era molt difícil, a nivell jurídic, buscar-hi alguna cosa per imputar-nos.
- Aquestes altres resolucions de les quals parla eren semblants?
- Sí, totes de caràcter polític. Com la del 2012, que vam declarar Celrà poble lliure i sobirà. Aquesta sí que tenia moltes més possibilitats que algú volgués impugnar els acords: no era "donar suport" sinó "declarar-se" com a municipi. Evidentment, va passar i ens van portar pel contenciós i d'aquí poc sortirà la sentència definitiva, que suposem anul·larà tots els acords.
- Cap esperança?
- Quan la justícia fa política, és molt difícil guanyar.
- La resolució del 2012 de la qual parla i l'actual són diferents, però la resposta de l'estat és la mateixa. Què ha canviat?
- El moment ha canviat. La situació del país ha canviat molt des del 2012 i l'estat espanyol ha modificat la seva manera d'actuar en contra del procés independentista. Al principi, focalitzava la seva acció en el president de Catalunya i ara l'estratègia va dirigida als ajuntaments.
- Es busca afrontar l'independentisme des de la base?
- Sí. Ara estan provant d'atemorir des dels municipis, que, sense passar per davant de la societat civil, han estat donant suport al procés des de sempre. Un suport que ha estat molt important en episodis com en l'organització de la consulta del 9-N, les mobilitzacions, els posicionaments polítics o la creació de l'AMI.
- Com va anar la reunió amb el govern d'aquesta setmana?
- Vam exposar el cas de cada ajuntament i la consellera Meritxell Borràs ens va donar suport total a nivell jurídic i pel que faci falta. Està bé que el govern en funcions doni suport d'aquesta manera tant clara, cosa que no havia fet fins ara.
- En la roda de premsa posterior a la reunió entre l'executiu català i els consistoris investigats, Carles Puigdemont va preveure que nombrosos ajuntaments aprovessin aquest tipus de mocions com a reacció. Creu que així serà?
- De fet ja ha passat. L'endemà de destapar-se aquests casos en un mitjà de comunicació afí a l'estat, vam rebre considerables trucades de suport d'altres municipis i molts ens van demanar que els passéssim la moció que havíem aprovat. En pocs dies, uns 20 ajuntaments més van aprovar aquestes resolucions i ara ja estem per sobre del centenar. L'atac de l'estat espanyol ha generat un cop més, una reacció de solidaritat i suport mutu entre els consistoris.
- Per la seva banda, Miquel Buch va fer una crida als partits no independentistes a votar a favor de mocions en contra d'aquesta denúncia. Aquesta proposta prosperarà?
- No, realment no. Els partits no independentistes que poden arribar donar suport a aquesta moció, no perquè siguin independentistes, sinó perquè creuen en la democràcia són pocs partits. Catalunya Sí que es Pot i poca cosa més. En canvi, els partits d'obediència espanyola difícilment faran això: estan molt còmodes amb aquesta situació.
- L'escenari electoral pot influir?
- Potser hi té a veure alguna cosa. Tot el que és atacar les institucions catalanes, a la resta de l'estat atreu a un tipus de votant. La premsa estatal ven el conflicte d'una manera molt tendenciosa. El que sí que veurem després de les eleccions és que en funció de qui guanyi, la cosa pot anar a millor o a pitjor.
- Tot i que no va rebre notificació, l'Ajuntament de Sant Cugat també es donava per denunciat però l'Audiència Nacional espanyola va arxivar ahir la seva denúncia. Hi havia alguna diferència entre la moció que van aprovar ells i la vostra?
- La moció era clavada. Les resolucions que s'han aprovat són iguals a tot arreu. De fet, estan impulsades per l'AMI i l'ACM.
- Aleshores, pot ser que Celrà tingui la mateixa solució que Sant Cugat?
- Això va a favor que s'arxivi la nostra causa. Però pot passar que el nostre jutjat tinguin una visió diferent. De totes maneres no ens preocupa massa, no estem movent ni un dit. Estem farts i fem cas omís del que ens diuen.
...
- Estem cansats que la justícia estigui polititzada a aquests nivells i que els ajuntaments, que cada dia treballem per millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes, haguem d'aguantar que cada "x" temps ens portin als jutjats. Això ja no ens representa, i el que vam decidir com a equip de govern amb el suport de tots els grups va ser desobeir i no enviar cap paper. No ens sentim representats per aquest estat i la seva justícia i, de fet, per això vam aprovar la moció.
- Des de l'Ajuntament de Celrà, teníeu previst que hi hagués aquesta denúncia?
- La veritat és que no ens esperàvem que s'iniciés la investigació. Així com altres vegades la secretària sí que ens advertia que per les mocions aprovades ens podien dur als jutjats amb contenciosos, en aquest cas tothom tenia molt clar que només es tractava de donar suport a la resolució del Parlament del 9 de novembre. Era molt difícil, a nivell jurídic, buscar-hi alguna cosa per imputar-nos.
- Aquestes altres resolucions de les quals parla eren semblants?
- Sí, totes de caràcter polític. Com la del 2012, que vam declarar Celrà poble lliure i sobirà. Aquesta sí que tenia moltes més possibilitats que algú volgués impugnar els acords: no era "donar suport" sinó "declarar-se" com a municipi. Evidentment, va passar i ens van portar pel contenciós i d'aquí poc sortirà la sentència definitiva, que suposem anul·larà tots els acords.
- Cap esperança?
- Quan la justícia fa política, és molt difícil guanyar.
- La resolució del 2012 de la qual parla i l'actual són diferents, però la resposta de l'estat és la mateixa. Què ha canviat?
- El moment ha canviat. La situació del país ha canviat molt des del 2012 i l'estat espanyol ha modificat la seva manera d'actuar en contra del procés independentista. Al principi, focalitzava la seva acció en el president de Catalunya i ara l'estratègia va dirigida als ajuntaments.
- Es busca afrontar l'independentisme des de la base?
- Sí. Ara estan provant d'atemorir des dels municipis, que, sense passar per davant de la societat civil, han estat donant suport al procés des de sempre. Un suport que ha estat molt important en episodis com en l'organització de la consulta del 9-N, les mobilitzacions, els posicionaments polítics o la creació de l'AMI.
- Com va anar la reunió amb el govern d'aquesta setmana?
- Vam exposar el cas de cada ajuntament i la consellera Meritxell Borràs ens va donar suport total a nivell jurídic i pel que faci falta. Està bé que el govern en funcions doni suport d'aquesta manera tant clara, cosa que no havia fet fins ara.
- En la roda de premsa posterior a la reunió entre l'executiu català i els consistoris investigats, Carles Puigdemont va preveure que nombrosos ajuntaments aprovessin aquest tipus de mocions com a reacció. Creu que així serà?
- De fet ja ha passat. L'endemà de destapar-se aquests casos en un mitjà de comunicació afí a l'estat, vam rebre considerables trucades de suport d'altres municipis i molts ens van demanar que els passéssim la moció que havíem aprovat. En pocs dies, uns 20 ajuntaments més van aprovar aquestes resolucions i ara ja estem per sobre del centenar. L'atac de l'estat espanyol ha generat un cop més, una reacció de solidaritat i suport mutu entre els consistoris.
- Per la seva banda, Miquel Buch va fer una crida als partits no independentistes a votar a favor de mocions en contra d'aquesta denúncia. Aquesta proposta prosperarà?
- No, realment no. Els partits no independentistes que poden arribar donar suport a aquesta moció, no perquè siguin independentistes, sinó perquè creuen en la democràcia són pocs partits. Catalunya Sí que es Pot i poca cosa més. En canvi, els partits d'obediència espanyola difícilment faran això: estan molt còmodes amb aquesta situació.
- L'escenari electoral pot influir?
- Potser hi té a veure alguna cosa. Tot el que és atacar les institucions catalanes, a la resta de l'estat atreu a un tipus de votant. La premsa estatal ven el conflicte d'una manera molt tendenciosa. El que sí que veurem després de les eleccions és que en funció de qui guanyi, la cosa pot anar a millor o a pitjor.
- Tot i que no va rebre notificació, l'Ajuntament de Sant Cugat també es donava per denunciat però l'Audiència Nacional espanyola va arxivar ahir la seva denúncia. Hi havia alguna diferència entre la moció que van aprovar ells i la vostra?
- La moció era clavada. Les resolucions que s'han aprovat són iguals a tot arreu. De fet, estan impulsades per l'AMI i l'ACM.
- Aleshores, pot ser que Celrà tingui la mateixa solució que Sant Cugat?
- Això va a favor que s'arxivi la nostra causa. Però pot passar que el nostre jutjat tinguin una visió diferent. De totes maneres no ens preocupa massa, no estem movent ni un dit. Estem farts i fem cas omís del que ens diuen.
...
- Estem cansats que la justícia estigui polititzada a aquests nivells i que els ajuntaments, que cada dia treballem per millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes, haguem d'aguantar que cada "x" temps ens portin als jutjats. Això ja no ens representa, i el que vam decidir com a equip de govern amb el suport de tots els grups va ser desobeir i no enviar cap paper. No ens sentim representats per aquest estat i la seva justícia i, de fet, per això vam aprovar la moció.