La Carbonera, de casa «okupa» a edifici protegit

A la cantonada Besòs-Mar dels carrers Urgell i Floridablanca de l'Eixample de Barcelona s'aixeca la Casa Tarragó, més coneguda com La Carbonera, un edifici que destaca de la resta pel monumental grafit que decora la seva façana principal. L'immoble, que passa per ser la casa més antiga de l'Eixample, si més no, de les que queden dempeus, acaba de ser inclòs en el Pla especial de protecció del patrimoni artístic, una mesura de protecció que n'evitarà el seu enderrocament, després d'anys d'estar en el punt de mira de la piqueta.

L'edifici va ser construït l'any 1864, tres anys després que s'edifiqués la primera casa de l'Eixample, la Casa Gibert –avui desapareguda, ja que va ser aixecada en terrenys de l'actual plaça de Catalunya-. Aquell mateix 1864 es van bastir les anomenades cases Cerdà, situades a la cruïlla entre els carrers Roger de Llúria i Consell de Cent, quatre edificis dels quals encara en queden tres dempeus. En tot cas, la casa situada al carrer Urgell, 30, es considera la més antiga, si més no administrativament, ja que la sol·licitud per bastir l'edifici, presentada per Narcís Tarragó, va ser anterior a les cases Cerdà.

Obres del mateix arquitecte, Antoni Valls i Galí

Curiosament les cases Cerdà i la casa Tarragó van ser obra del mateix arquitecte, Antoni Valls i Galí, però mentre en el primer cas es tracta d'edificis de xamfrà clàssics, construïts entre mitgeres, la Casa Tarragó va aportar una solució diferent a un altre espai, amb façanes als quatre vents, de les quals tres són visibles des del carrer mentre que la quarta queda amagada a l'interior de l'illa, tot i que en el projecte inicial havia de donar al previst camí de ronda i per tant, havia de ser visible des del carrer.

Malgrat la simplicitat de la façana principal, sense cap ornamentació –més enllà del grafit actual-, i un únic balcó, l'edifici conserva un cert valor arquitectònic precisament per la seva disposició, amb terrasses situades als laterals, on les façanes s'obren amb arcs. El mateix disseny amb arcs es va utilitzar per a la part posterior, que dóna a un pati interior.

Casa "okupada" entre 2008 i 2014

Fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX als baixos de l'edifici hi havia una carboneria, que acabaria donant nom a la finca indistintament com a La Carbonera o La Carboneria. L'any 2005 els seus propietaris la van vendre a un grup immobiliari, que tenia el projecte d'enderrocar-lo per construir un nou edifici de veïns, però la història va canviar el 2008, quan La Carbonera es va transformar en casa "okupa", desenvolupant una intensa activitat com a Centre Social Okupat La Carbonería. Va ser en aquells primers anys quan es va fer un primer grafit a la façana, que posteriorment va ser substituït per l'actual. "L'okupació" va durar fins el febrer de 2014 quan la Guàrdia Urbana va desallotjar-ne els ocupants, una acció que va anar seguida de manifestacions de protesta, aldarulls i detencions.

Un cop la comissió de govern de l'ajuntament va decidir, el passat 26 de novembre, incloure l'edifici en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, la Carboneria evitarà l'enderroc. De fet, la finca estava subjecta des de l'etapa de l'alcalde Trias a una moratòria que impedia concedir llicències d'obres –precisament per impedir-ne la demolició- i que finalitzava just aquest mes de desembre. A més, a partir d'ara els seus propietaris estaran obligats a mantenir-ne els volums actuals, mentre queda pendent determinar si el grafit actual també queda inclòs en les mesures de protecció. L'Ajuntament, de moment, no ha informat que tingui cap projecte per adquirir l'edifici, que actualment està en desús i estat de semiabandó i amb les finestres tapiades, a excepció de la botiga de mobles instal·lada en un dels locals comercials, que continua operativa.

Protecció per a les cases Cerdà

Val a dir que en poc temps les edificacions de l'arquitecte Valls i Galí han estat objecte de mesures de reconeixement, ja que el passat mes d'octubre el Govern de la Generalitat va declarar les cases Cerdà com a bé cultural d'interès nacional, juntament amb la plaça del Mercadal d'Agramunt (Urgell).

Les Cases Cerdà són el conjunt de quatre edificis, dels quals només en sobreviuen tres –i amb modificacions sobre el projecte inicial-, ubicats a l'encreuament dels carrers Roger de Llúria i Consell de Cent. El seu nom prové del propietari dels terrenys, el comerciant Josep Cerdà i Soler –sense relació familiar amb l'urbanista de l'Eixample, Ildefons Cerdà-, que es va encarregar pel seu compte de promoure la construcció d'aquests edificis al que es va anomenar llavors la plaça Cerdà.