Barcelonins a l'infern nazi

Barcelona té el trist privilegi d'haver estat, d'entre totes les ciutats de l'Estat espanyol, la que va aportar el major nombre de víctimes als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat que els registres oficials donen una xifra de 730 naturals de Barcelona deportats als camps, actualment es calcula que van ser unes 1180 els homes i dones veïns o amb vinculació amb la ciutat que van acabar a l'infern nazi.

Cal recordar que la Barcelona dels anys trenta del segle XX era una ciutat en plena expansió, que havia crescut molt a causa de la gran onada migratòria del primer terç del segle i que a més, havia acollit un gran nombre de refugiats durant la Guerra Civil. De fet, des de la ciutat van sortir centenars de milers de barcelonins camí de l'exili a l'hivern de l'any 1939, per anar a raure als camps de concentració de la Catalunya Nord. Part d'aquells internats van enrolar-se, com a mesura per millorar les seves condicions de vida, en les Companyies de Treball d'Estrangers (CTE) de l'exèrcit francès, i el gruix dels quals va ser destinat a reforçar la Línia Maginot, una línia de defensa estàtica a la frontera francoalemanya que no va evitar la desfeta de la República al juny del 1940. Amb la derrota, la majoria de barcelonins, com a part del contingent de republicans espanyols, va ser traslladat als camps de concentració alemanys, especialment el de Mauthausen. També d'altres van acabar als lager després de ser detinguts per activitats de col·laboració amb la resistència francesa.

70 anys de l'alliberament

Per recordar aquells homes i dones, molts dels quals van morir, el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha volgut aprofitar la commemoració aquest 2015 dels 70 anys de l'alliberament dels camps nazis per oferir la videoinstal·lació Barcelona deportada, inaugurada aquest dijous i que es pot visitar a la capella de Santa Àgata fins a finals de gener.
 Es tracta d'una instal·lació de petit format, amb un simple plafó introductori i l'emissió d'un audiovisual de 35 minuts que recorda figures com el fotògraf Francesc Boix i que a partir de records personals de les víctimes -fotografies, carnets, cartes- i els escrits d'alguns deportats, com Eliseu Villalba, Marcial Mayas, Ramon Buj Ferrer, Mercedes Núñez i Jaume Álvarez, recorda aquells anys fatídics que van començar amb la derrota republicana durant la Guerra Civil i que va acabar en molts casos amb la mort als camps, especialment al de Mauthausen i l'adjacent de Gusen. La mostra recorda igualment que molts dels supervivents van continuar la lluita contra el feixisme i la dictadura de Franco.