07
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
11:35h
El triomf del Front Nacional a la primera volta de les eleccions regionals franceses ha deixat trasbalsat el panorama polític, tot i que ja s’esperava. De les tretze regions, fins a sis han donat la majoria a l’extrema dreta, concretament a Pas de Calais, la regió formada per la fusió de Llanguedoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, Provença-Alps-Costa Blava, el Gran Est Normandia, Centre-Vall del Loira i Borgonya-Franc Comtat.
En el cas de Pas de Calais, el territori on les expectatives ultres eren més elevades, Marine Le Pen ha obtingut un 41% dels vots. Aquesta serà una de les grans batalles de diumenge vinent. En quatre regions s’ha imposat l’aliança d’Els Republicans de Nicolas Sarkozy, i l’esquerra en les altres tres.
Una altra dada a tenir en compte és que, malgrat la reculada enorme i el fracàs dels socialistes, el bloc d’esquerres s’acosta al 30% dels sufragis si se suma al PSF el suport de França Ecologia i el Front d’Esquerres. El partit del president François Hollande ha obtingut algun bon resultat, com a Bretanya, on el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, ha guanyat amb un 34% per un 22% de la dreta i el Front ha tret la tercera posició, amb un 18%. La figura de Le Drian pot sortir reforçada d’aquesta contesa. Però l’única possibilitat que té l’esquerra francesa de resistir és intentar teixir espais de complicitat de cara a les eleccions presidencials del 2017.
Un èxit molt familiar
Xavier Bertrand, el candidat sarkozista a la regió de Pas de Calais (24-25%), ha fet una crida a l’esquerra (un 18% dels socialistes) perquè li doni suport. El PSF acaba d’anunciar que es retira i demanarà el vot pel candidat conservador per aturar Marine Le Pen. També és molt probable que passi el mateix a la regió de la Provença-Alps-Costa Blava, on la néta del fundador del FN, Marion Maréchal-Le Pen, ha tret un espectacular 42% dels vots. O sigui, que la família Le Pen guanya per partida doble. Triple, més ben dit, ja que al Rosselló-Llenguadoc –megaregió on s'inclou la Catalunya Nord- el company sentimental de Marine Le Pen, Louis Aliot, ha arribat també en primer lloc. Aquí, però, ho tindrà més complicat, amb un 31%.
La dreta, perdedora i dividida
Si els socialistes han d’estar preocupats pels seus resultats, la situació de la dreta no és tampoc per tocar campanes. Els de Nicolas Sarkozy no arriben al 30% dels vots i, estant a l’oposició, no han estat capaços d’aparèixer com a alternativa. Les regionals no han despertat entusiasme i el resultat d’aquest diumenge no indica que en les presidencials de la primavera del 2017 no es produeixi una major mobilització de l’electorat tradicional, tant de dreta com d’esquerra.
En les primeres hores, ja s’han evidenciat divisions entre els partits democràtics. Si l’expresident Sarkozy ha sortit per assegurar que no retiraran candidatures d’Els Republicans en favor dels socialistes, ja han començat a escoltar-se veus en els partits de centre, com la UDI i el Modem per plantejar-se la possibilitat de retirar-se en els llocs on hagin quedat en tercera posició. És el que es coneix en política francesa com a pacte republicà. Amb l’atomització de les forces d’esquerra, els candidats socialistes que quedin dempeus com a segons tindrien alguna opció de guanyar en la segona volta. Però ara França ja mira a les presidencials.
Aquests dies seran intensos a París. Però també més enllà s’analitzarà l’escenari. Perquè una França amb un FN com a primera força és una amenaça per al projecte europeu. Marine Le Pen s’ha afegit avui al llarg llistat de maldecaps que ja acumulen a Brussel·les, on viuen també angoixats per l’anunciat referèndum promès per David Cameron sobre el futur del Regne Unit a la UE, un dels grans temors en els cercles continentals. Els vells espectres de la història que alguns creien enterrats tornen per treure el son a les democràcies.
En el cas de Pas de Calais, el territori on les expectatives ultres eren més elevades, Marine Le Pen ha obtingut un 41% dels vots. Aquesta serà una de les grans batalles de diumenge vinent. En quatre regions s’ha imposat l’aliança d’Els Republicans de Nicolas Sarkozy, i l’esquerra en les altres tres.
Una altra dada a tenir en compte és que, malgrat la reculada enorme i el fracàs dels socialistes, el bloc d’esquerres s’acosta al 30% dels sufragis si se suma al PSF el suport de França Ecologia i el Front d’Esquerres. El partit del president François Hollande ha obtingut algun bon resultat, com a Bretanya, on el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, ha guanyat amb un 34% per un 22% de la dreta i el Front ha tret la tercera posició, amb un 18%. La figura de Le Drian pot sortir reforçada d’aquesta contesa. Però l’única possibilitat que té l’esquerra francesa de resistir és intentar teixir espais de complicitat de cara a les eleccions presidencials del 2017.
Un èxit molt familiar
Xavier Bertrand, el candidat sarkozista a la regió de Pas de Calais (24-25%), ha fet una crida a l’esquerra (un 18% dels socialistes) perquè li doni suport. El PSF acaba d’anunciar que es retira i demanarà el vot pel candidat conservador per aturar Marine Le Pen. També és molt probable que passi el mateix a la regió de la Provença-Alps-Costa Blava, on la néta del fundador del FN, Marion Maréchal-Le Pen, ha tret un espectacular 42% dels vots. O sigui, que la família Le Pen guanya per partida doble. Triple, més ben dit, ja que al Rosselló-Llenguadoc –megaregió on s'inclou la Catalunya Nord- el company sentimental de Marine Le Pen, Louis Aliot, ha arribat també en primer lloc. Aquí, però, ho tindrà més complicat, amb un 31%.
El públic aplaudeix Marine Le Pen, en un míting a Perpinyà. Foto: Josep Maria Montaner
La dreta, perdedora i dividida
Si els socialistes han d’estar preocupats pels seus resultats, la situació de la dreta no és tampoc per tocar campanes. Els de Nicolas Sarkozy no arriben al 30% dels vots i, estant a l’oposició, no han estat capaços d’aparèixer com a alternativa. Les regionals no han despertat entusiasme i el resultat d’aquest diumenge no indica que en les presidencials de la primavera del 2017 no es produeixi una major mobilització de l’electorat tradicional, tant de dreta com d’esquerra.
En les primeres hores, ja s’han evidenciat divisions entre els partits democràtics. Si l’expresident Sarkozy ha sortit per assegurar que no retiraran candidatures d’Els Republicans en favor dels socialistes, ja han començat a escoltar-se veus en els partits de centre, com la UDI i el Modem per plantejar-se la possibilitat de retirar-se en els llocs on hagin quedat en tercera posició. És el que es coneix en política francesa com a pacte republicà. Amb l’atomització de les forces d’esquerra, els candidats socialistes que quedin dempeus com a segons tindrien alguna opció de guanyar en la segona volta. Però ara França ja mira a les presidencials.
Aquests dies seran intensos a París. Però també més enllà s’analitzarà l’escenari. Perquè una França amb un FN com a primera força és una amenaça per al projecte europeu. Marine Le Pen s’ha afegit avui al llarg llistat de maldecaps que ja acumulen a Brussel·les, on viuen també angoixats per l’anunciat referèndum promès per David Cameron sobre el futur del Regne Unit a la UE, un dels grans temors en els cercles continentals. Els vells espectres de la història que alguns creien enterrats tornen per treure el son a les democràcies.