05
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
06
de desembre
a les
14:22h
Aquesta diumenge, els ciutadans de la República francesa aniran a les urnes per elegir els nous consells regionals. Nous ho seran perquè el mapa regional de l’hexagon ha sofert una transformació profunda per obra i gràcia d’una reforma del govern de François Holande que
ha estat molt contestada. De vint-i-dues regions es passa a tretze (veure mapa) i hi ha encara confusió sobre les noves competències que s’han atorgat als nous organismes regionals. Però un aspecte sembla clar d’antuvi: l’ascens amenaçant del Front Nacional en un ambient enrarit pels atemptats de París.
Amb els carrers de la capital tacats de sang, Hollande ha mostrat a fons la seva imatge com a titular de la sobirania nacional en un país on el president és alhora cap de l’estat i, en la pràctica, cap del govern (hi ha un primer ministre, però hi està molt subordinat). Però res indica que això pugui salvar el seu partit, el socialista (PSF) d’una forta reculada demà i diumenge vinent, quan tingui lloc la segona i definitiva volta.
La demagògia sense límits del Front Nacional
La campanya ha estat viciada des de l’inici. L’impacte dels atemptats d'Estat Islàmic ha facilitat tota mena de demagògies. Qui s’endú la part més gran d’això és l’extrema dreta. El partit de Marine Le Pen –ja totalment allunyada del seu pare- ha fet del tema dels refugiats –millor seria dir contra els refugiats- un dels seus cavalls de batalla. Així, ha promès que de guanyar en alguna regió, aquesta jugaria un paper determinant per aturar l’allau de refugiats que s’està produint, segons els del Front.
La premsa ja ha denunciat la falsedat d’aquesta promesa. Per començar, les regions no tenen gaires competències, i menys en el tema de l’acollida d’estrangers. L’únic terreny en el que poden intervenir és en les subvencions a entitats de suport als refugiats. Els del FN ja han promès que són partidaris de retirar els ajuts a les associacions humanitàries d’acollida. Això representa una partida pressupostària tan esquifida que frega el ridícul. Per posar només un exemple: a la regió del Pas de Calais, s’han destinat 420.000 euros a donar allotjament a persones originàries de Síria, el que suposa exactament el 0,018% del pressupost regional.
Triangular a l’hexagon
Les regionals seran un test de cara a les eleccions presidencials de la primavera del 2017, d’aquí a setze mesos tan sols. El factor que fa trontollar la batalla clàssica entre el bloc de dretes i el d’esquerres és que en aquesta ocasió, el Front Nacional emergeix com una amenaça real. La major part de les enquestes donen als de Le Pen entorn un 29-30%, en primera posició. L’aliança de dretes es mou entre un 27 i un 29%. Aplega tot el bloc de centre dreta, és a dir, Els Republicans de Nicolas Sarkozy com a gran partit conservador, més dues sigles minoritàries centristes, la UDI i el Modem democristià. Els dirigents de centre i dreta han decidit anar junts ja en el primer torn, coneixedors de com pot ser de letal la dispersió en la primera volta.
El bloc d’esquerres està més fragmentat. El PSF més algun annex (com el minúscul Partit dels Radicals d’Esquerra) gira entre un 22 i un 24%, als quals es podria afegir en segona volta el gruix de França Ecologia-Els Verds (entorn un 6%) i el Front d’Esquerres, amb el Partit Comunista i altres organitzacions d’esquerra més radical, que es mouen al voltant del 5%.
Paradoxalment, la irrupció del FN pot acabar salvant els socialistes en alguna regió, on extrema dreta, dreta i esquerra presentin forces igualades en segona volta. Però en una campanya que no sembla despertar un gran atractiu entre els electors (s’espera poca participació), l’atenció està posada en si Marine Le Pen, consolidarà la condició de primer partit de França i es farà amb la presidència de Pas de Calais, la regió del nord on els sondejos li auguren quasi el 40% dels sufragis.
Hi ha una altra Le Pen en aquesta contesa: Marion Maréchal-Le Pen, néta de Jean Marie Le Pen, que es presenta per la regió d’Alps-Provença-Costa Blava, i on l’extrema dreta pot fer igualment un bon paper. En el que coincideixen tots els analistes és en el fet que el color del mapa regional, fins ara rosa i amb predomini socialista (veure mapa de Frédéric Michel/Vikipèdia), farà una primera volta a la dreta.
Amb els carrers de la capital tacats de sang, Hollande ha mostrat a fons la seva imatge com a titular de la sobirania nacional en un país on el president és alhora cap de l’estat i, en la pràctica, cap del govern (hi ha un primer ministre, però hi està molt subordinat). Però res indica que això pugui salvar el seu partit, el socialista (PSF) d’una forta reculada demà i diumenge vinent, quan tingui lloc la segona i definitiva volta.
La demagògia sense límits del Front Nacional
La campanya ha estat viciada des de l’inici. L’impacte dels atemptats d'Estat Islàmic ha facilitat tota mena de demagògies. Qui s’endú la part més gran d’això és l’extrema dreta. El partit de Marine Le Pen –ja totalment allunyada del seu pare- ha fet del tema dels refugiats –millor seria dir contra els refugiats- un dels seus cavalls de batalla. Així, ha promès que de guanyar en alguna regió, aquesta jugaria un paper determinant per aturar l’allau de refugiats que s’està produint, segons els del Front.
La premsa ja ha denunciat la falsedat d’aquesta promesa. Per començar, les regions no tenen gaires competències, i menys en el tema de l’acollida d’estrangers. L’únic terreny en el que poden intervenir és en les subvencions a entitats de suport als refugiats. Els del FN ja han promès que són partidaris de retirar els ajuts a les associacions humanitàries d’acollida. Això representa una partida pressupostària tan esquifida que frega el ridícul. Per posar només un exemple: a la regió del Pas de Calais, s’han destinat 420.000 euros a donar allotjament a persones originàries de Síria, el que suposa exactament el 0,018% del pressupost regional.
Triangular a l’hexagon
Les regionals seran un test de cara a les eleccions presidencials de la primavera del 2017, d’aquí a setze mesos tan sols. El factor que fa trontollar la batalla clàssica entre el bloc de dretes i el d’esquerres és que en aquesta ocasió, el Front Nacional emergeix com una amenaça real. La major part de les enquestes donen als de Le Pen entorn un 29-30%, en primera posició. L’aliança de dretes es mou entre un 27 i un 29%. Aplega tot el bloc de centre dreta, és a dir, Els Republicans de Nicolas Sarkozy com a gran partit conservador, més dues sigles minoritàries centristes, la UDI i el Modem democristià. Els dirigents de centre i dreta han decidit anar junts ja en el primer torn, coneixedors de com pot ser de letal la dispersió en la primera volta.
El bloc d’esquerres està més fragmentat. El PSF més algun annex (com el minúscul Partit dels Radicals d’Esquerra) gira entre un 22 i un 24%, als quals es podria afegir en segona volta el gruix de França Ecologia-Els Verds (entorn un 6%) i el Front d’Esquerres, amb el Partit Comunista i altres organitzacions d’esquerra més radical, que es mouen al voltant del 5%.
Hi ha una altra Le Pen en aquesta contesa: Marion Maréchal-Le Pen, néta de Jean Marie Le Pen, que es presenta per la regió d’Alps-Provença-Costa Blava, i on l’extrema dreta pot fer igualment un bon paper. En el que coincideixen tots els analistes és en el fet que el color del mapa regional, fins ara rosa i amb predomini socialista (veure mapa de Frédéric Michel/Vikipèdia), farà una primera volta a la dreta.