eleccions espanyoles 20-D

La majoria del Consell d'Estat vol un acord per donar encaix a Catalunya

Els consellers veuen amb “escàndol” la declaració independentista aprovada pel Parlament però diversos membres de la institució també mostren incomoditat per l’actitud tancada del govern del PP | Les tesis de Miguel Herrero de Miñón guanyen pes a l'organisme

per Pep Martí , 3 de desembre de 2015 a les 11:13 |
La seu del Consell d'Estat a Madrid | Carlos Delgado/Wikicommons
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha moviments en molts centres de la política espanyola. La fotografia que sorgeixi de les properes eleccions del 20-D donarà marge, potser, per a especulacions sobre governs d’àmplia base i noves polítiques de cara a Catalunya. Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha en el Consell d'Estat un ambient favorable a buscar una “sortida jurídica” al conflicte entre Catalunya i Espanya.
 

El Consell d’Estat és el màxim òrgan consultiu de l’Estat. Assisteix el govern espanyol i, des de l’inici del procés, s’ha manifestat sempre en línia amb les decisions preses des de l’executiu de Mariano Rajoy. A més, els consellers veuen amb “escàndol” la declaració de ruptura aprovada pel Parlament. Però això no treu que diversos membres de la institució no mostrin també la seva incomoditat per l’actitud tancada del govern del PP. La perspectiva d’un Congrés sense majories absolutes és vista com una possibilitat per un escenari més pactista.  
 

Reducte de foralistes i democristians  
 

El Consell d’Estat està format per prop de trenta consellers, entre permanents, electius (nomenats pel govern per períodes de quatre anys), membres nats (com expresidents del govern o membres d’acadèmies I altres institucions). L’exministre de Sanitat del PP, José Manuel Romay Beccaría, és l’actual president. Els diferents governs intenten designar persones de la seva corda en el Consell, i per això s’hi troben figures com les exministres del PP Isabel Tocino i Ana Palacio, i antics dirigents del PSOE com Juan Carlos Rodríguez Ibarra o Juan José Laborda, el primer no precisament conegut per la seva sensibilitat catalanòfila.

Però en el dia a dia del Consell hi tenen més incidència figures com Landelino Lavilla, exministre d’UCD, fill de mare catalana, qui contempla amb preocupació la situació a Catalunya. Lavilla prové de l’antic sector democristià d’UCD i seria dels favorables a trobar una sortida pactada amb les reivindicacions catalanes. Un altre democristià exucedista és Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona. També és d’escola democristiana Manuel Silva, membre d’UDC.

Alguns dels consellers escolten cada cop amb més simpatia les tesis d’un altre membre de la institució, Miguel Herrero de Miñón, qui defensa una disposició addicional a la Constitució que blindi competències i reconegui la singularitat nacional de Catalunya, de la mateixa manera que es reconeixen els drets forals. En tot cas, si es planteja una reforma constitucional, el Consell d’Estat haurà d’emetre un dictamen.

L’organisme és hereu del Consell dels Àustries creat per l’emperador Carles V el segle XVI. Potser per això, els plens es fan sota un quadre que Tiziano va fer del monarca. La seu és el Palau dels Consells, d’estil barroc i situat en el vell Madrid. Diuen que quan es va construir, va impactar tant per la seva aparença fastuosa que va provocar la caiguda en desgràcia del seu propietari, el duc d’Uceda. Potser per això, la vida del Consell d'Estat transcorre ara per camins de discreció.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació