patrimoni de la humanitat

Les falles del Pirineu, Patrimoni de la Humanitat

La UNESCO reconeix les festes del foc de 63 municipis de Catalunya, Andorra, Occitània i la Franja

Aquestes tradicions, d'origen precristià, se celebren en comarques com els Pallars, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Berguedà

La decisió s'ha pres aquesta tarda a Namíbia

VÍDEOS Les falles, una tradició pirinenca que ja és Patrimoni de la Humanitat

| 01/12/2015 a les 16:12h
Especial: Territorials
Arxivat a: Cultura, Pirineu, cultura popular, Patrimoni de la Humanitat, falles, falles dels Pirineu
Les Falles d'Isil, al Pallars Sobirà | Jordi Ubach
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'han complert tots els pronòstics. Les falles del Pirineu són, des d'avui, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després d'uns dies d'angoixa i espera per conèixer el veredicte de la UNESCO, l'organisme ha fet oficial aquest dimarts des de Namíbia el seu reconeixement a la candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus", que inclou 63 pobles del Principat de Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i Occitània. Es tracta de la primera festa de la llista de Patrimoni Immaterial que té el foc com a element central.

Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.
 

Un grup de fallaires de la Pobla encenent la seva falla. Foto: Jordi Peró


Entre elles s'hi troben algunes festes molt populars al Pallars, com les falles d'Isil, on és tradició la baixada de grans troncs encesos de la muntanya. Com a representants pallaresos també formen part de la candidatura les falles de la Pobla de Segur i les d'Alins. Més enllà trobem, entre d'altres, les de Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l'Alta Ribagorça, les falles d'Arties i Les, a la Val d'Aran, o la Fia-faia del Berguedà, de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.

Gairebé dos anys de feina per un objectiu comú

L'Associació Cultural de municipis i entitats municipals fallaires dels Pirineus va començar a gestar el projecte a principis de 2014. El mes de març es va presentar el dossier oficial de la candidatura a la UNESCO. Gairebé dotze mesos després, al febrer d'aquest any, es va ultimar el dossier definitiu a Boí, fet que va suposar l'inici del compte enrere per al reconeixement aconseguit a Namíbia. Les persones que han treballat per la candidatura s'han mostrat, des del primer dia, molt optimistes. Els punts forts i una de les claus de l'èxit ha estat és el seu caràcter internacional, així com el fet que hagi sortit de la gent i les associacions i no de les institucions.

Satisfacció als municipis fallaires

Els actes de celebració previstos per demà es mantenen. Avui, doncs, toca celebrar-ho en la intimitat. L'alcaldessa d'Alt Àneu, Laura Arraut, s'ha mostrat en declaracions a Pallars Digital molt contenta per la resolució i ha afegit que el reconeixement és "molt positiu" pel municipi i per tots els pobles de la vall. A més, Arraut ha volgut destacar el paper que han jugat les falles d'Isil en el sí de la candidatura, una tradició que té molts anys i que "ha motivat la recuperació de les falles de molts altres pobles del Pallars".

A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, no fa tants anys que se celebra aquesta tradició, però tot i així les falles han arrelat profundament entre la població. Ho explica l'alcalde de la població, Lluís Bellera, que també ha volgut mostrar la seva "satisfacció total" pel reconeixement de la UNESCO. En declaracions a aquest diari, Bellera ha destacat la feina i la dedicació de moltes generacions de fallaires de la Pobla, i ha emplaçat a la població a celebrar-ho demà al vespre en l'acte oficial.

El Berguedà és l'altra comarca fallaire amb l'element singular que se celebren per celebrar el solstici d'hivern, i no pas el d'estiu. Per aquest dimecres ja s'havia convocat a Bagà una gran concentració a la plaça  Galceran de Pinós a les 19.30 hores, per celebrar la declaració per part de la UNESCO, amb un repic de campanes, coca i cava, i la crema d'algunes falles.



 

Desenes de faies s'encenen a la foguera de Sant Julià de Cerdanyola. Foto: Pere Gendrau

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Què li darem en el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató...
Auca del senyor Esteve, 01/12/2015 a les 16:29
+4
-35
Ara sí que queda demostrat que el "pusés" està més que finiquitat: que un medi mega-arxi-super independentista com Nació Digital obri amb aquest collonada de notícia en primera plana, indica clarament que pinten bastos. Tranquils, ens queden els castellers, les xiruques, les barretines, les puntaires, la Mel i el Mató, la Núria Feliu, el gegant del pi, el caganer (que no falti! gran contribució pàtria a la cultura universal!), el senyor Esteve, l'Estevet i la tieta Maria. Impossible ser més xarons i carrinclons. El país no dóna per massa més!
Que te d'estrany?
Visca la Terra, 01/12/2015 a les 16:47
+18
-3
Si als catalans els reconeixen a tot arreu menys on els haurien de reconeixer.
Ni Espanya ni França que son els que disposen del territori català.
Salut
Les Falles d'Alins
Anònim, 01/12/2015 a les 17:35
+18
-0
No son las fallas de Cataluña
Anònim, 01/12/2015 a les 19:35
+4
-34
Son las fallas del Pirineo, por tanto abarca mucho más que la "cultura catalana" y mucho más antigua.

La noticia, aunque no lo parezca, no tiene nada que ver con los paisos "catalans", entre otras cosas porque estos imaginarios paises ni han existido ni existirán.

Esta declaración afecta a cuatro países de los cuales, solo uno de ellos (Cataluña) es catalán. Cataluña, Andorra, Occitania y Aragón. Lo digo porque ni siquiera el redactor ha tenido la objetividad de llamar a cada país por su nombre.

Sabemos que a los partidarios del neoimperi, la misma existencia de Aragón les produce un sarpullido pero por mucho que quieran ocultar la verdad, Aragón existía siglos antes que Cataluña y seguirá existiendo a pesar de su desprecio y prepotencia.
Per a "No son las fallas de CataluNYa"
Montsià, 02/12/2015 a les 08:39
+14
-1
Menyspreu i prepotència, i ja des de l'encapçalament "Cataluña, en lloc de Catalunya", es el que demostra en el seu comentari, lliçons les justes.
Desperteu-vos, si encara esteu adormits o en teniu cap dubte
Anònim, 02/12/2015 a les 09:41
+19
-1
"Tot apuntava en la bona direcció i els fallaires –els d’Andorra la Vella i els dels 62 pobles més d’Espa­nya i sud de França– implicats en la candidatura de la Festa del foc del solstici d’estiu al Pirineu esperaven la bona notícia que ahir es va materialitzar"

Aquest és el text d'un diari andorrà, una raó més per a aconseguir la independència, fins i tot per als andorrans els catalans som espanyols o francesos. Quan una nació no té un estat propi, no existeix ni tant sols per als veïns més propers lingüísticament i cultural.

Ja n'hi ha prou de fer-nos el borni, si no hi ha independència, de portes enfora no existim i al final fins i tot ens diluirem del tot.

Ja podeu anar dient que som catalans i que som una nació... que si això que si això altre, però solament és per a consum "propi" i per a auto-donar-nos un copet a l'esquena, però al capdavall ara per ara som únicament espanyols i francesos per la resta del món, inclosos els espanyols, francesos. Vet ací.
No son las fallas de Castilla... ni ceuta ni Melila
Anònim, 02/12/2015 a les 10:10
+11
-1
Son las fallas de los Pirineos, por tanto no abarca la "cultura castellanoespanola" mucho menos antigua.

La noticia, aunque no lo parezca, no tiene nada que ver con Espana, entre otras cosas porque estos imaginarios lugares todavia ni asimilados ni vertebrados ni han existido ni existirán.

Esta declaración afecta a unas comarcas de los cuales, ni uno de las cuales es castellana. Lo digo porque ni siquiera el comentarista ha tenido la objetividad de llamar a cada comarca por su nombre.

Sabemos que a los partidarios de Espana, la misma existencia de Aragón les produce un calfred que Déu n'hi do pero por mucho que quieran ocultar la verdad, Aragón existía siglos antes que Espana y seguirá existiendo a pesar del desprecio y prepotencia castellanoespanol.
@Esteve 16:29 i la biga que du a sobre i no se n'adona
Anònim, 02/12/2015 a les 10:32
+12
-0
Brams d'ase no arriben al cel.

Tot sol et retrates, el cinisme i la hipocresia espanyols no tenen límits? Sembla que no.
Al de les 16:29 i la síndrome burleta del colonitzador i botiflerot
Anònim, 02/12/2015 a les 10:44
+4
-1
És clar, és clar, el nostre país, si no és dins d'Espanya, no dóna per a més, és claríssim, vailet...

Sort en tenim que els espanyols i els botiflers han canviat les armes, la violència i els dictadors de torn, per arguments de can Pixa, per a intentar menystenir, "convèncer", "convertir" i assimilar catalans a Espanya i a la causa eterna espanyola.

Al pobre comentarista de l'auca
Anònim, 02/12/2015 a les 11:22
+4
-1
Potser per a tu que la Unesco hagi reconegut i declarat les ancestrals falles patrimoni de la humanitat no té cap importància, és clar per a un espanyolot com tu, membre de la "nació" i "país" més "antic" del món, potser te la bufa. Per a un bon espanyol simpàtic i tolerant millor "muera la inteligencia", un exèrcit desfilant amb una cabra o altres tradicionals collonades similars, però és clar amb tot un aparell d'estat ple de supèrbia al darrere esdevenen "importants" i intocables, la resta si no s'assimilen a Espanya, cal fotre-lis canya i fotre-se'n i intentar-les canviar per altres de més espanyoles.

Tal i com tot allò i les tradicions que se'n surtin de l'imaginari espanyol i vagin més enllà.
Al graciós i resentit de les 16:29
Anònim, 02/12/2015 a les 11:36
+5
-0
"Obrir una notícia en primera plana" és curiós en un mitjà que solament té una "plana" i que la darrera notícia publicada sempre és la primera i cada lector "obre" les que li interessen.

De tota manera és millor llegir una notícia com la que tu en fas burla, que no pas, una notícia dient que hi ha hagut una atemptat amb víctimes a qualsevol lloc del món o que un tribunal espanyol ha "tombat" una llei democràtica del Parlament.

Sembla que a l'espanyolisme etern i únic en "lo universal" el camí de molts catalans cap a la independència del país, us ha tocat el voraviu i que tot plegat us ha sorprès amb una manca d'arguments per a intentar defensar "'espanyolitat" del nostre país, colpidora i penosa. Sembla que d'arguments no n'hi ha.

No us fa vergonya fer aquest paperot?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 15 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
"Si els catalans demanen el pacte fiscal, estem disposats a parlar-ne", expliquen fonts de l'executiu de Mariano Rajoy al diari britànic "The Guardian"
El cinema ple per una de les sessions d'El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
Fins al 26 de novembre, el certamen presenta una programació de qualitat i diversa, amb la novetat d'una secció oficial de llargmetratges a concurs
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D