Ramon Llull, 700 anys d'immortalitat

"Ramon Llull és l'única figura realment universal que han donat les lletres catalanes", tal com deia Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull (IRL), en la presentació de la nova adaptació de Miquel Desclot, amb les il·lustracions de Perico Pastor, del Llibre de les bèsties, potser la seva obra literària més popular de l'autor mallorquí. En aquell retrat de la vida i de la política de l'època, Llull va deixar una empremta que encara perdura, en plena vigència. Com també ho fa tot el seu enorme llegat, que escapa a l'estricta tradició literària.
 
Així també ho van explicar durant l'acte d'inici de l'Any Llull que es va celebrar aquest dilluns a la Generalitat, un esdeveniment que va comptar amb la presència, entre d'altres personalitats, d'Artur Mas i del conseller de Cultura Ferran Mascarell. En aquest sentit, el conseller va destacar la vàlua i la grandíssima petja deixada per l'autor mallorquí, una personalitat que va "incidir de manera notable en el seu temps", fent que la seva obra hagi transitat pels segles, tot aconseguint "fer del seu autor una figura reconeguda universalment".
 
De talent multidisciplinar i amb una ment privilegiada, Ramon Llull va deixar en llegat una obra que és un dels patrimonis més valuosos del país. Escrita principalment en català i llatí –i molt probablement també en àrab–, els seus textos han estat referencials per a pensadors d'arreu, des del segle XIV fins a l'actualitat. Escriptor, filòsof, teòleg, místic i divulgador, sabem que Llull va néixer a Palma el 1232, però no se sap del cert ni l'any exacte de la seva mort, ni el lloc precís. Sí que sabem que va ser entre el novembre de 1315 i el novembre de 1316 i que, molt probablement, va morir a Tunísia.
 
Una figura que aposta per l'acció
 
D'obra ambiciosa i original, el prolífic autor mallorquí és un dels personatges catalans més influents arreu del món, sobretot gràcies a un fet gens anecdòtic: el convenciment que l'acció era tan important que l'obra escrita mateixa. Potser per això va ser un viatger incansable que volia propagar una fe. Més enllà del dogma, però, també volia difondre una manera de viure, de reflexionar i de transmetre coneixement. Convençut que la transformació és essencial viure-la in situ, la seva trajectòria i biografia mostren una activitat incansable.
 
Més de 260 llibres escrits posen en valor un llegat extraordinari, d'on en sobresurten obres mestres com Blanquerna, Llibre de meravelles, Llibre del gentil, Llibre d’Amic e Amato la faula incisiva i corrosiva del Llibre de les bèsties, que mostra, de manera totalment contemporània, les entranyes del poder i la política. A banda d'un pes literari innegable, la seva obra també va apostar pel plurilingüisme i per la creació d'un sistema lògico-matemàtic que el van fer internacionalment conegut i precursor d'alguns dels llenguatges de la informàtica moderna, entre d'altres troballes.
 
Mas retreu les "agressions" del govern espanyol 

L'acte oficial d'inauguració de l'Any Llull, celebrat aquest dilluns, es va iniciar amb els parlaments de Ferran Mascarell i del comissari de l'Any Llull, Joan Santanach. Mascarell va afirmar que l'autor mallorquí fou "un pensador prominent i un dels més grans escriptors de la llengua catalana". En aquest sentit, va assegurar que "a ningú pot sorprendre que el Govern dediqui el 2016 a aprofundir en la seva personalitat i obra i entendre el perquè la seva significació i a difondre la seva obra entre tots els sectors de la societat".
 
Al seu torn, el president de la Generalitat, Artur Mas va criticar les "agressions" del govern espanyol a la cultura catalana, a la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de Catalunya de projectar-se internacionalment. El president en funcions també va afirmar que espera que l'Any Llull serveixi per "refermar tots els lligams" entre Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i tots els altres territoris de la mediterrània o Europa "que formen part de la matriu cultural i lingüística catalana".

La presidenta de les Balears aposta per la "transformació cap a un estat federal"

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va manifestar al seu torn que, ara que se celebra els 700 anys de Llull i que hi ha canvis a les Illes Balears, País Valencià i Aragó, li agradaria que "fos el moment de teixir amb Catalunya una Espanya que volem diferent" i va apostar per la "transformació cap a un estat federal". Sobre Ramon Llull, Armengol ha reclamat que serveixi per "enfortir els poderosos vincles entre Catalunya i les Illes Balears, vincles entre germans que mai s'haurien de trencar sinó que s'han d'estrènyer davant d'aquest món més globalitzat".
 
La professora Michela Pereira, membre de la Società Internazionale per lo Studio del Medioevo Latino, de Florència, va pronunciar, un cop acabat l'acte, la conferència "Ramon Llull, de l'illa al món". L'any Llull ha començat a caminar aquest 30 de novembre, i serà en actiu durant fins el mes de novembre de 2016. El juliol de 2015 es va nomenar Joan Santanach, professor de la UB i coordinador de l’editorial Barcino, com a comissari de les activitats. Tot i que està previst programar conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la vida i l’obra de Ramon Llull, encara no s’han fet públics ni el programa ni el pressupost. Malgrat això, ja hi ha previstes activitats a França, Itàlia, el Regne Unit, Israel i els Estats Units.