Antoni Castells: «Si es vol la independència, reclamem un referèndum»

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha acollit aquest dilluns al vespre un debat d’alçada sobre la viabilitat econòmica de Catalunya i els costos del procés de transició. Els dos convidats han estat l’economista Antoni Castells, exdiputat del PSC i exconseller d’Economia, i Miquel Puig, qui ha estat director general d’Indústria, comissionat de la Societat de la Informació i director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Modest Guinjoan, president de la comissió d’Economia Catalana del Col·legi, ha moderat l’encontre, que ha tingut més punts de coincidència que d’enfrontament.

Miquel Puig, que és el número 5 de Democràcia i Llibertat, ha començat dient que la viabilitat econòmica no hauria de ser ja un tema de discussió, ja que Catalunya compliria els requisits considerats bàsics per un nou país, des de l’equilibri fiscal al saldo del compte corrent. Per Puig, la clau està en els costos de producció. Si la independència es fa a través d’un acord, no hi ha costos de transició. Si és conflictiva, és diferent. Si el nou país pateix aïllament, pot patir per diverses conseqüències, com el boicot -que els consumidors espanyols respongui deixant de comprar productes catalans-. Els boicots duren poc, i podrien suposar un 1%. 

També hi podria haver "efecte frontera", que suposa una reducció de l’intercanvi comercial entre empreses que estan separades per una frontera, un fenomen que podria suposar una reducció sensible del PIB. El tercer aspecte és la sortida de l’euro i de la Unió Europea. “La independència no pot ser un fet unilateral, només pot ser un procés ordenat”. Que sigui ordenada, interessa a tres subjectes: les multinacionals, espanyoles i no espanyoles; els creditors d’Espanya i els centres de decisió europeus, que no volen cap desestabilització al continent.

Castells ha afirmat que Catalunya és plenament viable com a país independent per població i índexs econòmics. Segons l’exconseller, “el problema no és la viabilitat econòmica, sinó la viabilitat política, i els efectes que poden sorgir dels problemes polítics”. Castells s’ha definit com a antinacionalista espanyol i ha assegurat que és un error no contemplar les dificultats polítiques del procés. Els costos de producció, per ell, són un eufemisme per no referir-se explícitament als entrebancs polítics d’un conflicte sense acord. Per Castells, en el procés s’ha entrat en una dinàmica unilateral, “i això sí que suposa un seguit de costos”. En paraules de Castells, “això vol dir que no hem de ser ostatges del veto de l’Estat, però sí que hem de reconèixer les dificultats”.

Per Puig, el problema pot venir si, davant la negativa de l’Estat a fer cap gir o admetre la negociació, Catalunya es fa enrere. Davant de l’afirmació de Castells sobre l’esforç per una necessària bilateralitat, Puig ha dit: “Castells ja no creu en l’amor, però vol mantenir el matrimoni”.

La batalla de la credibilitat

“El procés el guanyarà qui guanyi la batalla de la credibilitat i qui mostri més voluntat de diàleg”, ha reblat Antoni Castells. S’ha de dir sempre que no a una sortida unilateral? “No –ha asseverat Castells-, Però per tirar pel dret caldrien dues condicions: un amplíssim seguiment intern i un raonable reconeixement extern. L’Estat només negociarà seriosament quan comprovi que el cost de no pactar seria enorme”. L’exconseller s’ha preguntat si en aquests tres anys d’acceleració s’ha assolit l’acumulació de forces necessari per “tirar pel dret”.

En el debat hi ha hagut moments especialment vius i brillants. Quan ha aparegut el cas d’Escòcia. Per Castells, “no estem fent les coses com les van fer els escocesos. Ho diu Alex Salmond”. Puig ha contestat: “La diferència és entre Espanya i Gran Bretanya, no pas entre els escocesos i els catalans”. I Castells: “No siguem responsables de les nostres derrotes”.

Castells s’ha mostrat més crític amb el com s’han fet les coses. Puig ha estat més comprensiu amb les formes del procés. Però han coincidit en el punt de partida: una Catalunya independent és perfectament viable. Mentre Puig ha insistit que no hi ha costos de transició si les coses s’encarrilen, Castells ha repetit que no es pot negar la realitat dels entrebancs polítics. Ha estat l’intercanvi dialèctic i intel·ligent entre dos pragmàtics, l’un, un socialdemòcrata provinent de l’ala catalanista del PSC, l’altre un liberal de CDC. Tots dos realistes, tots dos crítics amb l’evolució unilateral del procés, Castells, reticent a definir-se com a independentista, Puig més independentista formal. Tots dos convençuts que el país s’ha de fer fort exigint un referèndum. Castells: “Jo diria: si es vol la independència, reclamem un referèndum”.