ENTREVISTA

Joan Soler: «La petita corrupció, la dels favors, serà molt difícil de controlar»

El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya considera que ni administracions públiques ni ciutadans estan preparats per l'arribada de la Llei de transparència

Reivindica que s'aprofiti el coneixement dels arxivers en el procés de rendició de comptes que s'engega amb les administracions

La transparència de la informació pública podria ser una solució per acabar amb la corrupció

, Barcelona | 08/12/2015 a les 21:15h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Joan Soler, corrupció, arxivers, transparència, Llei de transparència, Associació d'Arxivers de Catalunya
Joan Soler, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El proper 29 de desembre farà un any que es va aprovar la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Una llei molt més exigent que l'espanyola que es va aprovar en 2013, però per aquest motiu també més difícil de complir. La nostra obliga a les administracions a ser més transparents i facilitar-ne més informació pública als ciutadans. Els ajuntaments catalans l'hauran de començar a aplicar l'1 de gener de 2016. 

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció –que se celebra aquest dimecres 9 de desembre– parlem de la complexitat de la Llei de transparència amb Joan Soler Jiménez, president de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Ell considera que més que acabar amb la corrupció, la llei permetrà fer una presa de consciència ciutadana per fiscalitzar a les administracions. Tot i així, és crític amb la manera que es vol aplicar la norma i reivindica el paper dels arxivers en aquest procés de transparència que estem engegant.

- Creu que la Llei de transparència aconseguirà que ens traiem de sobre la xacra de la corrupció?
Penso que és un pas més però no és suficient. La corrupció que vivim és estructural i això no es detecta pas amb els grans casos, sinó en les corrupteles que en moltes administracions i empreses podem veure. La petita corrupció, la dels favors, la de les ajudetes, serà molt difícil de controlar.

- Però alguna cosa s'haurà de fer?
El que ha de permetre aquesta llei és la presa de consciència ciutadana per fiscalitzar les accions de les administracions, des del minut 1, de manera constant i persistent. Si l'administració de torn accepta, generarà una nova confiança. Si s'hi nega, es carregarà d'una imatge negativa. No farem mai tabula rasa, però això ens servirà d'estimulant per estar sempre alerta.

- Quins serien els processos que s'haurien de seguir?
Les administracions haurien de fer un pas endavant i no limitar-se a complir literalment la llei. Han de ser proactives en disposar la seva informació de manera oberta i clara, i promoure formacions cap a la ciutadania, fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Però pensa que venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per abocar dades es veu amb reticència, perquè el ciutadà sabrà més. 

- I el ciutadà, com s'ha de preparar?
El ciutadà no pot delegar cegament el seu vot a uns representants. Haurà de seguir-se organitzant per supervisar la feina que fa el poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana de l'esforç de tots.

- S'haurà d'implicar en noves qüestions que fins ara no l'havien preocupat...
És clar, ha d'aprendre a preguntar, ha de voler saber i ha de ser informat de tot allò que pot arribar a saber d'una administració. En aquest espai és on reclamem el paper dels arxius. Quin altre servei a les administracions públiques té el coneixement transversal de tota la informació que es pot arribar a produir?

- Què li sembla la Llei de transparència catalana?
Quan es va aprovar, els arxivers vam acabar contents. Probablement és la llei més arxivera de tota Europa. La d'Espanya no parla de gestió documental. Amb la nostra, totes les administracions incloses dins dels arxius de Catalunya, és a dir, la Generalitat, els arxius de les universitats, el Síndic de Greuges, els municipis catalans, etc. tots, tenen l'obligatorietat de classificar qualsevol expedient i d'explicitar la informació que contenen. 

 
- Així els arxivers són una peça clau en aquesta nova fase de les peticions d'informació pública...
I tant! Però ho som des de sempre! Des que van començar a haver arxius oberts al públic, i ens remuntem a més de 30 anys. Els arxivers resolem peticions d'accés a la informació en terminis curtíssims. No cal esperar els 30 dies que marca la llei. L'Ajuntament de Barcelona ha resolt 13.390 peticions d'accés a arxius del 15 de juny al 30 d'octubre. I nosaltres assumim bona part d'aquestes càrregues. 

- Aquestes peticions que esmenta són les que han arribat a través del portal de transparència de Catalunya que es va estrenar ara fa uns mesos?
No. Aquestes són les que han arribat per les vies tradicionals. Del portal de transparència, de juny a octubre, l'Ajuntament de Barcelona ha rebut només quatre peticions de sol·licituds d'informació procedents dels ciutadans: els de Girona, tres: el de Tarragona, una. 

- Només? 
Són poquíssimes i no justifiquen les noves estructures, alts càrrecs, alts tècnics, nous departaments i nous equips que s'estan creant. Per què no s'aprofita més el know-how dels arxivers?

- Tampoc sembla que els ciutadans tinguin molt clar que poden demanar a les administracions informació pública
No ho tenen gens clar. I, o aprenen a sol·licitar informació pública o seguirem exactament igual. Vivim a la cultura del morbo i de la indignació, quan ens assabentem que algú s'ha embutxacat diners de manera il·legal. Però s'han de retre comptes com cal, de manera efectiva. I si a una administració vol ser transparent es posa les piles. Mira el govern dels EUA, ofereixen un bon servei al ciutadà. A Catalunya es podria fer el mateix. És una qüestió de voluntat política. 

- Els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM) estan fent molt bona feina, explicant dades tan complexes com els pressupostos dels ajuntaments 

Exacte. Però aquesta és una iniciativa ciutadana. No obstant això, s'ha demostrat que allà on n'hi ha un OCM, l'ajuntament s'ocupa d'explicar les accions de transparència que està duent a terme. Terrassa és un bon exemple.  

- Una de les principals reclamacions que vostès fan a la llei és que faciliti "dades de qualitat". A què es refereixen?  
Proposem que la Llei de transparència no faci el que seria un error: creure que un portal podrà resoldre l'accés a tota la informació que té una administració pública. I és el que faran. Abocar tot l'esforç de tenir un portal però no anar més enllà. 

- Què vol dir amb "anar més enllà"?
Doncs que jo no vull que m'elaborin la informació i em donin només allò que em diu la llei. Jo vull veure les dades originals i d'aquesta manera valoraré si m'estan rendint comptes millor o pitjor. 

Joan Soler, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Foto: Adrià Costa


- I de quina manera es pot fer?
Aportant la traçabilitat. Connectar la informació que tens al portal de transparència amb la seva font original. Això es pot fer amb un enllaç o amb un sistema més complex. El que és clau és que tinguis el teu backoffice organitzat com pertoca.

- Anem per pams: expliqui què és el backoffice.
Es tota la cuina d'una administració: tots els departaments que generen expedients, informes, bases de dades, datasets, plànols, mapes, etc. Una administració té unes oficines on es produeix documentació diàriament de manera massiva. Es tracta que estigui a l'abast i sigui de qualitat.

- Fa poc va haver-hi un error en la publicació del patrimoni del diputat Lluís Llach.  
Exacte. Després d'aquest cas, qui t'assegura que en altres portals no hi hagin més disfuncions? Al backoffice del Parlament de Catalunya cal que estiguin conservades les dades originals. De manera, que si algú les torna a consultar en uns anys, es trobin les bones.

- Ara produïm constantment dades a escales infinites. Cal conservar-les totes?
Preservar-ho tot no té molt sentit. El que cal és reutilitzar la informació. Però per això has de tenir-la ben endreçada i gestionada perquè es pugui fer servir de nou. Aquesta és la principal tasca dels arxivers.

- I quanta informació analògica es conserva en arxius a Catalunya? 
El volum analògic que encara hem de gestionar amb les millors garanties és enorme: el 2013, Catalunya tenia 837 km de documentació textual. També hi ha 247.324 pergamins, 32.696.897 fotografies, 8.531 pel·lícules, 126.620 vídeos, 120.308 registres sonors i 289.661 plànols i mapes. Amb el món digital les dimensions i els volums canviaran radicalment. Però això s'ha de continuar cuidant. Qui ho farà sinó els arxivers?

- Per acabar, els Estats Units i el Regne Unit són el paradigma de la transparència. Quants anys creu que hauran de passar per arribar al nivell d'exemplaritat d'aquests països? 
Els EUA i el Regne Unit porten una llarguíssima experiència democràtica i han promogut l'accés a la informació de manera sistemàtica. No per això estan exempts de clarobscurs. Quan parlem de les filtracions de Wikileaks o Edward Snowden, parlem de la difusió d'un coneixement que romania opac a l'interior de les administracions d'aquests països. Tot i així, la seva reacció quan es publiquen aquestes filtracions no és pas seguir-se amagant. La informació difosa, ja és pública. En aquest sentit accepten el joc.

- Potser aquests exemples i la Llei de transparència ens fan avançar...
En el nostre entorn, la Llei de transparència està provocant un canvi substancial. No hem tingut aquest tema legislat fins fa poquíssim i la societat s'hi haurà d'adaptar. També aquí reclamo el paper dels arxius. No és un atzar que els Estats Units tinguin els National Archives- la institució cabdal per dissenyar els sistemes de gestió documental de l'administració nord-americana-. Ni tampoc ho és que els Arxius del Regne Unit tinguin competència en el disseny i impuls de les polítiques de govern i dades obertes. Ambdós països han entès que la gestió de la informació és estratègica i que no es resol simplement amb una interpretació jurídica dels problemes d'accés. Potser el nostre país es podrà assemblar democràticament a EUA i UK quan posi els arxius en el lloc que els correspon.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

És evident
Anònim, 09/12/2015 a les 13:12
+8
-0
La petita corrupció, la mitjana corrupció, la gran corrupció, la corruptela... s'ha de provar per a poder-la condemnar.

En cas contrari solament hi ha especulacions, fum, sospites, incerteses... les qual coses són encara pitjor que la pròpia corrupció.

Si es vol combatre la corrupció, cal definir:

1) Que és considera corrupció ben clarament, no val barrejar allò que és prohibit, allò que és mal vist, allò que es tolerat, allò que és ètic, allò que no és ètic...

2) Cal que la gent prengui consciència de com ens perjudica la petita, la gran corrupció i la corruptela. A més hipòcrites, cal fer desaparèixer la corrupció de tots els àmbits de la societat. Si en una societat hi ha molta corrupció, els seus polítics tenen moltes més possibilitats d'esdevenir corruptes. Per exemple sense empresaris corruptes hi haurà menys polítics corruptes.

3) Cal posar els mitjans necessaris per a controlar, inspeccionar, investigar i poder condemnar la corrupció quan es demostri i també per a prevenir la corrupció.
I no obrir casos només quan a alguns polítics els interessa, això també és corrupció.

Si no és així ja podeu celebrar cada any el dia o condemnar possibles acusats sense cap prova o fer judicis paraŀlels estúpids per a confondre encara més la opinió pública.

Tampoc val a confondre amb corruptes condemnats i empresonats que continuen aplaudits per la gent, o corruptes que s'escapoleixen per "caducitat" de les seves "accions" o clàusules com l'anomenada Botin etc

Encara fot més fàctic les repeticions cícliques i que ningú en parla, per exemple ara al PP hi ha el cas Barcenas, però fa uns anys el cas Nasseiro i encara altres "tresorers" de l'esmetat partit, feren el mateix, sense corregir res.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Míting central de Junts per Catalunya al Pavelló de la Vall d'Hebron | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme | El resultat de JxCat i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents | Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
 12:57 Rivera equipara Puigdemont a Le Pen per qüestionar el projecte de la UE; informa Pep Martí. Vargas Llosa i Manuel Valls donen suport a Ciutadans perquè el 21-D "està en joc el futur d'Europa".
 12:52 Al míting d'ERC s'emet ara l'àudio enviat per Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera.
 12:51 Gabriel Rufián també critica els "comuns" per la seva proposta de tripartit amb ERC i el PSC: "No pactem ni amb carcellers ni amb espoliadors".
 12:51 Gabriel Rufián defineix Ciutadans com el "Front Nacional Taronja".
 12:45 Joan Tardà crida "president, president" per recordar Oriol Junqueras al míting d'ERC. "Ha arribat l'hora d'ERC", exclama entre aplaudiments de la militància.
 12:47 LA CARAVANA. Coses del directe (i de la tecnologia). Puigdemont entra per videconferència o per satèl·lit als actes de Junts per Catalunya, i el mecanisme no sempre funciona a la primera. Crònica d'Oriol March.
 12:47 
 12:38 Carta d'Oriol Junqueras a la miltància d'ERC. La llegeixen Joan Tardà i Gabriel Rufián: "Som els que aturarem la infàmia i que no deixarem que passin la piconadora pel nostre país".
 
 12:36 Carme Forcadell, al míting d'ERC: "Som el vot útil d'aquestes eleccions. No es tracta de guanyar o perdre uns eleccions, es tracta de guanyar o perdre un país. La d'ERC és la papereta de la dignitat, la democràcia i la llibertat".
 12:35 Ada Colau titlla de "vergonya" que el govern de Junts pel Sí "no doni ni un euro a les escoles bressol mentre donen desenes de milions a l'escola concertada i de l'Opus".
 

 
 12:34 Carme Forcadell, davant de la militància d'ERC: "L'única violència que veiem és la dels grups feixistes que campen pel carrer".
 12:32 Catalunya en Comú - Podem reivindica des de Nou Barris que no es voti Ciutadans, un partit que, ha recordat AdaColau, es dedica a "mantenir el PP" al govern de l'Estat.
 
 12:29 Torn de paraula de Carme Forcadell al míting d'ERC: "La repressió que estem patint no frenarà la República. Catalunya se'n sortirà. I si ERC guanya el 21-D ens aixecarem més aviat i millor".
 12:30 Ada Colau deixa clar des de Nou Barris que mai seran en el bloc dels "irresponsables" que van proclamar la DUI "sabent que generarien dolor i tristesa" a Catalunya.
 
 12:27 Raül Romeva elogia Marta Rovira: "No hi ha millor manera d'explicar l'acció de Govern que escoltant la Marta Rovira. S'ha fet molt bona feina i la continuarem fent a partir del 21-D".
 
Entrades anteriors »
Més de 2.000 persones, segons l'organització, han assistit al míting central dels comuns a Nou Barris | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes
Les fires de Nadal, tot un clàssic de les festes | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el mercat "De Prop", "El perro del hortelano" al TNC, Fira de Nadal i del Torró artesà, "Dinosaures de Catalunya", i la Fira Avícola del Prat