història

El Decret de Nova Planta, «l'instrument anihilador de l'estat català»

L'historiador Jaume Sobrequés analitza l'històric document al llibre "Una Nova Planta contra Catalunya" | Conclou que malgrat tot, la "condemna a mort" de Catalunya "ha fracassat de manera estrepitosa"

per Jordi Palmer , 29 de novembre de 2015 a les 17:30 |
Jaume Sobrequés analitza el contingut del Decret de Nova Planta
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 16 de gener del 1716, el primer dels reis Borbons espanyols, Felip V, signava el Decret de Nova Planta, un document que canviaria per sempre l'ordenament jurídic i administratiu del Principat de Catalunya, que passaria de ser una entitat política regida per les pròpies lleis i constitucions, a ser governada per les normes procedents de Castella, un fet que evidencia que la derrota dels sectors que donaven suport als austriacistes en la Guerra de Successió va comportar molt més que un simple canvi de dinastia.
 
 
"El Decret de Nova Planta de 1715-1716 va ser l'instrument anihilador de l'estat català més negatiu que hagi patit mai Catalunya", escriu l'historiador Jaume Sobrequés al pròleg del seu últim llibre, Una Nova Planta contra Catalunya (Editorial Base, 2015), una obra on analitza, amb rigor i detall, què va suposar l'establiment d'una nova legislació que va permetre al monarca «configurar de manera minuciosa i ben elaborada un nou ordre polític per a Catalunya, basat en la pura i dura liquidació de l'Estat català, de les seves estructures polítiques, econòmiques i culturals».


Decrets d'Aragó i València

Partint de dos precedents prou clars, els decrets de Nova Planta d'Aragó i València promulgats el 1707, que ja deixaven clar que en virtut del "justo derecho de conquista", el Borbó proclamava el seu desig de "reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, governándose igualmente todos por las Leyes de Castilla", Sobrequés repassa també la repressió exercida per les forces d'ocupació a Barcelona just després de la caiguda de la ciutat i la tramitació del decret a partir dels informes elaborats per Francesc Ametller, membre del Consell de Castella, i José Patiño, intendent de Catalunya.


 
Seguidament, Sobrequés analitza les conseqüències immediates de l'aplicació del decret, en especial la "liquidació del català com a llengua de l'administració", la eliminació de l'organització territorial tradicional i la supressió del sistema institucional, a més de la implementació de nous impostos com el Reial Cadastre, fets als que se suma l'arribada d'alts funcionaris de l'administració castellana per substituir la catalana, amb les conegudes instruccions precises destinades als nous corregidors per  introduir la llengua castellana "para que se consiga el efecte, sin que se note el cuidado". El llibre inclou un annex amb el text íntegre i original del Decret de Nova Planta.

Malgrat tot, i aprofitant que ara es compleixen els tres-cents any d'aquell decret, Sobrequés defensa la tesi que malgrat que el decret "va condemnar a mort l'Estat català", els seus autors no van tenir "mai la força suficient per executar la sentència". "S'hi han esmerçat durant tres segles i han fracassat de manera estrepitosa", conclou.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació