El passat divendres 13 de novembre els trets van interrompre el brogit nocturn de París. Estat Islàmic sacsejava, amb set atemptats simultànis, el tarannà serè i les nits despreocupades de la capital francesa.
Al cap de poques hores se'n reivindicava l’autoria. Estat Islàmic d’Iraq i de Llevant (ISIL per les seves sigles en anglès) –tal i com s’autoanomena l’organització-, Estat Islàmic d’Iraq i de Síria (ISIS) o DAESH, el terme més comú entre els països àrabs i musulmans, que sorgeix de l’acrònim "d’Al-Dawla Al-Islamiya fi-Iraq wa-Al-Sham". En la mesura que l'organització jihadista ha esdevingut el centre del focus mediàtic d’Occident, aquest darrer terme ha emergit com una apel·lació alternativa amb l'objectiu de no criminalitzar l’Islam ni refutar el seu propi projecte de crear un estat islàmic. S’anomeni com s’anomeni, no hi ha cap resposta senzilla davant les incògnites que envolten aquesta organització.
Des de l’any 2008 i fins al 2014, els diferents grups armats vinculats a Estat Islàmic han multiplicat per 40 el número d’atemptats amb un balanç resultant de 28.000 víctimes mortals, segons el Global Terrorism Database. L’escalada de violència es produeix, sobretot, el 2014 ja que es duplica la xifra de l’any anterior arribant a un total de 2.800 atemptats en el transcurs de 12 mesos.
Evolució del nombre d'atemptats d'Estat Islàmic i grups afins
Malgrat que la tragèdia a París ha fet saltar totes les alarmes a Occident, els escenaris més castigats per la virulència d'Estat Islàmic es troben a molts quilòmetres del vell continent europeu. En termes de freqüència i violència, Iraq, Nigèria, Somàlia i Síria son els territoris més castigats.
De fet, el 30% dels atemptats s’han realitzat dins de fronteres iraquianes. Precisament Iraq és el bressol del que avui coneixem com a Estat Islàmic, una organització que neix l’any 2003 com a escissió d’Al-Qaeda i amb el nom d'Estat Islàmic d’Iraq (ISI, per les seves sigles en anglès). Després d’un període d’inactivitat entre conflictes, el marc de la guerra de Síria els va brindar el context ideal de desafecció amb Occident per unir a nombrosos grups islamistes radicals al seu projecte. És així com de les despulles de l’ISI, rebrota l’any 2012 en l'actual organització.
Actualment, el grup militar s’organitza en un únic califat format per diferents províncies –Wilayat- en les quals els governadors són escollits a dit pel líder Abu Bakr al-Baghdadi. Aquest mateix tipus d’organització s’estén a Líbia, malgrat que el control del territori és molt menor.
Tot i no estar reconeguda internacionalment, l'organització jihadista manté la voluntat territorial d’unir tots els estats islàmics sota un mateix govern. Ara per ara, ha aconseguit que diferents grups armats jurin fidelitat a Estat Islàmic i operin de formes similars. És el cas del grup militar de Boko Haram que, des que va entrar en acció a Nigèria i els seus països limítrofs, ha estat l’autor de 1.302 atemptats i l’assassinat de 10.722 persones. Tot i que des del seu origen l’any 2009 actuava com a nucli armat independent, aquest 2015 s’ha adherit a l'organització per establir el Wilayat d’Àfrica Occidental.
No cal anar gaire lluny per trobar unes circumstàncies similars. Sense sortir del continent, Al-Shabaab, més conegut com a Moviment de Joves Mujahidins atempta des de l’any 2007 contra tota la regió de la Banya d’Àfrica que comprèn Somàlia, Etiòpia i Kenya. Tot i que el passat mes d’octubre va rebutjar unir-se a Estat Islàmic, les seves posicions són molt pròximes.
Atemptats perpetrats per grups afins a l'Estat Islàmic durant l'any 2015
La mida de les circumferències es correspon al número de víctimes mortals
(Font: Elaboració pròpia, amb els principals atemptats durant aquest 2015)
Malgrat que no hi ha dades públiques recopilades sobre l’efecte d'Estat Islàmic al llarg d’aquest 2015, l’hemeroteca parla per ella mateixa. Només els quatre atemptats que han concentrat l’atenció mediàtica d’Occident –la matança de Al-Shabaab a la Universitat de Kenya, les 300 nenes segrestades per Boko Haram, l’avió rus abatut a Egipte i els fets de París d’aquest novembre- ja sumen 500 víctimes mortals. Unes baixes que se s’afegeixen al llarg currículum que ja acumula Daeix en els últims vuit anys de recorregut.
* Les fonts d'aquesta peça estan basades en el treball de recerca "Els mètodes de captació de l'Estat Islàmic", elaborat per Bernat Aragó per la UAB.