La cultura ebrenca i el riu, grans protagonistes de la Nit de Santa Llúcia

La 65a Nit de Santa Llúcia, la tradicional Festa de les Lletres Catalanes, arriba aquest 2015 a Tortosa. Amb aquest escenari de privilegi, els vincles entre cultura i paisatge es fonen en una proposta cultural que treballarà els aspectes més rellevants de les terres de l'Ebre: el riu, en primer terme, però també l'homenatge a escriptors, músics i artistes, tal com s'ha encarregat de subratllar Roberto Oliván, director artístic de la vetllada.
 
Oliván ha confirmat que l'espectacle que ha ideat comptarà amb col·laboracions d'alguns dels noms més destacats de l'Ebre. Entre ells, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la soprano Cecilia Aymí o el poeta Albert Roig, al costat de la presència de les jotes tortosines –en un maridatge que unirà tradició i innovació, de la mà de Carme Balagué-, d'artistes del món del circ i de la dansa, i la Banda Municipal de Tortosa. L'acte serà presentat per Júlia Bertran, redactora de programes com Tria33.
 
Una ciutat oberta al riu

 Reforçant la idea que cohesiona tot l'espectacle, la imatge d'enguany, obra d'Ignasi Blanch, reivindica, del tot, el fet de sentir-se ebrenc. "Tortosa s'ha obert al riu i el riu havia de ser-hi", ha subratllat. Per això, la imatge –un dibuix fet a mà– mostra un fons blau i té elements com l'homenatge al poeta Gerard Vergés –l'home a la barca– o la presència de la flor de tarongina, un fet que marca molt el tarannà diari de les terres de l'Ebre i de la gent que en forma el teixit humà.
 
La Nit de Santa Llúcia és la vetllada literària en llengua catalana més important i amb més tradició del país. S'hi lliuren vuit premis, d'entre els quals destaquen el Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia, el Mercè Rodoreda de contes i narracions, el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i el Josep Maria Folch i Tores de novel·les per a nois i noies. Es va instaurar el 1951, i Òmnium Cultural se'n fa càrrec des del 1961, l'any de fundació de l'entitat. La vetllada és retransmesa en directe per TV3.
 
La literatura catalana, amb fort accent de l'Ebre

En la presentació, Quim Torra, director d'Òmnium, ha volgut destacar que la literatura catalana ja no es podria entendre "sense l'accent dels autors de l'Ebre", entre els quals ha destacat la petja d'autors joves com Marta Rojals o Joan Todó, entre d'altres ja consagrats. Per la seva banda, Josep Lluch, director d'Edicions Proa, ha anunciat que els llibres premiats sortiran a la venda el proper mes de febrer, i ha manifestat la voluntat de seguir apostant per una conferencia periòdica d'un catalanòfil estranger. En aquest cas serà el torn del medievalista Curt Wittlin.
 
Lluch també s'ha mostrat esperançat per la qualitat literària dels premiats, un fet que, segons ha anunciat, és garantit. "Des dels diversos jurats, m'arriba que la sensació en tots els tres premis és que hi ha més d'una obra important". El director editorial de Proa ha afirmat, en aquest sentit, que "ens preocupa la qualitat de les obres, i enguany no creiem que hi hagi d'haver cap guardó desert". També ha anunciat, com a avançament editorial, que el setembre 2016 es publicarà la biografia de Joan Baptista Cendrós, "qui va instituir el premi Sant Jordi, una figura clau d'Òmnium i qui va refundar l'editorial Proa, extenuada després de la guerra".
 
La roda de premsa ha comptat amb la presència de Quim Torra, president d'Òmnium; Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Josep Lluch, director d'Edicions Proa; Albert Pèlach, director del Grup Enciclopèdia Catalana; Ignasi Roda, president de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona; Roberto Oliván, director artístic de la vetllada; i Ignasi Blanch, autor de la imatge.