França votarà el 6 de desembre amb l'impacte dels atemptats

Les eleccions regionals dibuixaran una nova correlació de forces | Els Republicans de Sarkozy i el Front Nacional de Marine Le Pen surten com a favorits | Hi ha la incògnita de saber si la imatge del president Hollande s’enforteix després dels fets sagnants de París

16 de novembre del 2015
Actualitzat el 17 de novembre a les 12:06h
François Hollande i Nicolas Sarkozy, reunits a l'Elisi després dels atemptats
François Hollande i Nicolas Sarkozy, reunits a l'Elisi després dels atemptats | Ministeri de la Presidència francès
El propers 6 i 13 de desembre, en primera i segona volta, respectivament, la República francesa celebrarà eleccions regionals. Hi havia expectació per conèixer la correlació de forces al país i començar a veure com queda l’escenari de cara a les presidencials de la primavera del 2017. Però els sagnants atemptats d'Estat Islàmic a París, que han trasbalsat el país, envolten les urnes d’un clima especialment enrarit.

Els observadors assenyalen aquest cop que no s’ha produït la “unió sagrada” que es va visualitzar el gener passat, amb motiu de l’atemptat mortal contra la redacció del Charlie Hebdo. Aleshores, tret d’unes declaracions de Jean-Marie Le Pen, el gruix de la classe política va escenificar un aplec entorn el foc de la presidència de la República. Aquest cop, tot ha estat diferent. Hollande ja ha passat l’equador del seu mandat, el país és en vigílies d’unes eleccions i el panorama apareix agitat per la força inesperada del Front Nacional. Una formació que, ara sota el cabdillatge de Marine Le Pen, ha edulcorat el missatge d’extrema dreta i cerca ampliar la seva base electoral.

Aquesta vegada, no hi ha hagut ni un instant per a la comunió republicana. Nicolas Sarkozy, cap de la nova marca conservadora, Els Republicans, ha exigit majors mesures de seguretat i ha criticat les imprevisions del govern socialista. Marine Le Pen ha aprofitat per criticar el que segons ella és un flux incontrolat de refugiats procedents de Síria i ha exigit refer les fronteres i “rearmar” el país. La França liberal ja cal que es calci. Els líders polítics amenacen de llançar-se les víctimes pel cap.

Un dels sondejos darrers, de France 3, atorga a la dreta "xic" d’Els Republicans un 32%, al Front Nacional el 26% i al PSF d’Hollande el 20%. Si això fos així, seria una catàstrofe pels socialistes. Després dels atemptats, es fa difícil preveure un gir cap a l’esquerra de l’electorat, si més no en calent. Dins del Partit Socialista, només la confiança en la imatge presidencial en moments de tragèdia dóna moral a l’esquerra oficial.

Presidenta de la Picardia?    

Un lloc on Marine Le Pen té bones perspectives és a la regió de Nord-Pas de Calais-Picardia, on la líder del FN és candidata a presidir la regió. Una néta del vell fundador, Marion Maréchal-Le Pen, amenaça també de trastocar els equilibris tradicionals de la política francesa si resulta elegida presidenta de la Provença-Alps-Costa Blava, però aquí això és menys probable.


La situació per l’esquerra és molt delicada. Tant que el mateix primer ministre, Manuel Valls, ha protagonitzat la darrera polèmica preelectoral al proposar la fusió de llistes republicanes, és a dir, d’esquerra i de dreta moderada entre la primera i la segona volta en cas que el FN pugui imposar-se en una regió. Unes declaracions que han provocat ira en una part del seu partit, que les ha vist com un senyal de desesperació que pot resultar contraproduent.

Menys regions, més jacobinisme
 
Les regions de l’hexagon s’han reduït respecte a les anteriors regionals del 2010. De 23 a 13, un projecte defensat pel president François Hollande i que va generar polèmica. Feia temps que s’escoltaven arguments a favor de reduir la despesa pública i “racionalitzar” les administracions. És cert que s’han ampliat algunes competències a les regions, en transports rurals i crèdits a la formació professional, però el resulta ha estat que molts territoris amb arrels històriques han estat encabits en àmbits més grans sense que hi tinguessin vincles de pertinença.  

En alguns casos, la reformulació de les regions ha suposat una pèrdua d’identitat. El Llenguadoc-Rosselló –d'on forma part la Catalunya Nord en forma del Departament dels Pirineus Orientals- ha estat fusionat amb Migdia Pirineus. Alsàcia, un país amb una personalitat pròpia, ha estat “reubicat” en una mega-regió amb Lorena i la Xampanya. Poques regions han pogut salvar-se d’aquesta destrossa. Una d’elles ha estat la Bretanya, i encara alguns periodistes ho atribueixen a la influència del ministre de Defensa, el socialista Yves Le-Drian, molt amic d’Hollande i que és d’allí i, per cert, candidat.

L’estat francès continua tenint problemes amb les altres llengües i cultures que no siguin el francès, que l’article 2 de la Constitució continua definint com “la” llengua de la República. El 27 d’octubre passat, el Senat va derrotar un projecte de llei, molt tímid, que atorgava un cert reconeixement a les llengües catalana, basca, bretona i el dialecte alsacià. El resultat va ser de 180 vots a 153. El Senat té una majoria conservadora i el gruix dels senadors de la dreta s’hi van oposar.
Arxivat a