16
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
22:09h
La canadenca Maude Barlow (Toronto, 1947) és una activista social molt crítica amb les conseqüències que ha tingut al seu país l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, per les seves sigles en anglès), signat per Canadà, Mèxic i els Estats Units, raó per la qual alerta del perill que es corre a Europa si s'aprova l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units i el seu equivalent entre el Canadà i la UE, l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA).
Barlow, que la setmana passada va visitar l'Ajuntament de Barcelona –ciutat declarada com a contrària al TTIP-, recorda que els mecanismes de resolució de conflictes permetran les grans corporacions portar a judici els governs, però sobretot alerta que aquests tractats poden portar a la desaparició de les petites i mitjanes empreses i a més, permetrà que les grans empreses multinacionals puguin "forçar canvis en la normativa europea", sovint molt més restrictiva que l'americana en qüestions laborals, ambientals, sanitàries i alimentàries.
- Quines lliçons pot aprendre Europa dels tractats entre Canadà i els Estats Units d'Amèrica?
- És important que quan la gent a Europa pensi en el TTIP tingui en compte l'exemple del Canadà, que porta vint-i-un anys amb un acord d'aquest tipus, el NAFTA, que va ser el primer acord comercial que va incloure el mecanisme de resolució de conflictes entre l'estat i els inversors pel qual les empreses poden portar directament a judici als governs nacionals d'un país. Les grans empreses dels Estats Units s'han aprofitat al màxim d'aquest mecanisme i ja des del primer moment han portat a judici tant el govern mexicà com el canadenc.
- Ho fan passant per sobre de la legislació d'aquests països?
- Exactament, passant per sobre de la legislació nacional de cada país. Fins ara les empreses dels Estats Units han denunciat el govern canadenc trenta-cinc vegades i el cost d'aquestes denúncies s'eleva a 4.750 milions d'euros. A més, dues terceres parts de les denúncies tenen a veure amb les normatives ambientals, com ara la moratòria sobre el fracking o la prohibició d'exportar PVC. Es pot demostrar que les empreses dels EUA fins i tot han aconseguit que el govern canadenc es fes enrere a l'hora d'aprovar una legislació. I cal tenir en compte que les empreses dels EUA faran servir el TTIP i el CETA per fer el mateix a Europa, per forçar canvis en la normativa, perquè els estàndards normatius europeus en matèria de drets laborals i polítiques ambientals son molt més elevats que els dels Estats Units.
- Així doncs, què hi té a guanyar Europa signant un tractat com el TTIP?
- La pregunta és més aviat, què hi guanyen les multinacionals, europees i americanes? I una altra pregunta és, qui escriu els tractats i per a qui? Amb el TTIP només hi surten guanyant les grans empreses europees i americanes.
- Només les grans empreses? Què passa amb les petites i mitjanes?
- A Nord-Amèrica la petita i mitjana empresa pràcticament ha desaparegut, i al seu lloc hi ha grans empreses com Wal-Mart. A més, el que inclouen el TTIP i el CETA, a banda del mecanisme de resolució de disputes, és la cooperació en matèria de legislació que a la llarga faria que s'homogeneïtzessin les normatives a les dues bandes de l'Atlàntic.
- Entenc que vol dir homogeneïtzació a la baixa.
- Per descomptat. Montsanto busca acabar amb la prohibició dels transgènics a Europa, i ho farà fent servir el TTIP.
- Amb tot, els defensors del TTIP asseguren que el tractat estimularà la petita i mitjana empresa europea i els facilitarà l'exportació.
- De cap manera. El TTIP no ajudarà la petita i mitjana empresa europea, perquè la finalitat última d'aquest tractat no és acabar amb les barreres aranzelàries sinó amb les barreres no aranzelàries, en especial tota la matèria de legislació. Simplement les petites i mitjanes empreses no són prou grans com per beneficiar-se d'aquestes mesures. I el que han de veure els europeus és que el punt fort de la seva mercaderia és la qualitat del producte. Als EUA hi ha centenars de productes químics autoritzats que a Europa no estan permesos, com l'hormona del creixement boví, per exemple, que està permesa als productes làctics als EUA, i a Europa no. El més important és mantenir aquest nivell de normativa, i si Europa signa el TTIP no ho podrà mantenir.
- Quin consell dóna als europeus per aturar el TTIP?
- El meu missatge és que els europeus preocupats pel TTIP es fixin també en el CETA. Els ciutadans europeus haurien de demanar, tant a la Comissió Europea com als respectius parlaments nacionals que analitzin a fons el CETA, perquè ja tenen tota la documentació, com la del TTIP quan la tinguin, i que facin una valoració de l'impacte que pot tenir sobre el medi ambient, la salut i altres aspectes. I sobretot cal afegir que per molt que s'aconsegueixi aturar el TTIP o modificar-lo de manera substancial, això no servirà de res si alhora no es lluita contra el CETA, perquè totes les empreses dels Estats Units tenen filials al Canadà i podrien actuar igualment per aquesta via.
Barlow, que la setmana passada va visitar l'Ajuntament de Barcelona –ciutat declarada com a contrària al TTIP-, recorda que els mecanismes de resolució de conflictes permetran les grans corporacions portar a judici els governs, però sobretot alerta que aquests tractats poden portar a la desaparició de les petites i mitjanes empreses i a més, permetrà que les grans empreses multinacionals puguin "forçar canvis en la normativa europea", sovint molt més restrictiva que l'americana en qüestions laborals, ambientals, sanitàries i alimentàries.
- Quines lliçons pot aprendre Europa dels tractats entre Canadà i els Estats Units d'Amèrica?
- És important que quan la gent a Europa pensi en el TTIP tingui en compte l'exemple del Canadà, que porta vint-i-un anys amb un acord d'aquest tipus, el NAFTA, que va ser el primer acord comercial que va incloure el mecanisme de resolució de conflictes entre l'estat i els inversors pel qual les empreses poden portar directament a judici als governs nacionals d'un país. Les grans empreses dels Estats Units s'han aprofitat al màxim d'aquest mecanisme i ja des del primer moment han portat a judici tant el govern mexicà com el canadenc.
- Ho fan passant per sobre de la legislació d'aquests països?
- Exactament, passant per sobre de la legislació nacional de cada país. Fins ara les empreses dels Estats Units han denunciat el govern canadenc trenta-cinc vegades i el cost d'aquestes denúncies s'eleva a 4.750 milions d'euros. A més, dues terceres parts de les denúncies tenen a veure amb les normatives ambientals, com ara la moratòria sobre el fracking o la prohibició d'exportar PVC. Es pot demostrar que les empreses dels EUA fins i tot han aconseguit que el govern canadenc es fes enrere a l'hora d'aprovar una legislació. I cal tenir en compte que les empreses dels EUA faran servir el TTIP i el CETA per fer el mateix a Europa, per forçar canvis en la normativa, perquè els estàndards normatius europeus en matèria de drets laborals i polítiques ambientals son molt més elevats que els dels Estats Units.
- Així doncs, què hi té a guanyar Europa signant un tractat com el TTIP?
- La pregunta és més aviat, què hi guanyen les multinacionals, europees i americanes? I una altra pregunta és, qui escriu els tractats i per a qui? Amb el TTIP només hi surten guanyant les grans empreses europees i americanes.
Barlow, aquest dijous a l'Ajuntament Foto: AjBCN
- A Nord-Amèrica la petita i mitjana empresa pràcticament ha desaparegut, i al seu lloc hi ha grans empreses com Wal-Mart. A més, el que inclouen el TTIP i el CETA, a banda del mecanisme de resolució de disputes, és la cooperació en matèria de legislació que a la llarga faria que s'homogeneïtzessin les normatives a les dues bandes de l'Atlàntic.
- Entenc que vol dir homogeneïtzació a la baixa.
- Per descomptat. Montsanto busca acabar amb la prohibició dels transgènics a Europa, i ho farà fent servir el TTIP.
- Amb tot, els defensors del TTIP asseguren que el tractat estimularà la petita i mitjana empresa europea i els facilitarà l'exportació.
- De cap manera. El TTIP no ajudarà la petita i mitjana empresa europea, perquè la finalitat última d'aquest tractat no és acabar amb les barreres aranzelàries sinó amb les barreres no aranzelàries, en especial tota la matèria de legislació. Simplement les petites i mitjanes empreses no són prou grans com per beneficiar-se d'aquestes mesures. I el que han de veure els europeus és que el punt fort de la seva mercaderia és la qualitat del producte. Als EUA hi ha centenars de productes químics autoritzats que a Europa no estan permesos, com l'hormona del creixement boví, per exemple, que està permesa als productes làctics als EUA, i a Europa no. El més important és mantenir aquest nivell de normativa, i si Europa signa el TTIP no ho podrà mantenir.
- Quin consell dóna als europeus per aturar el TTIP?
- El meu missatge és que els europeus preocupats pel TTIP es fixin també en el CETA. Els ciutadans europeus haurien de demanar, tant a la Comissió Europea com als respectius parlaments nacionals que analitzin a fons el CETA, perquè ja tenen tota la documentació, com la del TTIP quan la tinguin, i que facin una valoració de l'impacte que pot tenir sobre el medi ambient, la salut i altres aspectes. I sobretot cal afegir que per molt que s'aconsegueixi aturar el TTIP o modificar-lo de manera substancial, això no servirà de res si alhora no es lluita contra el CETA, perquè totes les empreses dels Estats Units tenen filials al Canadà i podrien actuar igualment per aquesta via.