12
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
7:31h
La setmana del 9 al 12 de novembre prometia ser d'alt voltatge polític i no ha decebut. Això sí, amb poques sorpreses. El guió s'ha complert amb l'aprovació de la declaració independentista, la conseqüent reacció ràpida i contundent de l'Estat i l'atzucac amb el qual s'ha convertit la investidura del president quasi dos mesos després de les eleccions del 27-S. A continuació, cinc claus de la setmana i del futur més immediat.
El terreny desconegut més enllà de la segona votació
Aquest dijous la CUP ha repetit el "no" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per ser investit. Dos dies després de la primera, s'han repetit els mateixos guarismes amb 62 vots a favor –els de Junts pel Sí- i 73 en contra –tot el bàndol unionista, Catalunya Sí que es Pot i la mateixa CUP-. Es tracta de la primera vegada en les onze legislatures des de la reinstauració de les institucions d'autogovern que un candidat a president cau en la segona votació. És, per tant, un autèntic terreny desconegut on, si no hi ha acord que garanteixi una investidura, acabarà el 9 de gener amb la dissolució del Parlament i la convocatòria de nous comicis.
La lògica assembleària de la CUP
La CUP té una lògica assembleària difícil de comprendre pels mitjans de comunicació i també pel ritme habitual de la resta de partits polítics. En aquest sentit era evident que, malgrat l'oferta d'última hora d'Artur Mas i Junts pel Sí, avui era quasi impossible que canviessin el sentit de vot sense reunir cap dels seus òrgans decisoris. De fet, la formació de l'esquerra independentista ha convocat la seva militància en una jornada política el proper 29 de novembre –informació avançada per NacióDigital- i que podria acabar sent, per tant, l'assemblea nacional “oberta” que hauria de ratificar qualsevol eventual acord en unes negociacions que continuaran malgrat el “no” d'aquest dijous. A més, aquest mateix cap de setmana se celebraran diverses reunions de l'entorn de la CUP. Una d'elles és la que es farà des de l'espectre del Moviment de Defensa de la Terra i Poble Lliure. De ben segur que es parlarà, en aquesta trobada, del debat que hi ha obert entre diversos quadres veterans a l'hora de facilitar un acord amb Junts pel Sí.
Entre l'obediència al Parlament i l'obediència al Constitucional
Un dels debats a l'entorn del sobiranisme és fins a quin punt s'ha de forçar la desobediència a les successives prohibicions que intentin frenar el procés. La declaració independentista, aprovada dilluns al Parlament i suspesa ahir pel Constitucional, és el primer cas on tant la cambra catalana com el Govern hauran de decidir. De moment, la vicepresidenta Neus Munté va assegurar que “obeiran al Parlament de Catalunya” però també és cert que des de sectors de Junts pel Sí no veuen amb bons ulls desenvolupar la declaració de ruptura –amb el conseqüent risc pels 21 alts càrrecs assenyalats pel TC- sense que es tanqui abans un acord amb la CUP.
La ràpida i contundent reacció de l'Estat
El govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions – el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional- per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores. La reacció ràpida i contundent –amb el suport explícit del PSOE, C's i la corona- ha suposat que per primera vegada una resolució de l'alt tribunal es notifiqui nominalment –en aquest cas a Artur Mas, Carme Forcadell i la resta de la mesa del Parlament i del Govern- per advertir de la possibilitat de delinquir en cas de desacatament. Això sí, a diferència del què volia l'executiu de Mariano Rajoy no s'ha especificat quins tipus de delicte estarien cometent, una “rebaixa” en la duresa de la resolució que es va fer per mantenir la unanimitat del Tribunal Constitucional.
El Parlament aprova iniciar la ruptura amb Espanya amb un govern en funcions
La setmana ha acabat amb el segon “no” a Artur Mas però va començar amb l'aprovació d'una declaració d'inici del procés de ruptura amb l'estat espanyol. El Parlament va aprovar la resolució independentista pactada per Junts per Sí i la CUP amb l'oposició de la resta de grups, també Catalunya Sí que es Pot, just un any després de la consulta del 9-N. Tan bon punt es va acabar, la bancada independentista va aplaudir mentre que els diputats populars –també Alícia Sánchez Camacho des de la tribuna- van mostrat banderes espanyoles i senyeres en una de les imatges de la setmana. La declaració, malgrat que alguns sectors de Junts pel Sí creien que seria clau per un acord amb la CUP, esdevé un desafiament a l'Estat mentre Catalunya continua amb un govern en funcions.
El terreny desconegut més enllà de la segona votació
Aquest dijous la CUP ha repetit el "no" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per ser investit. Dos dies després de la primera, s'han repetit els mateixos guarismes amb 62 vots a favor –els de Junts pel Sí- i 73 en contra –tot el bàndol unionista, Catalunya Sí que es Pot i la mateixa CUP-. Es tracta de la primera vegada en les onze legislatures des de la reinstauració de les institucions d'autogovern que un candidat a president cau en la segona votació. És, per tant, un autèntic terreny desconegut on, si no hi ha acord que garanteixi una investidura, acabarà el 9 de gener amb la dissolució del Parlament i la convocatòria de nous comicis.
Mas, amb Junqueras i Romeva, al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa
La lògica assembleària de la CUP
La CUP té una lògica assembleària difícil de comprendre pels mitjans de comunicació i també pel ritme habitual de la resta de partits polítics. En aquest sentit era evident que, malgrat l'oferta d'última hora d'Artur Mas i Junts pel Sí, avui era quasi impossible que canviessin el sentit de vot sense reunir cap dels seus òrgans decisoris. De fet, la formació de l'esquerra independentista ha convocat la seva militància en una jornada política el proper 29 de novembre –informació avançada per NacióDigital- i que podria acabar sent, per tant, l'assemblea nacional “oberta” que hauria de ratificar qualsevol eventual acord en unes negociacions que continuaran malgrat el “no” d'aquest dijous. A més, aquest mateix cap de setmana se celebraran diverses reunions de l'entorn de la CUP. Una d'elles és la que es farà des de l'espectre del Moviment de Defensa de la Terra i Poble Lliure. De ben segur que es parlarà, en aquesta trobada, del debat que hi ha obert entre diversos quadres veterans a l'hora de facilitar un acord amb Junts pel Sí.
Els diputats de la CUP, després de la segona votació d'investidura. Foto: Adrià Costa
Entre l'obediència al Parlament i l'obediència al Constitucional
Un dels debats a l'entorn del sobiranisme és fins a quin punt s'ha de forçar la desobediència a les successives prohibicions que intentin frenar el procés. La declaració independentista, aprovada dilluns al Parlament i suspesa ahir pel Constitucional, és el primer cas on tant la cambra catalana com el Govern hauran de decidir. De moment, la vicepresidenta Neus Munté va assegurar que “obeiran al Parlament de Catalunya” però també és cert que des de sectors de Junts pel Sí no veuen amb bons ulls desenvolupar la declaració de ruptura –amb el conseqüent risc pels 21 alts càrrecs assenyalats pel TC- sense que es tanqui abans un acord amb la CUP.
Artur Mas i Neus Munté, mirant el mòbil al Parlament Foto: Adrià Costa
La ràpida i contundent reacció de l'Estat
El govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions – el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional- per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores. La reacció ràpida i contundent –amb el suport explícit del PSOE, C's i la corona- ha suposat que per primera vegada una resolució de l'alt tribunal es notifiqui nominalment –en aquest cas a Artur Mas, Carme Forcadell i la resta de la mesa del Parlament i del Govern- per advertir de la possibilitat de delinquir en cas de desacatament. Això sí, a diferència del què volia l'executiu de Mariano Rajoy no s'ha especificat quins tipus de delicte estarien cometent, una “rebaixa” en la duresa de la resolució que es va fer per mantenir la unanimitat del Tribunal Constitucional.
Mariano Rajoy, després d'aprovar el recurs contra la declaració independentista. Foto: La Moncloa
El Parlament aprova iniciar la ruptura amb Espanya amb un govern en funcions
La setmana ha acabat amb el segon “no” a Artur Mas però va començar amb l'aprovació d'una declaració d'inici del procés de ruptura amb l'estat espanyol. El Parlament va aprovar la resolució independentista pactada per Junts per Sí i la CUP amb l'oposició de la resta de grups, també Catalunya Sí que es Pot, just un any després de la consulta del 9-N. Tan bon punt es va acabar, la bancada independentista va aplaudir mentre que els diputats populars –també Alícia Sánchez Camacho des de la tribuna- van mostrat banderes espanyoles i senyeres en una de les imatges de la setmana. La declaració, malgrat que alguns sectors de Junts pel Sí creien que seria clau per un acord amb la CUP, esdevé un desafiament a l'Estat mentre Catalunya continua amb un govern en funcions.
Els diputats independentistes aplaudeixen mentre els del PP despleguen banderes espanyoles. Foto: Adrià Costa