21
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
20:10h
L’any 1986, el gastrònom Carlo Petrini va fundar el moviment Slow Food (literalment "menjar lent") per promoure una cuina basada en els productes de proximitat, justos i sostenibles. L'italià –que serà la setmana vinent al Fòrum Gastronòmic de Girona- pretenia combatre el model fast food de les cadenes de menjar ràpid que s’havien posat de moda al principi dels vuitanta. Avui, el col·lectiu aplega més de 100.000 socis de 150 països.
L’èxit d’aquella proposta nascuda fa gairebé trenta anys ha traspassat fronteres i també ha impregnat el món del tèxtil. Conceptes com slow fashion –i en contraposició fast fashion- ja formen part del vocabulari del sector de la moda a casa nostra. I és que Barcelona s'està posicionant com una de les ciutats referents a Catalunya i a l’estat espanyol en la promoció de la moda sostenible, respectuosa amb el medi ambient i amb els drets laborals dels treballadors.
Un gir cap a la sostenibilitat
“Cal explicar a la societat que hi ha altres maneres d’actuar en el món de la moda”, explica Sònia Flotats, periodista especialitzada en moda sostenible. Ja fa uns anys que s’està treballant en aquesta tasca divulgativa. De fet, la preocupació per la sostenibilitat ecològica i social de la indústria tèxtil va fer un gir el 2013. Aquell any, l’incendi d’una fàbrica tèxtil a Bangladesh va provocar la mort de 1.127 persones, la major part de les quals treballaven en condicions precàries per a empreses subcontractades per marques com Benetton, Mango, Montsó i Primark o El Corte Inglés.
L’any 2013, precisament, Sònia Flotats va ser una de les impulsores de l’associació Moda Sostenible Barcelona, que a dia d’avui integra més de cent agents –entre organitzacions de comerç just, productors, dissenyadors, tallers de confecció i botigues- de moda sostenible de la ciutat.
Recentment, aquesta organització –pionera a casa nostra- ha servit de model per a la creació d’entitats similars a Madrid, Múrcia i Andalusia. “El nostre objectiu és expandir el missatge i mostrar els avantatges de la moda sostenible així com potenciar i estimular la creació, producció, la venda i l’ús de peces de roba d’aquest tipus. És una tendència que va claríssimament a l’alça”, comenta Flotats.
La contradicció de les grans marques
Fins i tot els grans tòtems de la indústria de la moda –entre les quals s’hi compten marques com H&M i Zara- se n’han adonat. I una prova és que els darrers anys, bona part d’elles han llençat al mercat línies de roba ecològica i sostenible. Són molts, però, els qui critiquen les grans marques i qüestionen el rerefons ètic d’aquest tipus d’iniciatives.
D’arguments n'hi ha molts: la multinacional espanyola Inditex –propietària de la marca Zara, entre d’altres- ha apostat per la sostenibilitat i, entre d'altres projectes, disposa d’una línia de productes ecològics fets amb cotó orgànic.“És positiu que grans companyies internacionals d’aquest tipus apostin per la moda sostenible, però haurien d'anar molt més enllà”, assegura Sònia Flotats. I és que Inditex ha estat una de les empreses de moda prêt-à-portermés criticades per les ONG ecologistes i de comerç just.
Malgrat la utilització de primeres matèries orgàniques, la cadena de producció d’Inditex inclou la utilització de productes químics contaminants –principalment tints- i està mancada de polítiques laborals que respectin condicions de feina saludables per als treballadors.
Un cas similar és el de la companyia sueca H&M que disposa de dues noves línies de roba ecològica i ètica elaborada amb matèries primeres sostenibles: pell certificada, cotó orgànic i seda de granges ecològiques. Cal recordar, però que l’empresa incompleix amb els compromisos i els terminis que s’havia marcat per millorar la seguretat de les seves fàbriques proveïdores a Bangladesh.
Un sector amb poca visibilitat
I en aquest context, associacions com Moda Sostenible Barcelona ajuden a conscienciar la societat. Per segon any consecutiu, l’entitat organitzarà el Barcelona Ethical Fashion Fest, el festival de moda sostenible que se celebrarà a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona els dies 28 i 29 de novembre. L’any passat més de 3.000 persones van passar pel festival.
L’esdeveniment comptarà amb una quarantena de firmes de moda ètica i sostenible i una zona d’expositors. També s’hi celebraran dues desfilades de roba ecològica. “Serà la manera d’apropar els amants de la moda a les àrees com l’ecologia, l’ètica laboral i social, les matèries primeres saludables. Ens servirà per visibilitzar tots els agents del país implicats en la indústria de la moda sostenible”, explica Flotats.
“Amb aquest festival, Catalunya i Barcelona s’assemblaran cada cop més a països com Alemanya i Dinamarca, on des de fa anys s’hi celebren esdeveniments dedicats exclusivament a la moda sostenible”, afegeix.
La celebració del Barcelona Ethical Fashion Fest pot ajudar a solucionar la manca de visibilitat del sector, però els agents del sector asseguren que cal superar altres obstacles. “Malgrat els webs especialitzats amb informació actualitzada, molta gent encara no sap on pot trobar botigues de roba sostenible. I això no canviarà fins que hi hagi una gran marca de distribució especialitzada, perquè de moment el mercat s’articula a través de petites botigues i dissenyadors independents”, comenta Flotats.
Entre la guerra de preus i la roba de segona mà
A això cal afegir hi el problema que suposa el preu ajustat que ofereixen les grans marques de fast fashion, amb polítiques empresarials molt agressives i discutibles des dels punt de vista social. Segons Sònia Flotats, “la roba slow fashion és necessàriament més cara. Però dura més, perquès acostuma a ser de més qualitat i perquè no està tan condicionada per les tendències i els tempos que marquen les grans companyies”.
Però el sector de la moda sostenible, també aposta per la reutilització i l’aprofitament de roba de segona mà. Sònia Flotats explica que “les botigues de roba vintage poden ser una bona solució per vestir a la moda, a preus mòdics i de manera responsable. I és que no hi ha res més sostenible que aprofitar peces ja existents”.
La reutilització és una tendència cada cop més consolidada i una mostra n’és l’èxit de la campanya "Renova la teva roba Tardor 2015" un projecte d'intercanvi de roba que durant aquest mes de novembre promou el consum responsable.
Així, fins al dissabte 28, el projecte arriba a la setena edició de la campanya coordinada des de l’Ajuntament de Barcelona per la qual gairebé quaranta punts de la ciutat funcionen de punts de recollida i d’intercanvi de roba de segona mà. “No hem de confondre aquesta campanya amb una acció solidària o una obra de caritat.
El públic que hi acudeix té poder adquisitiu mitjà. Això sí, són majoritàriament dones. Poc a poc es fa notar un canvi en la posada en valor de la roba de segona mà”. En l'edició de la tardor de l'any passat es van recollir 11.500 peces i se'n van bescanviar 7850. Enguany esperen posar encara més alt el llistó de xifres.
L’èxit d’aquella proposta nascuda fa gairebé trenta anys ha traspassat fronteres i també ha impregnat el món del tèxtil. Conceptes com slow fashion –i en contraposició fast fashion- ja formen part del vocabulari del sector de la moda a casa nostra. I és que Barcelona s'està posicionant com una de les ciutats referents a Catalunya i a l’estat espanyol en la promoció de la moda sostenible, respectuosa amb el medi ambient i amb els drets laborals dels treballadors.
Un gir cap a la sostenibilitat
“Cal explicar a la societat que hi ha altres maneres d’actuar en el món de la moda”, explica Sònia Flotats, periodista especialitzada en moda sostenible. Ja fa uns anys que s’està treballant en aquesta tasca divulgativa. De fet, la preocupació per la sostenibilitat ecològica i social de la indústria tèxtil va fer un gir el 2013. Aquell any, l’incendi d’una fàbrica tèxtil a Bangladesh va provocar la mort de 1.127 persones, la major part de les quals treballaven en condicions precàries per a empreses subcontractades per marques com Benetton, Mango, Montsó i Primark o El Corte Inglés.
L’any 2013, precisament, Sònia Flotats va ser una de les impulsores de l’associació Moda Sostenible Barcelona, que a dia d’avui integra més de cent agents –entre organitzacions de comerç just, productors, dissenyadors, tallers de confecció i botigues- de moda sostenible de la ciutat.
Recentment, aquesta organització –pionera a casa nostra- ha servit de model per a la creació d’entitats similars a Madrid, Múrcia i Andalusia. “El nostre objectiu és expandir el missatge i mostrar els avantatges de la moda sostenible així com potenciar i estimular la creació, producció, la venda i l’ús de peces de roba d’aquest tipus. És una tendència que va claríssimament a l’alça”, comenta Flotats.
Espais de roba sostenible en el Barcelona Ethical Fashion Fest'2014. Foto: Albert Armengol/Bcn Ethical Fashion Fest
La contradicció de les grans marques
Fins i tot els grans tòtems de la indústria de la moda –entre les quals s’hi compten marques com H&M i Zara- se n’han adonat. I una prova és que els darrers anys, bona part d’elles han llençat al mercat línies de roba ecològica i sostenible. Són molts, però, els qui critiquen les grans marques i qüestionen el rerefons ètic d’aquest tipus d’iniciatives.
D’arguments n'hi ha molts: la multinacional espanyola Inditex –propietària de la marca Zara, entre d’altres- ha apostat per la sostenibilitat i, entre d'altres projectes, disposa d’una línia de productes ecològics fets amb cotó orgànic.“És positiu que grans companyies internacionals d’aquest tipus apostin per la moda sostenible, però haurien d'anar molt més enllà”, assegura Sònia Flotats. I és que Inditex ha estat una de les empreses de moda prêt-à-portermés criticades per les ONG ecologistes i de comerç just.
Malgrat la utilització de primeres matèries orgàniques, la cadena de producció d’Inditex inclou la utilització de productes químics contaminants –principalment tints- i està mancada de polítiques laborals que respectin condicions de feina saludables per als treballadors.
Un cas similar és el de la companyia sueca H&M que disposa de dues noves línies de roba ecològica i ètica elaborada amb matèries primeres sostenibles: pell certificada, cotó orgànic i seda de granges ecològiques. Cal recordar, però que l’empresa incompleix amb els compromisos i els terminis que s’havia marcat per millorar la seguretat de les seves fàbriques proveïdores a Bangladesh.
Un sector amb poca visibilitat
I en aquest context, associacions com Moda Sostenible Barcelona ajuden a conscienciar la societat. Per segon any consecutiu, l’entitat organitzarà el Barcelona Ethical Fashion Fest, el festival de moda sostenible que se celebrarà a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona els dies 28 i 29 de novembre. L’any passat més de 3.000 persones van passar pel festival.
L’esdeveniment comptarà amb una quarantena de firmes de moda ètica i sostenible i una zona d’expositors. També s’hi celebraran dues desfilades de roba ecològica. “Serà la manera d’apropar els amants de la moda a les àrees com l’ecologia, l’ètica laboral i social, les matèries primeres saludables. Ens servirà per visibilitzar tots els agents del país implicats en la indústria de la moda sostenible”, explica Flotats.
“Amb aquest festival, Catalunya i Barcelona s’assemblaran cada cop més a països com Alemanya i Dinamarca, on des de fa anys s’hi celebren esdeveniments dedicats exclusivament a la moda sostenible”, afegeix.
La celebració del Barcelona Ethical Fashion Fest pot ajudar a solucionar la manca de visibilitat del sector, però els agents del sector asseguren que cal superar altres obstacles. “Malgrat els webs especialitzats amb informació actualitzada, molta gent encara no sap on pot trobar botigues de roba sostenible. I això no canviarà fins que hi hagi una gran marca de distribució especialitzada, perquè de moment el mercat s’articula a través de petites botigues i dissenyadors independents”, comenta Flotats.
Entre la guerra de preus i la roba de segona mà
A això cal afegir hi el problema que suposa el preu ajustat que ofereixen les grans marques de fast fashion, amb polítiques empresarials molt agressives i discutibles des dels punt de vista social. Segons Sònia Flotats, “la roba slow fashion és necessàriament més cara. Però dura més, perquès acostuma a ser de més qualitat i perquè no està tan condicionada per les tendències i els tempos que marquen les grans companyies”.
Però el sector de la moda sostenible, també aposta per la reutilització i l’aprofitament de roba de segona mà. Sònia Flotats explica que “les botigues de roba vintage poden ser una bona solució per vestir a la moda, a preus mòdics i de manera responsable. I és que no hi ha res més sostenible que aprofitar peces ja existents”.
Barcelona Ethical Fashion Fest 2014 Foto: Albert Armengol/Barcelona 'Ethical Fashion Fest'
La reutilització és una tendència cada cop més consolidada i una mostra n’és l’èxit de la campanya "Renova la teva roba Tardor 2015" un projecte d'intercanvi de roba que durant aquest mes de novembre promou el consum responsable.
Així, fins al dissabte 28, el projecte arriba a la setena edició de la campanya coordinada des de l’Ajuntament de Barcelona per la qual gairebé quaranta punts de la ciutat funcionen de punts de recollida i d’intercanvi de roba de segona mà. “No hem de confondre aquesta campanya amb una acció solidària o una obra de caritat.
El públic que hi acudeix té poder adquisitiu mitjà. Això sí, són majoritàriament dones. Poc a poc es fa notar un canvi en la posada en valor de la roba de segona mà”. En l'edició de la tardor de l'any passat es van recollir 11.500 peces i se'n van bescanviar 7850. Enguany esperen posar encara més alt el llistó de xifres.