10
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
11
de novembre
a les
17:00h
El debat d’investidura d’avui ha anat pujant de to a mida que la jornada avançava. A manca d’incògnites de cara a la primera votació, descartada la possibilitat que la CUP donés suport al candidat Artur Mas, el ple ha deixat espai als aficionats a interpretar gestos, somriures i aplaudiments. El panorama polític a Catalunya presenta incerteses que farien patxoca als kremlinòlegs, aquells experts en traduir litúrgies i escenificacions en la política russa de fa unes dècades.
Iceta distendeix l’ambient
En el debat del matí, ha contribuït a distendre l’ambient Miquel Iceta, qui se sent còmode en el seu perfil d’orador ponderat amb capacitat de desenfadar situacions tenses. Generant ironies, ha llançat algun regal a Mas. Ha reconegut que CiU va fer un “paper espectacular” en la votació al Congrés espanyol de maig de 2010, que va contribuir a evitar el rescat. Iceta ha estat càustic en alguns moments, com quan ha acusat Mas d’“estar dopat amb l’avançament de les eleccions. Sempre les avança”. Una frase que ha fet les delícies de tot el bloc unionista.
Les bromes d’Iceta són una transversal que fa que s’hi trobin diversos grups. Després de l’afirmació del candidat sobre el ressò internacional del que passava a Catalunya, Iceta ha respost que “més ressò van tenir els Jocs del 92, però allò ens va sortir una mica millor”. Al final, ha reconegut que notaria a faltar els seus encontres dialèctics amb Mas… si es donava el cas.
Mas dóna moral a Junts pel Sí
La intervenció de Xavier García Albiol ha carregat les piles a Mas. El president en funcions ha tingut el seu millor moment del dia en la seva rèplica al líder popular. El cap del grup del PP ha estat molt agressiu contra el procés i el candidat, i ha fet una defensa del govern espanyol i la seva política a Catalunya. Mas ha estat vibrant i ha mostrat solidesa quan ha entrat en el tema d’infraestructures. Això no ha impedit que des dels escons del PP sortissin veus exclamant “Línia 9!”, la de mai acabar, o “Segarra-Garrigues!”, un recordatori als suposats escàndols que esquitxen CDC.
Mas fins i tot s’ha permès de convidar al dirigent del PP a donar una volta pel port de Barcelona per veure com estan les obres de la connexió ferroviària. Una excursió que segurament no tindrà lloc. Però l’única sortida que vol fer ara Mas és amb la CUP, una part de la qual ha aplaudit des dels seus escons (Baños, Anna Gabriel i Benet Salellas). Si ahir l’ànim estava bastant decaigut en els rengles de Junts pel Sí i, sobretot, de CDC, les intervencions de Mas han donat moral als seus escons. Els defensors de fer-se fort amb Mas com a única opció del grup han guanyat avui més força.
El termòmetre dels aplaudiments
A falta d’informació sobre com van les negociacions per la investidura, ha quedat el petit consol de veure com funcionaven els aplaudiments i el clima dins l’hemicicle. Ha costat veure com els del grup majoritari aplaudien enmig d’una intervenció. L’esmentada rèplica presidencial a García Albiol ho ha facilitat.
També hem assistit al petit espectacle del grup "cupaire" posant-se dempeus i aplaudint al final del discurs de García Albiol. I és que el polític "popular" s’havia cansat de mostrar a Mas la contradicció que suposava buscar el suport del grup de l’esquerra radical, a qui ha definit vàries vegades com “estrafolari”. En un primer moment, els diputats del PP han quedat astorats al veure’s acompanyats pels de la CUP en la seva salutació al seu cap. Un d’ells, Alejandro Fernández, ha reaccionat amb sarcasme, aixecant el puny i exclamant “La lluita continua!”.
Escrutant Baños
La intervenció d’Antonio Baños era el moment més esperat, és clar. De la CUP depèn el sí o el no a la investidura. Les seves paraules han nodrit els arguments de pessimistes (“votarem no”) i optimistes (“torni dijous”). El de la CUP ha dit que no podien donar suport incondicional al candidat. Ah!, aleshores en determinades condicions potser sí? Ha donat la sensació que ni Baños ni Mas tancaven cap porta.
Hem vist com alguns diputats destacats de Junts pel Sí aplaudien la segona intervenció de Baños, com Eduard Reyes i Lluís Llach. I la menció que ha fet a la República ha merescut també que Raül Romeva i Toni Comín piquessin les seves mans.
A banda d’això, el debat ha permès escoltar com Inés Arrimadas definia a Mas d’”home d’ordre”. Per dos cops. Ho ha fet per dir que la seva aposta per la desobediència “no cola”. Hem vist com Lluís Rabell es queixava de no tenir un sinceròmetre per avaluar la sinceritat del nou Mas socialdemòcrata, tan diferent d’aquell Mas tan neoliberal del “govern dels millors”. Com en tot debat, hi ha hagut citacions per tots els gustos. García Albiol ha recordat Lincoln (se n’han de tenir!), Mas a Kennedy i Baños a Stevenson, Bakunin i Sant Agustí. Les citacions de la CUP són més plurals encara que el procés.
I així, entre aplaudiments i incertesa, després de votar de manera infructuosa, els diputats han enfilat la sortida del Parlament. Propera cita, en 48 hores. “Torni dijous”.
Iceta distendeix l’ambient
En el debat del matí, ha contribuït a distendre l’ambient Miquel Iceta, qui se sent còmode en el seu perfil d’orador ponderat amb capacitat de desenfadar situacions tenses. Generant ironies, ha llançat algun regal a Mas. Ha reconegut que CiU va fer un “paper espectacular” en la votació al Congrés espanyol de maig de 2010, que va contribuir a evitar el rescat. Iceta ha estat càustic en alguns moments, com quan ha acusat Mas d’“estar dopat amb l’avançament de les eleccions. Sempre les avança”. Una frase que ha fet les delícies de tot el bloc unionista.
Les bromes d’Iceta són una transversal que fa que s’hi trobin diversos grups. Després de l’afirmació del candidat sobre el ressò internacional del que passava a Catalunya, Iceta ha respost que “més ressò van tenir els Jocs del 92, però allò ens va sortir una mica millor”. Al final, ha reconegut que notaria a faltar els seus encontres dialèctics amb Mas… si es donava el cas.
Miquel Iceta, al debat d'investidura al Parlament Foto: Adrià Costa
Mas dóna moral a Junts pel Sí
La intervenció de Xavier García Albiol ha carregat les piles a Mas. El president en funcions ha tingut el seu millor moment del dia en la seva rèplica al líder popular. El cap del grup del PP ha estat molt agressiu contra el procés i el candidat, i ha fet una defensa del govern espanyol i la seva política a Catalunya. Mas ha estat vibrant i ha mostrat solidesa quan ha entrat en el tema d’infraestructures. Això no ha impedit que des dels escons del PP sortissin veus exclamant “Línia 9!”, la de mai acabar, o “Segarra-Garrigues!”, un recordatori als suposats escàndols que esquitxen CDC.
Mas fins i tot s’ha permès de convidar al dirigent del PP a donar una volta pel port de Barcelona per veure com estan les obres de la connexió ferroviària. Una excursió que segurament no tindrà lloc. Però l’única sortida que vol fer ara Mas és amb la CUP, una part de la qual ha aplaudit des dels seus escons (Baños, Anna Gabriel i Benet Salellas). Si ahir l’ànim estava bastant decaigut en els rengles de Junts pel Sí i, sobretot, de CDC, les intervencions de Mas han donat moral als seus escons. Els defensors de fer-se fort amb Mas com a única opció del grup han guanyat avui més força.
Artur Mas i Neus Munté, mirant el mòbil al Parlament Foto: Adrià Costa
El termòmetre dels aplaudiments
A falta d’informació sobre com van les negociacions per la investidura, ha quedat el petit consol de veure com funcionaven els aplaudiments i el clima dins l’hemicicle. Ha costat veure com els del grup majoritari aplaudien enmig d’una intervenció. L’esmentada rèplica presidencial a García Albiol ho ha facilitat.
També hem assistit al petit espectacle del grup "cupaire" posant-se dempeus i aplaudint al final del discurs de García Albiol. I és que el polític "popular" s’havia cansat de mostrar a Mas la contradicció que suposava buscar el suport del grup de l’esquerra radical, a qui ha definit vàries vegades com “estrafolari”. En un primer moment, els diputats del PP han quedat astorats al veure’s acompanyats pels de la CUP en la seva salutació al seu cap. Un d’ells, Alejandro Fernández, ha reaccionat amb sarcasme, aixecant el puny i exclamant “La lluita continua!”.
La CUP aplaudint García Albiol. Foto: Adrià Costa
Escrutant Baños
La intervenció d’Antonio Baños era el moment més esperat, és clar. De la CUP depèn el sí o el no a la investidura. Les seves paraules han nodrit els arguments de pessimistes (“votarem no”) i optimistes (“torni dijous”). El de la CUP ha dit que no podien donar suport incondicional al candidat. Ah!, aleshores en determinades condicions potser sí? Ha donat la sensació que ni Baños ni Mas tancaven cap porta.
Hem vist com alguns diputats destacats de Junts pel Sí aplaudien la segona intervenció de Baños, com Eduard Reyes i Lluís Llach. I la menció que ha fet a la República ha merescut també que Raül Romeva i Toni Comín piquessin les seves mans.
A banda d’això, el debat ha permès escoltar com Inés Arrimadas definia a Mas d’”home d’ordre”. Per dos cops. Ho ha fet per dir que la seva aposta per la desobediència “no cola”. Hem vist com Lluís Rabell es queixava de no tenir un sinceròmetre per avaluar la sinceritat del nou Mas socialdemòcrata, tan diferent d’aquell Mas tan neoliberal del “govern dels millors”. Com en tot debat, hi ha hagut citacions per tots els gustos. García Albiol ha recordat Lincoln (se n’han de tenir!), Mas a Kennedy i Baños a Stevenson, Bakunin i Sant Agustí. Les citacions de la CUP són més plurals encara que el procés.
I així, entre aplaudiments i incertesa, després de votar de manera infructuosa, els diputats han enfilat la sortida del Parlament. Propera cita, en 48 hores. “Torni dijous”.