INVESTIDURA

Tots els grups excepte Junts pel Sí rebutgen la investidura de Mas

L'actual president en funcions obté 62 vots a favor mentre que 73 diputats s'oposen a la seva candidatura | La segona votació, ara amb majoria simple, es farà dijous sense que Artur Mas tingui l'elecció assegurada | El principal grup independentista veu una certa "escletxa" en la negociació | La CUP resta transcendència a la reunió de tots els diputats sobiranistes proposada pel president en funcions

per Pere Gendrau , Parlament de Catalunya, 10 de novembre de 2015 a les 19:40 |
Artur Mas, al ple d'investidura | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Artur Mas, tal com s'esperava, no ha estat investit com a president. Tots els grups de la cambra catalana, excepte Junts pel Sí, han rebutjat la seva candidatura. D'aquesta manera, 62 diputats han votat “sí” a Mas mentre que un total de 73, també els de la CUP, han apostat pel “no”. Ara, el debat d'investidura es trasllada a dijous, quan se celebrarà la segona votació. En aquesta ocasió ja només és necessària la majoria simple –aquest dimarts calia majoria absoluta- però Mas continua sense tenir l'elecció assegurada. De fet, com a mínim, necessitaria que dos diputats “cupaires” li donessin suport i que els vuit restants s'abstinguessin.

La sessió es reprendrà dijous a les deu del matí i no hi ha elements, ara com ara, que facin pensar en un canvi. En altres paraules, no es registren moviments que permetin a Artur Mas fer-se amb la presidència de la Generalitat perquè els missatges que emet la Candidatura d'Unitat Popular continuen en la mateixa línia del que han fet arribar des que va començar la campanya electoral, a principis de setembre. Pel que diuen, l'únic que podria desencallar ara mateix la situació és un altre candidat, cosa que no és possible aquesta mateixa setmana.


Contrast de sensacions a Junts pel Sí

Pel que fa a Junts pel Sí, es perceben sensacions diverses. Fonts de la candidatura detecten una certa "escletxa", fruit del treball que es continua duent a terme i del que ha passat al ple, des que dilluns es va debatre i aprovar la declaració independentista pactada entre Junts pel Sí i la CUP. Malgrat que la candidatura de l'esquerra independentista constata certes cessions en el text, en petit comitè admeten que s'ha decantat la declaració en gran mesura cap als seus postulats. És això i l'accent social que ha marcat Artur Mas en les seves intervencions el que fan ser optimistes a diversos sectors de la principal coalició independentista.


No obstant això, hi ha altres sectors de Junts pel Sí, de la banda convergent, que suren en un mar de dubtes. Veuen que l'estratègia de pressió sobre la Candidatura d'Unitat Popular no està tenint els efectes que podien esperar-se en una negociació més convencional. I també tenen el temor a haver de cedir fins a extrems que no volien preveure en un inici. També hi influeix l'aspecte personal, ja que hi ha diversos quadres que han liderat polítiques criticades per la CUP en diversos camps i que, ara, veuen perillar la seva continuïtat en un futur executiu.

Reunió Junts pel Sí-CUP


Com passa en tota negociació transcendent, i la de Junts pel Sí i la CUP és una de les més importants de la història recent, és difícil calcular realment el punt en què es troba fins que no s'acaba desencallant, en un sentit o en un altre. I això fa que costi analitzar amb cura els detalls, i que qualsevol gest se sobredimensioni. Això és el que ha passat amb una possible trobada dels 72 diputats independentistes que Artur Mas ha posat sobre la taula durant el torn de rèplica al diputat de la CUP, Antonio Baños.

Mas ha proposat, en to de broma, que tots els diputats de Junts pel Sí i la CUP es reunissin per resoldre la investidura. Bé, era una broma carregada d'intenció, perquè amb aquesta imatge il·lustrava la força que té la seva candidatura davant dels deu representants de la Candidatura d'Unitat Popular al Parlament. Antonio Baños li ha respost amb la mateixa moneda, proposant una votació "secreta". Amb aquest missatge, de forma encriptada, escampava el dubte de què votarien tots els diputats de Junts pel Sí amb aquestes condicions. Però la broma, distorsionada per la càrrega del moment, ha fet que es comencés a especular amb la convocatòria d'aquesta reunió.

No és estrany el que ha passat, perquè qualsevol gest s'examina amb lupa. I no seria la primera vegada que una cosa que comença com un acudit acaba condicionant una cosa tan seriosa com el que l'independentisme té entre mans. Ara bé, des de la CUP s'ha interpretat la proposta d'Artur Mas com un retrat còmic de l'assemblearisme que caracteritza l'esquerra independentista. Això, i res més. També és cert que, per a Mas, en cas que assumís que la seva investidura no és possible, seria una sortida. Si es detectés una fuga de suports dins de Junts pel Sí, seria un argument irrebatible per apostar per un candidat alternatiu. Oriol Junqueras, després d'una reunió amb el mateix Mas, Romeva i Rull, ha descartat definitivament aquesta trobada dels 72 diputats independentistes.

Solidesa d'Arrimadas, nervis de García Albiol

El conjunt d'intervencions que s'han fet al debat d'investidura han servit per calibrar el nivell de parlamentarisme que tenen els líders dels diferents grups en una cambra que s'ha transformat notablement respecte la legislatura anterior. En la competència que mantenen Ciutadans i el PP per l'unionisme més extrem, qui n'ha sortit vencedora, i de forma clara i evident, ha estat la líder de Ciutadans. Inés Arrimadas portava els deures fets, i ha atacat Mas amb arguments més enllà dels tòpics de la corrupció. Xavier García Albiol, en canvi, ha acusat ser novell al Parlament, i s'ha posat nerviós fins al punt de protagonitzar el moment més còmic de la sessió d'investidura, quan s'ha pensat que Carme Forcadell li cridava l'atenció i el que feia la presidenta era demanar silenci perquè pogués explicar-se bé.

D'altra banda, aquest dimarts ha mostrat la sintonia personal que tenen Artur Mas i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Ambdós es reconeixen la capacitat de raonament polític i es reconeixen mútuament com líders de partits que la vella política denomina formacions de govern. Vella, en el sentit no pejoratiu del terme i oposada a les noves tendències que poden representar, en els seus extrems, la CUP i Ciutadans. En cas que Mas no surti investit, Iceta el trobarà a faltar. No ha tingut cap problema en admetre-ho.

Pel que fa a Antonio Baños i al president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, han resolt satisfactòriament el repte, tot i ser la seva primera experiència parlamentària i substituir dos polítics de talla, com David Fernández en el cas de la CUP i Joan Herrera en el cas d'Iniciativa. Baños s'ha cenyit al paper, i això l'ha ajudat. Però no s'ha d'entendre com una mostra de debilitat sinó com un fet previsible en un grup assembleari com la CUP que, en moments de tanta càrrega, acorden fins a l'últim punt i coma. Rabell, per la seva banda, ha estat més espontani, cosa que s'agraeix.

És molt difícil de dir com s'acabarà aquest debat d'investidura i, per tant, res és descartable. Ens trobem davant de la legislatura més curta de la història de Catalunya? Qui ho sap. Però el cert és que el procés ha obligat a pujar el llistó argumentatiu de les intervencions, i exigeix molt més als grups polítics del que seria un debat ordinari. És impossible saber quant de temps es tardarà a tenir un estat propi, o si aquest arribarà mai. Però el cert és que, de mica en mica, la transcendència de les sessions demostren que comencem a sentir-nos més estat.
 

Antonio Baños i Anna Gabriel, parlant, al ple d'investidura. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació