Mali i la supervivència musical

"They Will Have To Kill Us First" explica la difícil situació dels músics malians a l’exili

per Marcel Pujols , In-Edit, 7 de novembre de 2015 a les 15:32 |
Membres de Songhoy Blues | Imatge promocional In-Edit
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan Johanna Schwartz va saber que el Festival au Desert de música tuareg es deixava de celebrar el 2012 per la convulsa situació que vivia Mali, va olorar que el país africà, tan conegut per la seva música, podia ser carn de documental. They Will Have to Kill us First (Schwartz, 2015) és el resultat de dos anys d’investigació i seguiment de la música a Mali, en plena guerra civil. La bona rebuda que va tenir entre el públic del Festival In-Edit i els elogis que el director homenatjat Tony Palmer ha dedicat al documental fan presagiar que el film s’endurà algun premi de la secció internacional.

La divisió que encara avui viu el país comença el 2012 amb l’alçament tuareg al nord que ben aviat va ser controlat per extremistes islàmics propers a l'Estat Islàmic. Ciutats com Tombouctou o Gao queden devastades i coaccionades per l’aplicació de la sharia (o llei islàmica), que crema manuscrits ancestrals, amaga i maltracta dones i prohibeix la música de qualsevol tipus. Evitant aquestes circumstàncies gairebé un milió de persones van fugir de la desèrtica regió cap al sud o cap a països veïns com Burkina Faso. Entre elles, molts músics que exiliats de les seves terres intenten amb la música reconstruir el país.


Songhoy Blues i Moussa Sidi

El documental segueix una sèrie de músics desconeguts de perfils diversos que, tot i que alguns són reconeguts al seu país o ciutat, no tenen els diners suficients per fugir cap Europa, com fan els noms consagrats de la música maliana. És el cas dels Songhoy Blues, quatre nois de Bamako (capital del sud) que amb el seu blues arenós volen “tocar per alleujar el dolor” que senten al veure el seu país. La seva missió és aconseguir que els missatges que llancen amb la seva música arribin a tot el món. Canten per la fi de la violència, la unificació del país i per l’ajuda de tots aquells malians que s’ho miren des de països estrangers. Casualment el destí també els portarà fora, aniran de gira per Anglaterra gràcies a un projecte per salvar els músics i la música a Mali.


Un altre protagonista és Moussa Sidi un músic tuareg de Gao que amb l’ocupació islamista es va veure obligat a fugir cap al sud. Allà també ha d’amagar els seus orígens perquè el govern malià els persegueix i, amb el turbant, espanta els turistes. Pel seu poble l’alçament va ser un engany, ja que de seguida els jihadistes van prendre la iniciativa i van tornar a quedar-se desterrats.  Moussa no perd l’esperança gràcies a la seva guitarra, encara que per guanyar-se la vida en hotels s’hagi de canviar de vestuari.

Disco i Khaira


L’altra part del documental la porten les dones. L’equip de Schwartz, que estava embarassada durant el rodatge, es fixa en Disco i Khaira, dues veus importants i reconegudes a Mali, una d’origen tuareg i l’altra musulmana. La Disco passa 3 anys exiliada a Burkina Faso amb el seu marit, general de l’exèrcit tuareg, com a artista carrega fortament contra aquells que l’han privat d’actuar al seu país.

Khaira és una enamorada de Tombouctou que se’n veu desterrada i veu Mali com “un lloc trist” que ha perdut “l’oxigen”, la música. Amb la censura, la coneguda cantant es veu inútil, ja que no li deixen fer l’únic que sap fer: fer concerts. Amb més de seixanta anys la dona es veu defallint, però amb suficient força per organitzar una actuació a Tombouctou quan la ciutat s’ha recuperat del pitjor. Per fer-lo, contacta amb Disco perquè també canti i aconsegueixen muntar-lo clandestinament de forma gratuïta. La millor demostració que la música a Mali no morirà per molts conflictes que hi hagi. Com diu Khaira: “Primer hauran de matar-nos”.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació