06
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
09
de novembre
a les
16:24h
Quinze anys després del seu darrer disc d'estudi, Plou i fa sol (2001), Sopa de Cabra torna a l'actualitat musical catalana amb Cercles, un disc que s'ha posat a la venda aquest divendres després de l'èxit aconseguit per la gira d'estiu, amb més de 15.000 espectadors, i que s'ha fet després de sentir la necessitat de tornar a oferir noves cançons. "Amb l'experiència del retorn de 2011, teníem ganes de respondre a l'actitud de la gent", expliquen Gerard Quintana i Josep Thió.
Des d'un bon principi, però, Sopa de Cabra tenia clar que la tornada no podia ser un anar tirant de repertori, "volíem assumir el repte de fer noves cançons i de demostrar que encara tenim el millor a dir", assegura Quintana. "L'escalf del públic", diu Thió, "ha estat determinant per fer el pas". La resta va ser qüestió de química i d'anar retrobant velles sensacions, "aquell estímul de pujar a l'escenari, de mostrar-se, de saber que encara hi ha coses a dir".
Com si no haguessin passat quinze anys
El resultat d'aquella espurna, tan intensa, és Cercles, un disc de deu cançons que ofereix una continuïtat amb el darrer disc, Plou i fa sol (2001), com si la tornada es produís, justament, en el mateix lloc en què ho van deixar. "És el més normal", afirma Quintana. "En la fotografia que la gent s'ha fet de Sopa de Cabra, per molts hem estat el grup de rock de Catalunya", i la intenció no era respondre a aquesta etiqueta, sinó buscar "un punt de veritat d'allò que és, ara mateix, el grup, just allà on connectes amb les teves emocions i les del públic". Fer-ho, doncs, tenia molt més de sentit si es feia a partir del darrer treball enregistrat, no pas des d'un altre punt.
"És quan treballes en les cançons que t'adones que hi ha una continuïtat", afirma Thió, en aquest sentit. "El que pot semblar estrany, en realitat, és que sembli tan fàcil reprendre-ho. I que el lloc on ets avui sigui tan conseqüent amb la teva trajectòria, amb tot el que has fet". Quintana, remarca: "no totes les coses funcionen amb el mateix temps; el món emocional té una altra velocitat que el món més físic".
Una connexió que passa dels Camins als Cercles
La connexió es fa evident amb els dos primers senzills dels darrers disc, Camins i Cercles. "La primera carta de presentació d'un disc l'ha de definir molt bé" i tant una cançó com l'altra eren "ideals per mostrar el nou treball". El paral·lelisme més potent és, però, en el significat de cada cançó, "les dues amb un punt de lluita, de rebel·lió interior, de mirada introspectiva i de posar en qüestió les coses".
El resultat és un disc vital, ple d'inspiració, amb passes fermes i format d'uns Cercles que mostren un recorregut d'anys, una maduresa i un punt "de màgia i d'alquímia", com assegura Thió. "Al capdavall, l'objectiu és oferir emocions, i amb aquest disc podríem dir que hem preparat deu trucs nous per intentar posar els pèls de punta", subratlla. El que passarà amb les cançons ja és tot un misteri, com és habitual. "Alguna serà un clàssic del nostre repertori? No ho sabem".
El que sí és clar és que Sopa de Cabra volien fer un disc de Sopa. "És impossible no ser nosaltres", afirma Thió. "Però també teníem claríssim que volíem fer un disc d'ara, totalment actual", i per això han triat un equip format per Valen Nieto –coproductor–, José Luis Molero –dels estudis Musiclan– o Santos Berrocal –mesclador als estudis Blind Records–, amb la col·laboració de Joana Serrat, Xarím Aresté, Valen Nieto, Santos Berrocal, Florenci “Fluren” Ferrer, Dani Ferrer i Brossa Quartet. "Abans, en les col·laboracions, buscàvem gent mes gran que nosaltres, que aportessin experiència", confessen Quintana i Thió. "Ara, però, busquem gent jove, de qui aprendre en dues direccions, amb qui sempre pots sumar", sosté Quinana.
Amb Quintana i Thió repassem, una a una, cada cançó del disc:
1. "Dolços plans"
"Era una cançó que sempre fèiem amb banda, i un dia vam canviar l'arquitectura i començava en Gerard sol amb la veu, amb el Brossa Quartet. L'arranjament de corda del Xavi Lloses aconsegueix que la cançó sigui mes dolça. I creiem que ho necessitava. En origen era una cançó post-punk, amb guitarres elèctriques i bateria, que ens feia pensar en The Motels. La lletra té una certa acidesa, però es torna més dolça. Podríem dir que és el nostre EleanorRigby, perquè parla de la solitud i també ho fa amb cordes."
2. "Cercles"
"Durant la gravació hi havia dubtes. En Josep no va tenir clara la melodia de la guitarra fins ben entrada la gravació. Ens fa pensar en els The Cure més ballables i tenim el record d'aquelles parts més divertides de la gravació, que és quan trobes la solució, la cosa que fa que la cançó creixi i faci passes endavant. Però és una cançó que té trampes inconscients, la tornada no és simètrica, té set i cinc compassos, un patró imparell. També ens fa pensar en Bob Dylan, en el fet de construir una cosa que va creixent. En el fons, és una cançó molt Sopa".
3. "Solstici"
"El primer referent que teníem va ser Fleet Foxes, aquest "nou hippisme". Amb els dies també vam veure que tenia a veure amb Simon and Garfunkel. És una cançó íntima molt propera, de curta distància. De solsticis n'hi ha dos, el de la nit més curta i el de la més llarga, amb molta simbologia, perquè els dos solsticis són els moments on les cadires buides són més presents".
4. "Sense treva"
"Ja la vam tocar en directe a la gira de l'estiu. Nosaltres la connectem amb tot un pop internacional, amb referents com REM, els Beatles, Crowded House o, també, el Último de la Fila. És l'espurna pròpia d'aquell moment tan potent de l'adolescència, on creus en alguna cosa molt intensament. Et llences, sense mirar les conseqüències. De fet, el moment del país també és així, de rebel·lia, amb tothom volent fer-nos por, però resistint."
5. "Fugaç"
"La cançó amb el tempo mes ràpid del disc, la que teníem por que quedés molt dels 90. Per això vam voler fer-la més de sintetitzador, dels 80 i, al final, vam trobar l'equilibri al mig. És com Naixent cada matí. Pel que fa a lletra, conté tot el que veiem a Europa ara mateix, el drama humà de famílies que intenten sobreviure, que fugen de la guerra. Mira on hem arribat, que ja no sentim ni la mort."
6. "Eix de rotació"
"Una cançó amb la majestuositat de les melodies de Peter Gabriel, i també amb aquella manera de saber fer explotar els crescendos de Sigur Ros. La lletra indaga en el concepte que el temps no és aplicable a tot per igual. Per exemple, l'amor està per sobre del temps, pot durar més d'una vida."
7. "L'auca del temps"
"No volíem portar-la al country, al principi la vèiem més Led Zeppelin i en Velen Nieto ens va donar un altre referent, quan va començar amb la world music. Va ser llavors quan vam trobar una via de no fer un tema típic de country. La història és un cercle amb les seves giragonses."
8. "El refugi"
"La cançó més Sopa del disc. Podria haver estat inclosa al Sss..., per exemple. L'arranjament també ha anat evolucionant. És rock hippie de Califòrnia. De seguida vam creure que només podia parlar de nosaltres, dels propis Sopa de Cabra com a banda. És aquella sensació que només som quan ens estem movent. Cent per cent Sopa."
9. "On dorm l'amor"
"Aquesta la va repescar en Thió d'una època posterior a Sopa de Cabra. I és una cançó que és com un vals irlandès de taverna, que en Tom Waits tan bé ha explotat a través de l'arrel irlandesa. Va sortir de manera fàcil. Els irlandesos tenen la sort que la seva música ja és universal. La lletra és la que més agrada en Gerard, amb aquest concepte d'errar per la vida i que el far que s'imposa és l'amor."
10. "Sempre a prop"
"Creiem que està molt bé deixar-la pel final. A l'hora de fer la música, en Thió jugava a imitar en Lou Reed, ell tot sol amb la guitarra, amb aquest aire del rock novaiorquès, però també sent molt blues. Té duresa, però quan la vam començar a tocar va derivar cap als Rolling Stone. I, aleshores, se'ns va acudir fer els Rolling, però els més de ball, discotequers, de quan el rock volia entrar a les sales de ball. La temàtica és sobre que mai no ho tens tot guanyat, fins i tot quan penses que has tocat el cim. L'amor és una manera que tenim d'explicar-ho, amb la idea d'un cercle, de nou."
Des d'un bon principi, però, Sopa de Cabra tenia clar que la tornada no podia ser un anar tirant de repertori, "volíem assumir el repte de fer noves cançons i de demostrar que encara tenim el millor a dir", assegura Quintana. "L'escalf del públic", diu Thió, "ha estat determinant per fer el pas". La resta va ser qüestió de química i d'anar retrobant velles sensacions, "aquell estímul de pujar a l'escenari, de mostrar-se, de saber que encara hi ha coses a dir".
Com si no haguessin passat quinze anys
El resultat d'aquella espurna, tan intensa, és Cercles, un disc de deu cançons que ofereix una continuïtat amb el darrer disc, Plou i fa sol (2001), com si la tornada es produís, justament, en el mateix lloc en què ho van deixar. "És el més normal", afirma Quintana. "En la fotografia que la gent s'ha fet de Sopa de Cabra, per molts hem estat el grup de rock de Catalunya", i la intenció no era respondre a aquesta etiqueta, sinó buscar "un punt de veritat d'allò que és, ara mateix, el grup, just allà on connectes amb les teves emocions i les del públic". Fer-ho, doncs, tenia molt més de sentit si es feia a partir del darrer treball enregistrat, no pas des d'un altre punt.
"És quan treballes en les cançons que t'adones que hi ha una continuïtat", afirma Thió, en aquest sentit. "El que pot semblar estrany, en realitat, és que sembli tan fàcil reprendre-ho. I que el lloc on ets avui sigui tan conseqüent amb la teva trajectòria, amb tot el que has fet". Quintana, remarca: "no totes les coses funcionen amb el mateix temps; el món emocional té una altra velocitat que el món més físic".
Una connexió que passa dels Camins als Cercles
La connexió es fa evident amb els dos primers senzills dels darrers disc, Camins i Cercles. "La primera carta de presentació d'un disc l'ha de definir molt bé" i tant una cançó com l'altra eren "ideals per mostrar el nou treball". El paral·lelisme més potent és, però, en el significat de cada cançó, "les dues amb un punt de lluita, de rebel·lió interior, de mirada introspectiva i de posar en qüestió les coses".
Gerard Quintana i Josep Thió. Foto: Adrià Costa
El resultat és un disc vital, ple d'inspiració, amb passes fermes i format d'uns Cercles que mostren un recorregut d'anys, una maduresa i un punt "de màgia i d'alquímia", com assegura Thió. "Al capdavall, l'objectiu és oferir emocions, i amb aquest disc podríem dir que hem preparat deu trucs nous per intentar posar els pèls de punta", subratlla. El que passarà amb les cançons ja és tot un misteri, com és habitual. "Alguna serà un clàssic del nostre repertori? No ho sabem".
El que sí és clar és que Sopa de Cabra volien fer un disc de Sopa. "És impossible no ser nosaltres", afirma Thió. "Però també teníem claríssim que volíem fer un disc d'ara, totalment actual", i per això han triat un equip format per Valen Nieto –coproductor–, José Luis Molero –dels estudis Musiclan– o Santos Berrocal –mesclador als estudis Blind Records–, amb la col·laboració de Joana Serrat, Xarím Aresté, Valen Nieto, Santos Berrocal, Florenci “Fluren” Ferrer, Dani Ferrer i Brossa Quartet. "Abans, en les col·laboracions, buscàvem gent mes gran que nosaltres, que aportessin experiència", confessen Quintana i Thió. "Ara, però, busquem gent jove, de qui aprendre en dues direccions, amb qui sempre pots sumar", sosté Quinana.
Amb Quintana i Thió repassem, una a una, cada cançó del disc:
1. "Dolços plans"
"Era una cançó que sempre fèiem amb banda, i un dia vam canviar l'arquitectura i començava en Gerard sol amb la veu, amb el Brossa Quartet. L'arranjament de corda del Xavi Lloses aconsegueix que la cançó sigui mes dolça. I creiem que ho necessitava. En origen era una cançó post-punk, amb guitarres elèctriques i bateria, que ens feia pensar en The Motels. La lletra té una certa acidesa, però es torna més dolça. Podríem dir que és el nostre EleanorRigby, perquè parla de la solitud i també ho fa amb cordes."
2. "Cercles"
"Durant la gravació hi havia dubtes. En Josep no va tenir clara la melodia de la guitarra fins ben entrada la gravació. Ens fa pensar en els The Cure més ballables i tenim el record d'aquelles parts més divertides de la gravació, que és quan trobes la solució, la cosa que fa que la cançó creixi i faci passes endavant. Però és una cançó que té trampes inconscients, la tornada no és simètrica, té set i cinc compassos, un patró imparell. També ens fa pensar en Bob Dylan, en el fet de construir una cosa que va creixent. En el fons, és una cançó molt Sopa".
3. "Solstici"
"El primer referent que teníem va ser Fleet Foxes, aquest "nou hippisme". Amb els dies també vam veure que tenia a veure amb Simon and Garfunkel. És una cançó íntima molt propera, de curta distància. De solsticis n'hi ha dos, el de la nit més curta i el de la més llarga, amb molta simbologia, perquè els dos solsticis són els moments on les cadires buides són més presents".
Gerard Quintana i Josep Thió. Foto: Adrià Costa
4. "Sense treva"
"Ja la vam tocar en directe a la gira de l'estiu. Nosaltres la connectem amb tot un pop internacional, amb referents com REM, els Beatles, Crowded House o, també, el Último de la Fila. És l'espurna pròpia d'aquell moment tan potent de l'adolescència, on creus en alguna cosa molt intensament. Et llences, sense mirar les conseqüències. De fet, el moment del país també és així, de rebel·lia, amb tothom volent fer-nos por, però resistint."
5. "Fugaç"
"La cançó amb el tempo mes ràpid del disc, la que teníem por que quedés molt dels 90. Per això vam voler fer-la més de sintetitzador, dels 80 i, al final, vam trobar l'equilibri al mig. És com Naixent cada matí. Pel que fa a lletra, conté tot el que veiem a Europa ara mateix, el drama humà de famílies que intenten sobreviure, que fugen de la guerra. Mira on hem arribat, que ja no sentim ni la mort."
6. "Eix de rotació"
"Una cançó amb la majestuositat de les melodies de Peter Gabriel, i també amb aquella manera de saber fer explotar els crescendos de Sigur Ros. La lletra indaga en el concepte que el temps no és aplicable a tot per igual. Per exemple, l'amor està per sobre del temps, pot durar més d'una vida."
7. "L'auca del temps"
"No volíem portar-la al country, al principi la vèiem més Led Zeppelin i en Velen Nieto ens va donar un altre referent, quan va començar amb la world music. Va ser llavors quan vam trobar una via de no fer un tema típic de country. La història és un cercle amb les seves giragonses."
8. "El refugi"
"La cançó més Sopa del disc. Podria haver estat inclosa al Sss..., per exemple. L'arranjament també ha anat evolucionant. És rock hippie de Califòrnia. De seguida vam creure que només podia parlar de nosaltres, dels propis Sopa de Cabra com a banda. És aquella sensació que només som quan ens estem movent. Cent per cent Sopa."
9. "On dorm l'amor"
"Aquesta la va repescar en Thió d'una època posterior a Sopa de Cabra. I és una cançó que és com un vals irlandès de taverna, que en Tom Waits tan bé ha explotat a través de l'arrel irlandesa. Va sortir de manera fàcil. Els irlandesos tenen la sort que la seva música ja és universal. La lletra és la que més agrada en Gerard, amb aquest concepte d'errar per la vida i que el far que s'imposa és l'amor."
10. "Sempre a prop"
"Creiem que està molt bé deixar-la pel final. A l'hora de fer la música, en Thió jugava a imitar en Lou Reed, ell tot sol amb la guitarra, amb aquest aire del rock novaiorquès, però també sent molt blues. Té duresa, però quan la vam començar a tocar va derivar cap als Rolling Stone. I, aleshores, se'ns va acudir fer els Rolling, però els més de ball, discotequers, de quan el rock volia entrar a les sales de ball. La temàtica és sobre que mai no ho tens tot guanyat, fins i tot quan penses que has tocat el cim. L'amor és una manera que tenim d'explicar-ho, amb la idea d'un cercle, de nou."
Gerard Quintana i Josep Thió. Foto: Adrià Costa