07
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
03
de febrer
del
2016
a les
16:52h
Quan falten menys de tres mesos perquè comenci la fase d’eleccions primàries als Estats Units (1 de febrer, Iowa), les coses no poden ser més emocionants en el front republicà. Catorze candidats aspiren a la Casa Blanca. Alguns d’ells amb prou feines arriben a l’1% de suports en els sondejos. Però hi ha un seguit de factors que impedeixen parlar d’un o dos favorits clars. Aquests darrers dies, la carrera republicana viu agitada pel duel entre Jeb Bush i Marco Rubio, que aspiren a tenir el favor de l’aparell del partit, l’stablishment, un bloc d’interessos format pel gran diner i la majoria de càrrecs electes, senadors, congressistes i governadors del partit.
En la majoria de les enquestes, encara apareixen com a millor situats un seguit de candidats que han de ser considerats “marginals”. Algun d’ells, per pintoresc, com Donald Trump, el multimilionari que ha encès la campanya a base de provocacions. D’altres perquè representen posicions ideològiques frontereres amb l’extrema dreta. És el cas del senador de Texas Ted Cruz, un ultra l’elecció del qual seria el millor regal per a la demòcrata Hillary Clinton. Però no li donaran. O de Ben Carson, un metge molt popular afroamericà, que fa mesos que aguanta en els sondejos.
A partir de l’1 de febrer, i sobretot quan la campanya s’endinsi cap als grans estats, funcionarà, com sempre en els processos electorals dels EUA, un filtre que anirà deixant dempeus tan sols els tres o quatre candidats amb més potencia organitzativa i més base recaptatòria. Hi ha dos noms que han iniciat hostilitats per esdevenir els abanderats del bloc central conservador del partit.
Un combat familiar
Jeb Bush i Marco Rubio es coneixen des de fa anys. La pugna electoral que protagonitzen és a totes. Tots dos van fer la seva base política a Florida, Bush, fill i germà d’expresidents, com a governador. Va ser ell qui va apadrinar Rubio, un joveníssim fill d’immigrants cubans. Ara, davant un Bush astorat, la seva “criatura” política li planta cara i aspira a apartar-lo a ell, un Bush, de la carrera.
Bush no li perdona a Rubio els seu atreviment. A mesura que passen les setmanes, Rubio es fa fort a les enquestes i suma dòlars a la seva arca, mentre Bush no acaba de trobar el to i apareix amb poc nervi en els debats. El 28 d’octubre passat, a Colorado, en el tercer debat republicà, Bush va escometre contra Rubio retraient-li que no anava a treballar al Senat, en referencia a l’absentisme del candidat a Washington. Però Rubio, que esperava l’atac, va mostrar-se molt tranquil, va justificar que fer campanya implica a vegades no poder ser a la capital federal, i va dir, mirant a Bush: “Tu m’ataques perquè et van malament les coses, però jo seguiré tenint-te afecte”. L'exgovernador de Florida va quedar descol·locat.
Des d’aleshores, els atacs de l’entorn de Jeb Bush no s’han aturat. Fa pocs dies, ha reaparegut un vell cas que va afectar Rubio fa uns anys, quan es va descobrir que havia usat de forma incorrecta la targeta de crèdit del partit. La campanya bruta anirà a més.
Mentrestant, els altres republicans de línia moderada, com els veterans governadors d’Ohio, John Kasich, o de Nova Jersey, Chris Christie, esperen una ensopegada definitiva de Bush per mirar d’ocupar el seu espai. D’altres joves conservadors més agressius, com el governador de Wisconsin, Scott Walker, preguen perquè sigui Rubio qui, més aviat que tard, rebi una bona rebregada. De moment, la guanyadora de les primàries republicanes és l’astuta Hillary Clinton, cada cop més consolidada com a probable candidata demòcrata.
En la majoria de les enquestes, encara apareixen com a millor situats un seguit de candidats que han de ser considerats “marginals”. Algun d’ells, per pintoresc, com Donald Trump, el multimilionari que ha encès la campanya a base de provocacions. D’altres perquè representen posicions ideològiques frontereres amb l’extrema dreta. És el cas del senador de Texas Ted Cruz, un ultra l’elecció del qual seria el millor regal per a la demòcrata Hillary Clinton. Però no li donaran. O de Ben Carson, un metge molt popular afroamericà, que fa mesos que aguanta en els sondejos.
A partir de l’1 de febrer, i sobretot quan la campanya s’endinsi cap als grans estats, funcionarà, com sempre en els processos electorals dels EUA, un filtre que anirà deixant dempeus tan sols els tres o quatre candidats amb més potencia organitzativa i més base recaptatòria. Hi ha dos noms que han iniciat hostilitats per esdevenir els abanderats del bloc central conservador del partit.
Un combat familiar
Jeb Bush i Marco Rubio es coneixen des de fa anys. La pugna electoral que protagonitzen és a totes. Tots dos van fer la seva base política a Florida, Bush, fill i germà d’expresidents, com a governador. Va ser ell qui va apadrinar Rubio, un joveníssim fill d’immigrants cubans. Ara, davant un Bush astorat, la seva “criatura” política li planta cara i aspira a apartar-lo a ell, un Bush, de la carrera.
Jeb Bush, fill i germà d'expresident Foto: Gage Skidmore/Wikicommons
Bush no li perdona a Rubio els seu atreviment. A mesura que passen les setmanes, Rubio es fa fort a les enquestes i suma dòlars a la seva arca, mentre Bush no acaba de trobar el to i apareix amb poc nervi en els debats. El 28 d’octubre passat, a Colorado, en el tercer debat republicà, Bush va escometre contra Rubio retraient-li que no anava a treballar al Senat, en referencia a l’absentisme del candidat a Washington. Però Rubio, que esperava l’atac, va mostrar-se molt tranquil, va justificar que fer campanya implica a vegades no poder ser a la capital federal, i va dir, mirant a Bush: “Tu m’ataques perquè et van malament les coses, però jo seguiré tenint-te afecte”. L'exgovernador de Florida va quedar descol·locat.
Des d’aleshores, els atacs de l’entorn de Jeb Bush no s’han aturat. Fa pocs dies, ha reaparegut un vell cas que va afectar Rubio fa uns anys, quan es va descobrir que havia usat de forma incorrecta la targeta de crèdit del partit. La campanya bruta anirà a més.
Mentrestant, els altres republicans de línia moderada, com els veterans governadors d’Ohio, John Kasich, o de Nova Jersey, Chris Christie, esperen una ensopegada definitiva de Bush per mirar d’ocupar el seu espai. D’altres joves conservadors més agressius, com el governador de Wisconsin, Scott Walker, preguen perquè sigui Rubio qui, més aviat que tard, rebi una bona rebregada. De moment, la guanyadora de les primàries republicanes és l’astuta Hillary Clinton, cada cop més consolidada com a probable candidata demòcrata.