Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Rosa Maria Perelló: «Tàrrega ha superat la pitjor part de la crisi sense eliminar serveis»

L'alcaldessa de Tàrrega assegura que el municipi no ha superat encara els problemes econòmics, si bé destaca un creixement comercial

per Àlvar Llobet , Tàrrega, 2 de novembre de 2015 a les 12:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega Foto: Àlvar Llobet


Rosa Maria Perelló va revalidar el passat 24 de maig el càrrec d'alcaldessa de Tàrrega, la segona ciutat de les terres de Lleida en nombre d'habitants. Els resultats electorals li va donar marge per pactar amb qui volgués, i es va decantar pel PSC, partit amb el que ha format un pacte estable de govern amb l'objectiu de fer sortir el municipi de la crisi. "Encara estem sobreendeutats" lamenta la convergent, que assegura, no obstant, que a partir del segon semestre de l'any vinent el consistori es descarregarà de pressió financera. Des del seu despatx del consistori destaca el nou ambient que es comença a respirar a Tàrrega, una ciutat amb un comerç que s'espavila i que es consolida com un dels referents culturals de Catalunya.


- Tàrrega ha sortit de la crisi?

- Els darrers sis mesos han estat molt durs per la nostra ciutat per culpa del tancament d’Indox. Aquest és un problema que ens ha agafat just al final de la crisi, i ens preocupa perquè hi ha molta gent que s’ha quedat sense feina. Tot i això, sí que es veu un altre ambient comercial a Tàrrega, i una prova és que tenim el viver d’empreses ple. Poc a poc la gent va tirant endavant els seus negocis, però des del consistori hem d’estar atents a les oportunitats de negoci que vagin apareixent. Els pitjors moments de la crisi crec que ja els hem deixat enrere.


- De quina manera pot minimitzar el consistori els estralls provocats pel tancament d’Indox?

- La mateixa empresa Ros Roca ha recol·locat més de 30 treballadors, i d’altres han iniciat nous projectes de negocis que tenen el suport de la Generalitat. Des del consistori treballem amb l’objectiu que es mantingui una activitat industrial com aquesta al municipi, perquè és necessària.


- Com en surt la ciutat de tots aquests anys de turbulències econòmiques?

- Un dels principals pilars econòmics de Tàrrega és el comerç, i des d’alcaldia cal que estiguem al darrere d’aquells emprenedors que busquen noves oportunitats de negoci. L’ajuntament no pot decidir per ells, però sí pot posar les eines per fer un centre atractiu perquè se’n puguin aprofitar. Cada cap de setmana es fa alguna cosa a Tàrrega, i hi ha més ambient que fa un any. Molts negocis s’han espavilat iniciant un camí per reinventar-se. Tenim altres espais de la ciutat com Cal Trepat que estan funcionant molt bé però que encara n’hi hem de treure més profit. D’altra banda, som un referent en cultura.

- La Fira Tàrrega és la marca que els projecta al món

- Sens dubte. Ens dóna molta visibilitat i, a més, ens ha convertit en un referent a nivell cultural. Durant els dies de la Fira de Teatre som una capital de la cultura, però la gent del certamen treballa durant l’any fent-la present arreu del món. Aquesta tasca genera després un retorn cap al municipi durant els dies de fira.

- I com estan les finances del consistori?

- L’Ajuntament de Tàrrega està millor que fa uns anys, però encara hem de resoldre problemes, perquè estem sobreendeutats. En aquest sentit vull remarcar que tot i les dificultats no hem deixat de prestar cap servei. En els darrers anys hem prescindit de moltes despeses, però no hi ha hagut cap retallada en l’oferta de serveis, perquè no es pot gestionar un consistori com si fos una empresa. Hem renunciat a obres que no podem pagar, i ens hem centrat en petites actuacions. La situació econòmica no ens ha donat marge.

- Quin és l’índex actual de deute que tenen?

- Estem entre el 115% i el 120%, però havíem arribat al 160%. Calculem que després del primer semestre de l’any vinent ja podrem alleugerir aquesta càrrega financera. Ara encara no podem accedir al crèdit, per la qual cosa ens és impossible abordar les grans inversions que tenim projectades. Durant la legislatura passada vam haver de pensar maneres que possibilitessin un estalvi per l’ajuntament. Un exemple va ser el trasllat de Ràdio Tàrrega, que ens va costar molts diners però que ens ha permès deixar de pagar un lloguer. A la llarga sortirà a compte aquesta decisió.

- Si el consistori ha de pagar deute, fer front a les nòmines dels treballadors, cobrir els serveis bàsics... quants diners li queda per fer política?

- D’un pressupost de 14 milions en queda al voltant de 600.000 euros si descomptem tot això. Molt poca cosa.

- Quins són els objectius d’inversió que té sobre la taula per aquests propers quatre anys?

- La reforma de la Plaça Major és un dels projectes que volem tirar endavant, però per fer-ho necessitem arreglar abans el clavegueram del carrer Urgell, que està molt deteriorat. D’altra banda, també seria una opció interessant cobrir l’Espai Fassina, una obra que ens faria estalviar cada any uns 40.000 euros en carpes, que ara lloguem. Replantejar la Plaça del Carme és també una idea que tenim, però tot això ho anirem fent quan tinguem els diners. D’altra banda no hem d’oblidar que la Generalitat té un deute amb nosaltres que algun dia haurà de pagar.

- A quant puja?

- A 800.000 euros aproximadament. Una part prové d’Europa, que és la del museu de Cal Trepat. Aquests diners es noten quan vas just, però nosaltres sempre diem el mateix; no farem cap obra que no puguem pagar.

- Aquesta és la gran lliçó que ens deixa la crisi econòmica.

- Exacte. Abans no s’hi pensava tant, i a nosaltres ens ha tocat la feina de fer un reset, posar els peus a terra i ser realistes. Vam haver de crear dues taxes noves que al municipi no es pagaven com era la de cementiris i la de guals, que ens ha reportat uns 400.000 euros en quatre anys. No ho vam fer per afany recaptatori, sinó per necessitat. Jo no vull que el meu successor es trobi un ajuntament com el que em vaig trobar jo el juny del 2011.

- Com definiria la situació del consistori aleshores?

- Per definir bé aquell escenari cal entendre el context del moment. Vivíem en una onada de despesa i de demanda, on la ciutadania valorava els governs en funció de les obres fetes i inaugurades, i crec que això va ser un greu error. La crisi ens ha fet canviar la mentalitat, de manera que no podem gestionar ara els ajuntaments de la mateixa manera que es feia anys enrere. Li posaré un exemple; el consistori de Tàrrega havia arribat a cobrar tres milions d’euros de permisos d’obres, i el 2014 vam tancar l’exercici amb aquesta partida en negatiu, perquè hi va haver gent que ens va demanar devolució. Quan veus coses d’aquestes has de pensar s’ha de governar d’una altra manera, i aquí a Tàrrega ho hem fet. La gent ha d’entendre que les coses valen diners, i crec que poc a poc el ciutadà en va prenent consciència.

- Tenen moltes factures ara per pagar?

- Ens queden 1,5 milions, però quan vam entrar el 2011 en teníem 9.

- Com va el pacte de govern amb el PSC?

- Bé. Els partits els fem les persones, i encara que abans no coneixia els dos regidors del PSC, crec que tenim un bon nivell d’entesa. Ens vam entendre molt ràpid en diagnosticar que era necessari un govern estable a la ciutat.

- Vostè hagués pogut governar en solitari.

- Sí. El resultat que vam aconseguir el 24-M ens va donar marge per pactar amb qualsevol formació, però l’experiència de l’anterior legislatura, on vam fer un acord de govern, va ser bona, i l’hem volgut repetir.

- Quines van ser les condicions pel pacte de govern?

- No hi van haver exigències grans, perquè en allò fonamental estem d’acord. Amb el PSC estem a anys llum en temes de país, però en qüestions municipals tenim els mateixos criteris. A banda d’això, cal reconèixer que la diferència de regidors, 8 a 2, va fer més fàcil l’acord. Sobre la taula vam posar el repartiment de regidories i l’oferiment d’una tinència d’alcalde. Va ser un acord ràpid.

- És curiós, perquè el PSC va tenir una actitud molt bel·ligerant contra les estelades durant la campanya electoral de les municipals.

- Ja sabem que en política, i més quan s’està en campanya, tothom ha de fer gestos. El candidat del PSC en va fer, i és molt legítim. La Junta Electoral ens va obligar a treure l’estelada del balcó del consistori, però el dia després la vam tornar a penjar.

- L’alcalde de Mollerussa deia que no ha vist la complicitat de la ciutat de Lleida com a capital de les terres de Ponent. Pensa el mateix?

- Lleida és una ciutat referent per nosaltres, i la nostra relació amb l’alcalde Àngel Ros sempre ha estat molt bona. Sí que és veritat que Lleida podria fer més coses per exercir de capital de la demarcació, però en línies generals no considero que estiguem d’esquena. El que sí que crec és que convindrien millors comunicacions amb la capital. 

- És partidària vostè de posar límits als mandats dels alcaldes?

- Crec que entre 8 i 12 anys és un període suficient per desenvolupar una acció de govern. Ara, no sóc partidària de posar cotilles en aquest aspecte, perquè com es pot mesurar la il·lusió d’una persona? El problema no és el temps, sinó el grau d'inèrcia amb que un treballa. Hi ha alcaldes que porten molts anys amb la mateixa energia que el primer dia. Depèn molt de cada persona.

- Crema molt gestionar un ajuntament com el de Tàrrega?

- És dur sí, però ja saps al que véns. Si tens clar quin és el teu objectiu i vols el que fas, és una feina que et dóna més que no pas et treu. Això no vol dir que no hi hagi dies que no acabis molt cansat.

- En aquest sentit és vital la capacitat de delegar.

- És molt important. Fer un equip no és fàcil, i és necessari que hi hagi bona sintonia entre tots els membres. Sóc del parer que els líders polítics han de tenir plena llibertat per fer el seu equip de col·laboradors.
 
- Com veu el procés sobiranista? És optimista?

- Són moments complicats, i la formació del nou Govern serà complexa, però mai hem estat tan a prop de la independència de Catalunya com ara.

- Creu que Artur Mas ha de ser president de la Generalitat?

- Mas és un actiu del procés, però tot és molt complex. Tot i això, estic segura que al final hi haurà un acord.

- Hi ha gent que tem que la desconnexió de Catalunya amb Espanya li repercuteixi de manera negativa en la seva economia domèstica. Què els hi diria?

- És normal que la gent tingui por, perquè el que volem tots és seguretat, però amb una Catalunya independent no hi ha perill de perdre res, perquè ens cobreixen els drets internacionals. Moltes persones que han treballat a l’estranger cobren ara pensions dels països on han cotitzat. La transició serà complicada, però hem d’entendre que si la fem és perquè serà millor pel conjunt del país.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació