El mosaic català de l'obra de Picasso

Per primer cop, i en una edició de gran qualitat, es pot contemplar en un volum el conjunt de l’obra catalana realitzada pel pintor malagueny

El llibre recull 200 obres i conté un extens estudi sobre el pintor i el món literari català

"Picasso ha posat Catalunya en un lloc molt important de la història de l'art", afirmen Eduard Vallès, curador de l'obra, i Francesc Boada, editor

Picasso, de portes endins

| 02/11/2015 a les 22:35h
Arxivat a: Cultura, Picasso, enciclopèdia catalana, art, Catalunya, pintura, poesia, literatura, Horta de Sant Joan, Pau de Gósol, Cadaqués, Ceret
Francesc Boada i Eduard Vallès, editor i curador de la caixa de luxe sobre Picasso | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/11/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aclamat i passional, intel·ligent i amb una sensibilitat extraordinària per la literatura, Pablo Picasso va viure a Catalunya dels quinze als vint-i-dos anys, en un període del qual en queden algunes obres memorables i un pseudònim, Pau de Gósol, amb el qual arribà a signar algunes cartes, en català i adreçades a bons amics. De fet, aquesta relació amb Catalunya és un dels moments claus per entendre l'excepcional obra del cèlebre pintor.
 
Així ho expliquen Eduard Vallès, director de l'obra, i Francesc Boada, editor, tan entusiasmats com ho estaria el propi autor, reivindicant uns anys de formació artística i també vital, que recull de manera extraordinària una obra formada per dos llibres impressionants que edita Enciclopèdia Catalana: Picasso. Obra catalana i Picasso i el món literari català. 1897-1904, a cura d'Eduard Vallès. "El resultat és la compilació més gran que s'ha fet mai del conjunt de l’obra catalana realitzada pel pintor".

L'autor, en una cultura i un context

L'origen de la iniciativa és una anècdota real, relatada al prefaci del llibre Picasso i el món literari català. 1897-1904, a cura de Vallès. "En moltes ocasions", explica, "hi ha retrats que es consideren, directament, un 'Picasso', sense importar gaire qui era el retratat". En el cas que explica el llibre, l'home en qüestió és Pompeu Gener, en "Peyo", un home de qui Picasso fa cinc retrats i un nom que "pertany a una cultura i a un context", demostrant que el llibre és "un mosaic extraordinari i molt important de l'època". També un moment crucial per la formació d'un geni.

"Cal recordar que la primera il·lustració que publica Picasso apareix a L'esquella de la Torratxa", anoten Boada i Vallès. És en tot aquell ambient extraordinari de principis de segle XX –amb una Catalunya sensible, cultivada i amb gust per l'art que provenia de les avantguardes europees– on Picasso forja un mite i on es mou com peix a l'aigua. "La cultura castellana estava encasellada, i la modernitat era aquí, a Barcelona", explica Boada. En aquest sentit, és cèlebre ­la frase amb la qual el propi pintor es solia definir: "sóc un català nascut a Màlaga que viu a París".
 

Picasso retratat per Gjon Mili Foto: Gjon Mili


Una Catalunya en plena ebullició literària

Tots aquests detalls indiquen que Picasso no va viure la cultura catalana com una cosa estranya. "La seva incursió al món literari és a partir de les lletres catalanes, formant-se en tota aquesta ebullició que hi havia a principis de segle". Un ambient privilegiat, on passaven moltes coses, que va provocar que el jove artista s'entengués millor amb els poetes que amb els pintors. "Potser era per un tema de sensibilitat i de sintonia, perquè els poetes li mostren una enorme capacitat de transmetre idees en imatges".
 
Als vint-i-dos anys, Picasso va marxar a París. Però no va deixar de tornar a Catalunya. "El que feia era assimilar-se amb l'ambient i amb l'entorn", afirmen Vallès i Boada, tot demostrant que la complicitat del pintor amb el país anava més enllà d'un període d'estiueig. Quan ja era establert a París, començant a tenir èxit, Picasso va decidir tornar. El 1906 fa una estada d'estiu a Gósol, el1909 a Horta de Sant Joan i el 1910 a Cadaqués. Posteriorment, el 1911, 1912 i 1913, fa estades a Ceret, "moments en els quals fa, bàsicament, avenços en el camp del cubisme".
 
Edició de luxe per a una obra de luxe
 
En aquest sentit, algunes de les obres compreses al llibre són totalment icòniques. "El que fem", comenta Vallès, "és explicar en quin entorn van ser realitzades". Pintures, bàsicament, del període blau –que es va desenvolupar a Barcelona– i del cubista –en les estades posteriors. Per tal de desenvolupar amb profunditat aquest corpus, han calgut deu capítols, "on es veu perfectament l'evolució, passant per la formació acadèmica i fins arribar a l'època blava, quan ja apreciem un artista en tot el sentit de la paraula, o fins els esclats d'un cubisme molt arrelat al nostre país".
 
"Picasso ha posat Catalunya en un lloc molt important de la història de l'art", afirma Boada, editor d'Enciclopèdia Catalana. "Amb aquesta caixa, una edició de luxe, no volíem fer un Picasso qualsevol. Destaco la cura que hi ha hagut per tenir les millors imatges, i que s'han contactat una vuitantena de museus, col·leccions, hereus i cases privades". El pintor és un tema llargament estudiat, "però mai s'havia presentat amb aquesta qualitat i dimensió", subratlla. "Presentem les millors obres que Picasso ha fet en terra catalana, i amb això posem en valor tot aquest període".
 
Boada creu que la "típica venda" d'Enciclopèdia ha evolucionat fins arribar a un altre tipus de llibres, cercant nous camins. "Ens agrada fer obres exclusives que no les faria ningú". En aquests casos, la inversió no es pot recuperar via llibreria. "Però l'important és que aquesta obra roman. Va a biblioteques, a museus... l'obra existeix encara que no l'hagis vista a les llibreries i, a la llarga, fa la seva funció", conclou. I aquesta, certament, ha arribat per perdurar. I per explicar les raons d'un esclat creatiu que va tenir a Catalunya un dels seus epicentres més privilegiats.
 

L'obra catalana de Picasso, en una caixa de luxe amb dos volums Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

L'Arrimadas és catalana?
Jordi M, 02/11/2015 a les 23:27
+4
-3
Al text hi ha una errada. Hi diu 'pintor malagueny', quan òbviament hauria de ser 'pintor català'. De res.
@L'Arrimadas és catalana?
Anònim, 03/11/2015 a les 08:29
+1
-2
@L'Arrimadas és catalana?
Clar que si, Picasso era català¡¡
I El Greco i Van Gogh també.
N'hi ha més fora que dins
Jordi M, 03/11/2015 a les 11:21
+1
-1
A veure si ara m'ho respon algú que no estigui sonat.
@Jordi M
Anònim, 03/11/2015 a les 12:03
+1
-0
No, era malagueny, evidentment.
El xenòfob sempre ensenyant la ceba
Anònim, 03/11/2015 a les 12:05
+1
-1
El Picasso, si fem cas dels anys que hi va viure, era francès. Si fem cas d'on va néixer, era de Màlaga. Una altra cosa és que als etnocèntrics, homòfobs, masclistes, burgesos i racistes això us destrempi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 13 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 18 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts