29
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
22:29h
L’ajornament de la constitució del grup del PP al Parlament no és fruit de cap estratègia per bloquejar el debat de la proposta d'inici del procés d'independència presentada per Junts pel Sí i la CUP. Obeeix, més aviat, a la necessitat que té el partit de reubicar Alicia Sánchez-Camacho i Enric Millo, dos pesos pesants en espera de destinació.
Xavier García Albiol ha d’administrar una situació complexa. El Partit Popular no ha obtingut en les eleccions del 27-S uns bons resultats, i ara ha d’intentar reubicar alguns dels seus dirigents més emblemàtics. Segons fonts del PP, en el moment de configurar les llistes al Parlament de Catalunya, es va incloure el diputat al Congrés Antonio Gallego amb l’objectiu de fer-lo portaveu del grup. Gallego, regidor del Prat de Llobregat, ha sabut conrear una bona xarxa de contactes al Congrés dels Diputats. El lligam que ha establert amb Rafael Hernando, portaveu del PP al parlament espanyol, ha estat determinant en el seu ascens intern, fins al punt d’esdevenir portaveu adjunt del seu partit a la junta de portaveus del Congrés.
Sectors del PP van veure amb aprensió la seva inclusió en les llistes del PP per Barcelona el 27-S. El seu vincle amb el cercle que envolta Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy i a qui molts acusen de ser el responsable de l’estratègia erràtica davant el procés sobiranista, no ha estat la millor targeta de presentació. Però el cert és que tothom havia acabat acceptant que Gallego seria el nou portaveu. Xavier García Albiol, el candidat del partit, ho donava per fet.
Enric Millo tenia coll avall ser a la mesa del Parlament
Enric Millo, portaven en la darrera legislatura, sembla que ja tenia coll avall passar a la mesa del Parlament. Per la seva banda, una altra damnificada dels moviments interns en els populars catalans, la seva presidenta, Alicia Sánchez-Camacho, afeblida després del “cas Camarga”, albirava continuar, si més no, de senadora. Sánchez-Camacho ha acceptat sense males cares cedir el protagonisme a García Albiol, una cosa que ha estat agraïda des de Génova.
Però el 27-S va capgirar tot el panorama. El PP va passar de 19 a 11 diputats, només per davant de la CUP en nombre de vots. La seva posició en llocs institucionals rellevants quedava compromesa. La nova mesa de la cambra no ha deixat lloc al PP, i Millo ha quedat fora de joc. Dins del partit, ho expressen de forma crua: “García Albiol no sap què fer amb Millo”. També tenen clar que no es pot marginar “el” diputat per Girona, home que, a més, és hàbil parlamentari i que pot ser molt útil en les setmanes que vénen. Si ha quedat fora de la mesa, el Senat pot ser una destinació per ell.
L’altra figura en espera és Sánchez-Camacho. L’encara presidenta del PP català voldria continuar sent senadora designada pel Parlament, però això ja no està clar i dependrà dels pactes que s’estableixin amb la resta de forces polítiques. A més, si Millo deixa de ser portaveu i no pot ser a la mesa, l’escó al Senat seria per ell. Una altra possibilitat per a Sánchez-Camacho és que sigui inclosa en algun lloc de la llista del PP al Congrés en les eleccions del 20-D. S’espera que en els propers dies, aquesta opció es pugui concretar. Si res de tot això es plasma, podria ser que Millo continuï de portaveu i Antonio Gallego es quedi amb un pam de nas.
Xavier García Albiol ha d’administrar una situació complexa. El Partit Popular no ha obtingut en les eleccions del 27-S uns bons resultats, i ara ha d’intentar reubicar alguns dels seus dirigents més emblemàtics. Segons fonts del PP, en el moment de configurar les llistes al Parlament de Catalunya, es va incloure el diputat al Congrés Antonio Gallego amb l’objectiu de fer-lo portaveu del grup. Gallego, regidor del Prat de Llobregat, ha sabut conrear una bona xarxa de contactes al Congrés dels Diputats. El lligam que ha establert amb Rafael Hernando, portaveu del PP al parlament espanyol, ha estat determinant en el seu ascens intern, fins al punt d’esdevenir portaveu adjunt del seu partit a la junta de portaveus del Congrés.
Sectors del PP van veure amb aprensió la seva inclusió en les llistes del PP per Barcelona el 27-S. El seu vincle amb el cercle que envolta Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy i a qui molts acusen de ser el responsable de l’estratègia erràtica davant el procés sobiranista, no ha estat la millor targeta de presentació. Però el cert és que tothom havia acabat acceptant que Gallego seria el nou portaveu. Xavier García Albiol, el candidat del partit, ho donava per fet.
Enric Millo tenia coll avall ser a la mesa del Parlament
Enric Millo, portaven en la darrera legislatura, sembla que ja tenia coll avall passar a la mesa del Parlament. Per la seva banda, una altra damnificada dels moviments interns en els populars catalans, la seva presidenta, Alicia Sánchez-Camacho, afeblida després del “cas Camarga”, albirava continuar, si més no, de senadora. Sánchez-Camacho ha acceptat sense males cares cedir el protagonisme a García Albiol, una cosa que ha estat agraïda des de Génova.
Però el 27-S va capgirar tot el panorama. El PP va passar de 19 a 11 diputats, només per davant de la CUP en nombre de vots. La seva posició en llocs institucionals rellevants quedava compromesa. La nova mesa de la cambra no ha deixat lloc al PP, i Millo ha quedat fora de joc. Dins del partit, ho expressen de forma crua: “García Albiol no sap què fer amb Millo”. També tenen clar que no es pot marginar “el” diputat per Girona, home que, a més, és hàbil parlamentari i que pot ser molt útil en les setmanes que vénen. Si ha quedat fora de la mesa, el Senat pot ser una destinació per ell.
L’altra figura en espera és Sánchez-Camacho. L’encara presidenta del PP català voldria continuar sent senadora designada pel Parlament, però això ja no està clar i dependrà dels pactes que s’estableixin amb la resta de forces polítiques. A més, si Millo deixa de ser portaveu i no pot ser a la mesa, l’escó al Senat seria per ell. Una altra possibilitat per a Sánchez-Camacho és que sigui inclosa en algun lloc de la llista del PP al Congrés en les eleccions del 20-D. S’espera que en els propers dies, aquesta opció es pugui concretar. Si res de tot això es plasma, podria ser que Millo continuï de portaveu i Antonio Gallego es quedi amb un pam de nas.