Pols intern al PP per ser portaveu al Parlament

Pugna entre Antonio Gallego, que té el suport de García Albiol, i Enric Millo per ser la veu del partit al Parlament | Aquesta divisió interna ha contribuït a ajornar la constitució del grup | Com a regidor del Prat de Llobregat, Gallego ha coquetejat amb la xenofòbia

Enric Millo, mirant-se Xavier García Albiol
Enric Millo, mirant-se Xavier García Albiol | ACN
29 d'octubre del 2015
Actualitzat a les 19:38h
Segons ha pogut saber NacióDigital, el grup del Partit Popular al Parlament viu una forta pugna interna. Xavier García Albiol vol imposar el diputat Antonio Gallego com a nou portaveu, enfront del desig del diputat per Girona, Enric Millo, per continuar en aquesta responsabilitat. El pols s’ha accentuat aquests dies i és una altra de les raons que expliquen que el grup popular encara no s’ha constituït. El PP ha optat per practicar el “filibusterisme” parlamentari i ajornar al màxim el debat i votació de la proposta de desconnexió entre Junts pel Sí i la CUP. Ara, la discussió interna ha agreujat la situació.
 
García Albiol, que tot indica que serà el president del grup, vol un canvi en el càrrec de portaveu, que ha estat fins ara en mans d’Enric Millo. Aquest vol continuar, i mostra l’èxit que ha suposat ser reelegit en una plaça tan difícil per la dreta espanyola com és Girona. Millo, a més, coneix a fons els mecanismes parlamentaris, i aquesta és una altra carta bona en aquest moment. Però García Albiol ha vingut per quedar-se i vol formar el seu propi equip.
 
Qui és Antonio Gallego? Fins ara diputat al Congrés, Gallego, un economista de 40 anys, és un home de Jorge Moragas. Se li reconeix habilitat pels passadissos del poder a Madrid. La seva elecció suposaria per García Albiol està bé amb el nucli més proper a La Moncloa. Però també hi ha qui assegura que en aquests moments, posar de portaveu algú que no coneix prou el Parlament català és un error.

Gallego és també regidor de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, on està a l'oposició i s'ha mostrat sovint com exponent de l'ala més dura del PP coquetejant, fins i tot, amb la xenofòbia. En alguna de les seves campanyes electorals, va emprar el lema "Menys immigració il·legal i més aparcaments". Aquest enfocament respecte a temes sensibles com la immigració pot haver-lo acostat també a García Albiol.