Tània Juste guanya el XIX Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

L'obra guardonada aquest 2015 ha estat "Temps de família", un retrat de la primera meitat del segle XX, "de lectura agradosa i molt àgil"

L'escriptora Tània Juste, a la dreta de la imatge, en la roda de premsa de presentació del XIXè Premi Nèstor Luján
L'escriptora Tània Juste, a la dreta de la imatge, en la roda de premsa de presentació del XIXè Premi Nèstor Luján | Esteve Plantada
27 d'octubre del 2015
Actualitzat a les 17:25h
L'edició 2015 del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, convocat per Columna Edicions, ha premiat l'obra Temps de família, escrit per Tània Juste (Barcelona, 1972). Segons han explicat els organitzadors en la roda de premsa celebrada aquest dimarts al matí, la novel·la trenca amb les obres premiades en els darrers temps, ja que està centrada en el segle XIX i XX i deixa de situar l'acció en l'època romana o medieval.

L'escriptora Maria Carme Roca, primera guanyadora i membre del jurat, ha explicat que l'obra és un "retrat apassionant" de la primera meitat del segle XX, amb continus flashbacks "que fan agradosa i molt àgil la lectura". El guardó, que acull novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històriques, té una dotació de 6.000 euros.

Tània Juste és escriptora i llicenciada en Història. L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell. Aquesta és la seva quarta novel·la i la primera amb premi, i es centra en una nissaga que inicia l'indiano Bonaventura Giner, retornat de Cuba el 1898, amb una història que arrela al Penedès. A través de les vides de tres generacions, dels seus amors clandestins, els odis fraternals i els assassinats sense resoldre, el llibre va teixint un retrat d'un període històric "molt intens", des de finals del segle XIX fins a la meitat del segle XX.
 
La família com a fenomen d'identitat

La novel·la situa la família "com a fenomen d'identitat, com a manera de pertinença al món, com una societat en miniatura", amb quatre generacions dels Giner a escena. "El predecessor de l'indiano és un pagès humil, treballador. Té unes eines primitives per lluitar contra les inclemències del temps i és l'home que representa la segona meitat del s. XIX", ha afirmat. "L'altra generació representa la pulsió de tombant de segle. M'apassiona, perquè representa en full en blanc. Ell és un constructor de somnis que tota nissaga té".
 
 

Coberta de «Temps de família», de Tània Juste Foto: Columna

"L'altra generació és la dels fills, situada la primera meitat del s. XX", ha explicat l'autora. És una generació nascuda en l'abundància, però, alhora, han de fer front a una guerra i una postguerra duríssimes. L'última generació només queda apuntada al llibre a través de la infància i és "la generació que o bé reinventa el somni del patriarca o mor en l'intent i les trifulgues familiars". Això sí, el nucli de tot aquest univers és la casa: el Mas Giner.
 
El paisatge, part essencial del llibre
 
El paisatge, tal com ha volgut remarcar Tània Juste, és una part fonamental de la novel·la. "Els camps de vinyes són part d'un paisatge físic i també psicològic". Un indret que marca claríssimament el pas del temps i on es tracten temes com la qüestió de l'hereu únic català, la guerra civil –amb totes les seves contradiccions– i el moment més dur del franquisme, en la dècada dels anys 40. Un moment històric triat perquè "no hi ha ningú millor que un indiano per parlar de construcció de somnis".
 
"A banda, des que vaig començar a llegir, les nissagues literàries sempre m'han agradat", confessa Juste. En aquest sentit, ha volgut destacar la passió lectora per la nissaga dels Buddenbrook de Thomas Mann, "un activador d'inspiració absolut", o el gran lligam sentimental que té "amb totes les lectures fetes de Mercè Rodoreda", especialment amb Mirall trencat. "Puc assegurar que aquesta m'ha fet una mica més escriptora, ha fet créixer les ganes i la voluntat de l'ofici d'escriure".

El jurat del premi Nèstor Luján 2015 és format per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Glòria Gasch. El premi ha guardonat darrerament llibres de Joaquim Molina, Jordi Solé,Andreu González i Ramon Gasch, Coia Valls, Núria Esponellà o Martí Gironell.