​El Parlament més efímer comença a caminar

La constitució del Parlament, en cinc claus | 18 mesos, un any o noves eleccions dibuixen els possibles horitzons de la nova cambra | Carme Forcadell encarna el paper de la nova societat civil independentista | La declaració de sobirania i la investidura, reptes més immediats

per Pere Gendrau, Parlament de Catalunya | 26 d'octubre de 2015 a les 17:40 |
Carme Forcadell i Núria de Gispert, passant revista als Mossos d'Esquadra | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament que s'ha constituït aquest dilluns, el de l'onzena legislatura, trenca els motllos que s'havien utilitzat fins ara. I la primera sessió n'ha estat una mostra amb multitud de detalls. El primer, el fet que el diputat de més edat fos Julià de Jòdar, amb la càrrega que això comportava, plasmada en la seva intervenció. La línia ha seguit amb el discurs de la nova presidenta, Carme Forcadell, les reaccions posteriors i els reptes que es dibuixen en un horitzó efímer. La constitució del Parlament, en cinc claus.

"Temps de llibertat i de justícia". Aquests conceptes resumeixen la intervenció inicial del president de la mesa d'edat, el diputat de la CUP Julià de Jòdar. Nascut l'any 1942, amb una trajectòria àmplia en el món polític i també de la literatura, ha fet una intervenció que podria haver estat digna del president definitiu de la cambra. Fins i tot a l'habitual cita d'Ovidi Montllor, la de "ja no ens alimenten molles", li ha donat la volta, afirmant que ja no volen més "pinso". 


Suport pactat a Carme Forcadell. La nova presidenta ha tingut un suport per fer-se amb el càrrec que ha anat més enllà dels 72 diputats que sumen Junts pel Sí i la CUP. Forcadell ha obtingut cinc vots favorables provinents de Catalunya Sí que es Pot, entre ells els del seu cap de llista, Lluís Rabell. Tot i que Rabell ha desvinculat aquest gest de la resta d'activitat parlamentària, simbòlicament transmet molt d'un grup que caldrà escoltar atentament després del 20 de desembre, quan es reconfiguri l'equilibri polític espanyol. 

La veu de la societat civil. Carme Forcadell ha pres possessió de la presidència del Parlament amb un discurs sentit, visiblement emocionada per l'impacte del moment. L'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana semblava recordar, en cadascuna de les seves paraules, l'infinitat d'actes territorials en què ha participat. Semblava recollir, amb cada síl·laba, les voluntats expressades pels integrants de l'ANC. Però ha fet un esforç per comprometre's amb el respecte a la pluralitat de la cambra. Un gest que si bé el PSC ha tingut en compte, han menystingut tant Ciutadans com el PP. 


L'horitzó que es dibuixa en aquest Parlament transcendental és, paradoxalment, efímer. Si tira endavant el full de ruta plantejat per Junts pel Sí, la vida que tindria és de divuit mesos. Si finalment el pacte amb la CUP per assegurar la investidura d'un president es materialitza, el temps per assentar les bases del futur estat català es pot reduir a un any. I, si finalment no hi ha acord, la cambra constituïda aquest 26 d'octubre acabaria sent la més breu de la història recent. 

Declaració i investidura són els reptes immediats que determinaran la vida d'un Parlament que tot just comença a caminar. La Candidatura d'Unitat Popular ha posat sobre la taula de converses amb Junts pel Sí una declaració de ruptura amb l'estat espanyol i de desobediència respecte les decisions d'un Tribunal Constitucional que ambdues llistes consideren deslegitimat. No hi ha data per fer-la però si es consuma es podrà continuar tenint fe en el possible acord. Ara bé, passada aquesta pantalla, quedarà la determinant, la de la investidura presidencial. Una pantalla que, possiblement, s'haurà de passar després de Nadal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació