27
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
21:18h
S'entén per emergència habitacional aquells casos en que el ciutadà ha quedat sense habitatge per circumstàncies com desnonaments, execucions hipotecàries, impossibilitat de pagar el lloguer i altres factors associats amb la pobresa econòmica, i que conformen situacions que vulneren el dret a l'habitatge. Les mesures adoptades per l'Ajuntament de Barcelona per resoldre aquesta situació busquen aconseguir que els grans tenidors d'habitatge –persones físiques o jurídiques que per si soles o per mitjà d'un grup d'empreses siguin propietàries de més de 1.250 metres quadrats- cedeixin pisos buits per a usos socials. Una altra de les mesures ja anunciades aquesta setmana, és l'ultimàtum a la la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), el denominat "banc dolent", perquè cedeixi els 562 habitatges buits que acumula a la capital catalana.
Segons el Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat, hi ha 2.591 pisos a Barcelona propietat de bancs i fonts d'inversió que porten un mínim de dos anys sense comprador ni llogater, segons declaren les pròpies entitats. La majoria concentrats en els districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella.
Ara bé, malgrat les mesures previstes per l'alcaldessa Ada Colau, la necessitat de la ciutat supera de molt el parc de pisos provinents de les grans entitats. Segons el regidor d'habitatge, Josep Maria Montaner, la situació d'urgència immediata afecta "unes 70 famílies", però el problema en xifres globals es dispara fins a les "més de 30.000 que hi ha actualment apuntades al Registre de sol·licitants d'habitatge protegit de Barcelona".
Famílies allotjades en hostals i albergs
Aquestes 70 famílies conformen el nucli de "casos que cal resoldre immediatament", segons ha explicat el gerent d'habitatge, Javier Burón. Es tracta de famílies, la majoria desnonades, que actualment resideixen en hostals o albergs públics a càrrec dels serveis socials, als quals caldria afegir "les persones que viuen en assentaments", com els que hi ha en zones industrials del districte de Sant Martí. A més, cal tenir en compte que actualment hi ha "300 desnonaments ajornats", a l'espera que es trobi ubicació als afectats abans d'executar-los.
Amb tot, la solució a "la demanda per garantir habitatge públic de qualitat", explica Montaner, es dispara als més de 30.000 que hi ha al registre en petició d'habitatge públic, ja que "a banda de les situacions d'emergència i de les xifres estrictes de desnonament, cal tenir en compte també els casos d'extrema vulnerabilitat". Burón ha xifrat en "unes 7.000 unitats familiars" les que conformen "el nucli dur", és a dir, on hi ha els casos "més urgents i problemàtics", normalment per qüestions "socioeconòmiques". La resta, fins a arribar als 30.000 demandants d'habitatge estarien en situacions de menor emergència, com ara problemes d'accessibilitat física o fills que han hagut de retornar amb els pares. "Necessitem tots els pisos que calguin", adverteix el regidor Montaner, conscient que el problema no es resoldrà únicament amb la pressió als grans tenidors.
Per això mateix l'Ajuntament ha posat en marxa tot un seguit d'accions, entre els quals s'inclouen la prevenció de desnonaments, la garantia de reallotjament en casos de vulnerabilitat, les mesures per evitar talls de subministrament energètic i la creació d'una unitat de prevenció d'exclusió residencial i pobresa energètica.
Segons el Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat, hi ha 2.591 pisos a Barcelona propietat de bancs i fonts d'inversió que porten un mínim de dos anys sense comprador ni llogater, segons declaren les pròpies entitats. La majoria concentrats en els districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella.
Ara bé, malgrat les mesures previstes per l'alcaldessa Ada Colau, la necessitat de la ciutat supera de molt el parc de pisos provinents de les grans entitats. Segons el regidor d'habitatge, Josep Maria Montaner, la situació d'urgència immediata afecta "unes 70 famílies", però el problema en xifres globals es dispara fins a les "més de 30.000 que hi ha actualment apuntades al Registre de sol·licitants d'habitatge protegit de Barcelona".
Famílies allotjades en hostals i albergs
Aquestes 70 famílies conformen el nucli de "casos que cal resoldre immediatament", segons ha explicat el gerent d'habitatge, Javier Burón. Es tracta de famílies, la majoria desnonades, que actualment resideixen en hostals o albergs públics a càrrec dels serveis socials, als quals caldria afegir "les persones que viuen en assentaments", com els que hi ha en zones industrials del districte de Sant Martí. A més, cal tenir en compte que actualment hi ha "300 desnonaments ajornats", a l'espera que es trobi ubicació als afectats abans d'executar-los.
Amb tot, la solució a "la demanda per garantir habitatge públic de qualitat", explica Montaner, es dispara als més de 30.000 que hi ha al registre en petició d'habitatge públic, ja que "a banda de les situacions d'emergència i de les xifres estrictes de desnonament, cal tenir en compte també els casos d'extrema vulnerabilitat". Burón ha xifrat en "unes 7.000 unitats familiars" les que conformen "el nucli dur", és a dir, on hi ha els casos "més urgents i problemàtics", normalment per qüestions "socioeconòmiques". La resta, fins a arribar als 30.000 demandants d'habitatge estarien en situacions de menor emergència, com ara problemes d'accessibilitat física o fills que han hagut de retornar amb els pares. "Necessitem tots els pisos que calguin", adverteix el regidor Montaner, conscient que el problema no es resoldrà únicament amb la pressió als grans tenidors.
Per això mateix l'Ajuntament ha posat en marxa tot un seguit d'accions, entre els quals s'inclouen la prevenció de desnonaments, la garantia de reallotjament en casos de vulnerabilitat, les mesures per evitar talls de subministrament energètic i la creació d'una unitat de prevenció d'exclusió residencial i pobresa energètica.