literatura

El retorn de Guillem de Berguedà

Francesc Ribera ha escrit una història de suspens que mescla rigor amb bones dosis d’acció, intriga, sexe, poesia, reflexió i paisatge berguedà

per Tomàs Arias , 26 d'octubre de 2015 a les 13:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Francesc Ribera. Foto: Adrià Costa

De motius per a celebrar l’excel·lència de l’obra de Guillem de Berguedà ja en teníem, sí, però se n’acaba de presentar un d’extraordinari: Francesc Ribera "Titot" ha escrit i publicat recentment la novel·la L’assassinat de Guillem de Berguedà (Ara Llibres, 2015), de la qual ja se n’ha anunciat la segona edició. Una història de suspens (el títol no enganya) que mescla fets rigorosament històrics amb bones dosis d’acció, intriga, sexe, poesia, reflexió i paisatge berguedà, i que es resol magníficament en una escena final digne de Simenon o Hammett.

El resultat és una mena de llibre de cavalleries modern que ha servit d’excusa a l’autor per a recrear la vida, l’obra, i la tràgica mort de qui fou, sens dubte, el més famós i controvertit poeta romànic berguedà, que influencià l’obra de Dante i de Petrarca. El llibre m’ha fet pensar, per estrany que sembli, en Sòfocles i en com els dramaturgs clàssics feien créixer i avançar la biografia de personatges com Èdip o Antígona. Partint del relat existent de cadascun d’ells, qualsevol autor podia afegir lliurement nous episodis al voltant del personatge i, si tenien èxit i eren acceptats, entraven a formar part de la mitologia oficial i de l’imaginari col·lectiu.


M’agradaria pensar que això és el que pot haver aconseguit Francesc Ribera amb aquest llibre; fer avançar el mite de Guillem de Berguedà actualitzant la seva poesia com encara ningú no ho havia fet fins ara i, d’altra banda, ressuscitant l’interès de les noves generacions per la llegendària i orgiàstica vida del trobador berguedà, a través d’una aproximació moderna a la seva personalitat. La narració es construeix al voltant dels trenta-dos poemes originals, d’on Titot n’extreu la informació i els elements intuïtius que després farà servir per a bastir l’argument i els personatges. L’honestedat que deixà impresa Guillem de B. en els seus poemes, per bé i per mal, els converteix en una font inesgotable de pistes psicològiques i formals.

 

El castell de Guillem de Berguedà a Puig-reig Foto: Arxiu

Un viatge literari inesgotable


Titot ha plantejat aquesta novel·la com un viatge. Això, tradicionalment, significa que l’heroi, el protagonista, es veu obligat a sortir de casa en direcció a un destí incert, per acabar, al final, conquistant-lo i tornant a casa, o no. Però aquí, el nostre heroi, Guillem de B., és assassinat a la primera pàgina, i aquest capgirament de l’ordre convencional, lluny de restar-li suspens a la història (perquè sabem com acaba), el que fa és crear un nou tipus d’intriga, convertint la pregunta "Què passarà després?", en "De quina manera ha passat?" (prolepsi).

Els encarregats d’explicar la història seran, no un, sinó quatre narradors: el principal (omniscient) i tres personatges ben representatius de la societat del segle XII, dos cavallers i un frare. La recerca del criminal els durà a tots tres a explorar els escenaris de la vida de Guillem de B. i els farà viure tota classe de desventures, a través de les quals descobrirem també les seves sensibilitats. El frare, per exemple, esdevindrà el perfecte contrapunt dels formals cavalles. Una mena de Sancho Panza goliàrdic, que no perdrà l’oportunitat de negar l’existència de Déu, i del bé i del mal, basant-se en una teoria irrefutable sobre escopinades, ni tampoc l’ocasió de descarregar la consciència a tants bordells com anirà trobant pel camí.


La investigació dels fets permetrà al lector anar descobrint els crims i faltes de Guillem de B. i anar prenent partit sobre si mereixia el trist final que va tenir o bé si va ser víctima del propi geni i de l’enveja dels seus contemporanis. Apareixen també, al llarg de la narració, algunes perles que es poden considerar homenatges de l’autor, com l’esment de La Patum, “la festa que fan a Berga pel solstici d’estiu, allò del foc. Maleïts ximples, els berguedans!”, o una altra, molt més subtil, quan els protagonistes arriben a Josa de Cadí, i es troben una hostatgeria de sostres molt baixos regentada per dos estrafolaris hostalers, molt baixets i rondinaires, que són estrictament verídics i llegendaris: l’Enric i el Ramon.

La humanització de Guillem de Berguedà

 

Possible representació de Guillem de Berguedà Foto: Arxiu

Un dels encerts de Francesc Ribera, crec, ha estat treure Guillem de Berguedà dels llibres d’història, humanitzar-lo, i fer-lo baixar de l’alta poesia, posant-lo a l’abast de tothom, sense perdre de vista el rigor històric ni la qualitat literària. Per això crec que L’assassinat de Guillem de Berguedà ocuparà un lloc destacat a la bibliografia moderna del trobador, sobretot, per què no existia una obra com aquesta.

Una novel·la que reuneix, per cert, moltes qualitats: És un llibre d’història. Conté la poesia completa de Guillem de B., i, a part d’una detallada guia d’excursionisme, és el guió d’una pel·lícula d’acció. Ara bé ―sobre això últim―, si Isona Passola es decideix a fer la pel·lícula, espero que l’autor accepti revisar l’escena de la fugida de Tolosa (pura escatologia catalana), perquè no crec que Russell Crowe acceptés amagar-se dins d’un carro ple del que l’autor proposa.

I si a la fi, estimat lector, et passa que se’t fa impossible no acabar comparant Titot amb Guillem, segurament els dos trobadors més famosos que ha donat el Berguedà, pot ser que et sorprengui la gran semblança que els uneix: inconformistes, revolucionaris, bons poetes, bons bevedors, amants de la bona vida, idealistes, busca bregues i cantants. Salvant les distàncies, perquè Francesc Ribera sé que no arribaria mai als extrems de Guillen, tret d’això, dic, són l’un per l’altre.
 

Francesc Ribera. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació