Homenatge a Txiqui, un dels darrers afusellats del franquisme

Acte de record a Juan Paredes Manot, aquest dissabte a Cerdanyola, on va ser executat | Fa quaranta anys de les darreres cinc penes de mort del franquisme

23 d'octubre del 2015
Actualitzat el 17 de novembre a les 12:25h

L'indret on va ser afusellat «Txiqu», a tocar del cementiri de Collserola Foto: Fons de Josep Sellarès


Aquest dissabte es farà un homenatge a Juan Paredes Manot, Txiqui, un dels cinc darrers afusellats del franquisme, a Cerdanyola del Vallès, quan es compleixen els 40 anys de la seva mort. L’acte tindrà lloc a les set del vespre al Museu d’Art de Cerdanyola. Hi intervindran, entre d’altres, un dels germans de Txiqui, el diputat d’Amaiur Sabino Cuadra, el parlamentari d’ERC Joan Tardà, David Fernández, de la CUP, l’exdiputat general de Guipúscoa Martín Garitano, Iñaki Múgica Arregui, exmembre d’ETA, i l’alcalde Carles Escolà. També està prevista la intervenció de Magda Oranich, que va formar part de l’equip de defensa de Txiqui en el consell de guerra que el va sentenciar a mort. Hi serà present també Josep Sellarès, l’activista que ha estat l’ànima d’aquest i dels anteriors homenatges fets a Txiqui anteriorment, des de fa catorze anys.  
 
Txiqui va ser afusellat el 27 de setembre de 1975, el mateix dia que altres quatre condemnats. Tres militants del FRAP i dos d’ETA foren executats per un règim que ja era, com la vida del dictador, a les acaballes, però que fins al final va mostrar la seva cara més repressiva. Només unes hores abans s’havia reunit el consell de ministres presidit per un decrèpit Franco. Hi havia sobre la taula onze condemnes a mort. El "Caudillo" va exercir el seu dret de gràcia en sis casos. Per això, l’endemà, mentre Txiqui era conduït en un furgó de la presó Model al bosc de Cerdanyola per ser afusellat, un diari del Movimiento va titular, amb tot el cinisme: “Hubo clemencia”. No n’hi va haver pels altres cinc, entre ells un Txiqui que va mostrar una serenitat que va provocar llàgrimes fins i tot en algun dels soldats que el portava a morir.

L’acte de Cerdanyola conclourà amb la lectura del testament que Txiqui va escriure en les darreres hores, en què s’acomiada dels seus, en especial de la seva mare, que no podrà ser present per la seva avançada edat. També es cantarà l’"Eusko Gudariak", l’himne del soldat basc, el mateix que ell va entonar en el darrer instant, l’últim crit que va esglaiar els presents.