Qui és qui a la nova mesa del Parlament

Un perfil de les persones que governaran el Parlament en una legislatura trepidant | La mesa estarà formada per la presidenta Carme Forcadell, els vicepresidents Lluís Corominas i José María Espejo-Saavedra, i els secretaris Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet

per Pep Martí, 21 d'octubre de 2015 a les 21:42 |
Carme Forcadell, i la resta de la nova mesa del Parlament.
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els diversos grups parlamentaris han proposat per formar part de la mesa persones de la total confiança dels seus partits, per governar un Parlament que viurà moments excepcionals. La figura de la nova presidenta, Carme Forcadell, exemplifica el vincle de la majoria sobiranista amb la societat civil independentista. Però en la resta de càrrecs, els partits aposten per perfils acostumats a la feina parlamentària, o amb coneixement dels engranatges de la política clàssica. Es tracta dels vicepresidents Lluís Corominas i José María Espejo-Saavedra, i els secretaris Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. Finalment, la CUP ha rebutjat formar-ne part i, juntament amb el PP, seran els dos únics partits que no hi estaran representants.

 
Carme Forcadell (Junts pel Sí), la veu de la societat mobilitzada. És un dels rostres que simbolitzen els canvis produïts al país els darrers anys. A aquesta filòloga, nascuda a Xerta, funcionària del Departament d’Ensenyament i que és també llicenciada en Filosofia, de verb vehement, la política de partit no li és desconeguda. Com a militant d’ERC –el partit que l’ha proposada per presidir el Parlament- va ser regidora a Sabadell entre 2003 i 2007. Però en aquells anys, Esquerra, que governava en els governs tripartits, vivia enmig de tensions entre carodians i puigcercosistes. Segurament aquestes tensions van dificultar la consolidació de molts lideratges interns.


Però la nova presidenta de la cambra, una dona amb vocació de projecció pública, es va convertir en un dels nous lideratges cívics que s’han forjat al país. Ara, després del seu pas per la política de partit i pel lideratge social, haurà de redefinir el seu perfil com a presidenta de la cambra catalana. Després de ser presidenta de l’ANC i esdevenir una de les portaveus de la “nova política”, la seva veu ebrenca s’haurà de modular per representar alhora una majoria social i un Parlament polifònic.

 
Lluís Corominas (Junts pel Sí), l’home de l’aparell de CDC. Ha estat vicepresident segon del Parlament en l’anterior legislatura. Corominas, secretari general de CDC, és un polític de sala de màquines. Ha estat alcalde del seu poble, Castellar del Vallès. Però sobretot, com a diputat, s’ha convertit en el gran coneixedor del funcionament de la cambra en el seu partit. Els qui el coneixen elogien la seva capacitat de treball i la feina feta en lleis com la de Transparència, i la Llei electoral, que finalment tampoc ha vist la llum en aquesta legislatura.


 
José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), entre la Caixa i Rivera. El futur vicepresident segon del Parlament és un advocat nascut a Madrid que ha treballat com a lletrat a la Caixa. És postgrau a Esade. Aquest antic vincle profesional amb la Caixa i els estudis a Esade són punts que comparteix amb Albert Rivera, el líder de Ciutadans, la formació on milita. De fet, és un home de la total confiança de Rivera. És curiós que dos dels principals dirigents del principal partit espanyolista a Catalunya s’hagin forjat professionalment a les Torres Negres de la Diagonal.

 
Anna Simó (Junts pel Sí), una jove històrica d’Esquerra. Simó coneix bé el funcionament del Parlament, ja que duu a la Cambra des del 2006. Ha tocat totes les tecles de la política. Filòloga de formació, va estar durant anys al costat de Joan Puigcercós quan aquest era l’home fort d’ERC. Que les tasques feixugues no l’espanten ho demostra el fet que va construir la secció local d’ERC a l’Hospitalet de Llobregat, territori inhòspit per l’independentisme, i més fa uns anys. Tot i així, va ser elegida regidora el 2003. Durant el tripartit, fou consellera de Benestar i familia. Coneix, per tant, l’administració i el govern. Ha conreat un perfil de treball seriós i discret, i ha estat vicepresidenta en la legislatura que ha acabat.


 
David Pérez (PSC), un esglaó de Nicaragua. Nascut a l’Hospitalet, de 54 anys, el PSC l’ha proposat per ser un dels quatre secretaris de la Mesa. És un històric del partit, al qual va ingressar el 1979. Des d’aleshores, ha estat sempre un home del carrer Nicaragua, és a dir, de la confiança dels capitans de l’aparell. Aquests dies se l’ha vist molt pels passadissos del Parlament. La seva carrera està lligada a l’àrea metropolitana i a l’Ajuntament de l’Hospitalet, d’on ha estat tinent d’alcalde. Va representar els socialistes en l'acte de Societat Civil Catalana per celebrar la Hispanitat.

 
Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que es Pot), la petjada del PCC. Aquest reusenc de 51 anys és l’home fort d’Esquerra Unida i Alternativa com a coordinador general. La seva procedència ideològica és el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), una de les escissions del mític PSUC. El 1981, el PCC va sorgir com a partit “prosoviètic”, un terme que ara sembla prehistòric. Però Nuet representa la continuació amb aquest fil roig. La seva formació com a historiador l’ajudarà, sens dubte, a assaborir aquest moment històric que viurà en primera fila, des de la mesa de la cambra.

 
Ramona Barrufet (Junts pel Sí), molt a prop de Munté. Diputada per Lleida, de Juneda, militant de Convergència Democràtica, és mestre de professió. Ha impartit les assignatures de Francès i Música. Aquesta experiència li pot anar bé per mirar que no desafini massa la diversitat de la mesa. És afiliada al sindicat UGT, un fet que comparteix amb la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté. De fet, Barrufet és una persona molt propera a la número dos del Govern.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació