Carme Fenoll: «Som ambiciosos i volem ser un país de primer nivell de lectura»

La Xarxa de Biblioteques de Catalunya celebra aquest 2015 el seu centenari, i ho fa convertida en un dels entramats culturals més potents del país, amb una força que sobrepassa el fet de ser un simple servei de préstec de llibres, tal com demostra que siguin el servei més utilitzat i ben percebut per part de la població. En plena commemoració de l'efemèride, Carme Fenoll i Clarabuch (1977), cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya des de 2012, ens parla de l'estat d'una vocació, d'una tradició i d'una xarxa pionera que manté una salut envejable, malgrat tots els entrebancs que s'hagin pogut viure al llarg del temps. Una història que arrenca amb la Mancomunitat i que ha estat protagonista d'un avenç sense precedents pel que fa a la democratització de la cultura, a l’accés dels ciutadans als llibres i a la modernització d’un sector que, a Catalunya, és vigent i viu de manera especialment intensa.
 
- Aquest 2015 es celebra el centenari de la posada en marxa d'un engranatge que segueix en plena vitalitat. Amb tot un segle de trajectòria, què creu que falta perquè el model bibliotecari català sigui encara més innovador i eficient?
 
- Estem molt satisfets d’haver arribat fins aquí. També que en quinze anys hi hagi hagut un gran revulsiu pel que fa a les Biblioteques. Però també mirem amb una certa preocupació les estadístiques de lectura al nostre país. Sóc del parer que alguna cosa no estem fent bé si tenim un 35% de ciutadans que no llegeixen ni un sol llibre a l’any o si el 50% de la població afirma que no va mai, o gairebé mai, a les Biblioteques. Som molt ambiciosos i volem ser un país de primer nivell pel que fa a la lectura. I, evidentment, no ens conformem amb un 50% d’usuaris: ambicionem ser biblioteques obertes a tot i a tothom.
 
- Què fa falta per fer créixer aquest percentatge?
 
- En primer lloc, la complicitat del ciutadà. I per fer-ho possible necessitem professionals molt vocacionals i tornar a les arrels de la creació de la Xarxa per part de la Mancomunitat. Eugeni d’Ors va idear l’Escola de Bibliotecàries –el que actualment és la facultat de Biblioteconomia– i el va convertir en un centre formatiu pioner, només per a dones i on per entrar necessitaves saber sis idiomes.
 
- Tenint en compte que l’abast de la dona a la cultura en aquell moment era molt complex, aquesta escola estaria formada per un alumnat molt exclusiu.
 
-  Evidentment! Totes eren noies de la burgesia, com per exemple la filla de Rovira i Virgili, Teresa Rovira, que ha donat nom al Premi d’innovació bibliotecària que fa 3 anys que convoquem. L’escola va ser concebuda amb la voluntat de crear un cos d’elit cultural. Com a professors, tenien gent com Pompeu Fabra, Carles Riba o el propi Eugeni d’Ors! Aquestes dotze noies eren la flor i nata del país i se les va preparar per comandar les primeres biblioteques que es van construir. Eren una mena de "monges culturals", pràcticament.
 
- Tampoc no es casaven?
 
- (riu) No ho tenien prohibit, però moltes no ho feien. Aleshores, si et casaves havies de cuidar els fills, quedar-te a casa i deixar una Biblioteca sense cobrir. Eren unes veritables “missioneres culturals”. Es va concebre un sistema de Biblioteques que va posicionar-se entre els primers del món, a nivell dels EUA. Després, però, arriba el franquisme i ho estronca tot. Amb la democràcia tampoc no es va creure fermament en les biblioteques, una tendència que es trenca cap a finals de la dècada dels 90. La majoria de gent de la meva quinta recorda que la biblioteca era un lloc on et feien callar, amb unes bibliotecàries que feien respecte. Per això, quan em pregunten si cal fer un homenatge a les bibliotecàries sempre dic que sí, però també que cal anar amb compte. Com a totes les professions del món, hi ha bibliotecàries que valen tot l’or del món, però també n’hi ha que no.
 
- Les biblioteques han evolucionat molt d’un temps ençà. Sobretot, pel que fa a l’obertura i a un eixamplament d’activitats i horitzons.
 
- Sí, totalment. S’ha passat d’una biblioteca concebuda com a “temple de la cultura”, a una biblioteca totalment oberta, amb un factor de cohesió social importantíssim. Amb l’excepció de les places i el carrer, la biblioteca és l’únic lloc on hi trobem un espai de convivència públic i gratuït.

 - També és un dels pocs espais on es pot veure un avi al costat d’un jove, amb tota la naturalitat. Això mostra una convivència intergeneracional, però no es pot oblidar que les biblioteques també s’han convertit en un lloc de convivència interracial. Com s’ha gestionat, això?
 
- Diria que d’aquí a uns anys es posarà molt en valor que les biblioteques hagin estat un lloc on s’ha fomentat la cohesió. Al llarg dels anys, hem patit força i hem tingut molts entrebancs, justament perquè va ser un dels primers llocs on es va notar la convivència, per bé i per mal. I t’ho dic amb tota l’experiència que tinc com a bibliotecària de Palafrugell.
 
- En aquests temps de crisi, també hi ha hagut molta gent que ha fet servir la Biblioteca com a casal, com a espai de trobada on es podia accedir a internet o llegir els diaris.
 
- I tant, per això diem que les Biblioteques són “espais de trobada”. Vam ser els primers llocs públics –i privats– a tenir internet gratuït, i sempre hem fomentat el lema de “tot per a tothom”, una cosa que és molt més important a nivell de filosofia del què sembla. També hem volgut lluitar contra aquell axioma que diu “com que és gratuït, no té valor”. Als nens, de petits, els hem de començar a explicar que això es paga amb els impostos de tothom. I, crec, sincerament, que encara no ho tenim gaire treballat.
 
- Avui en dia, ja no podem entendre les biblioteques com un dipòsit de llibres.
 
- Sí, són espais on compartir, tal com et deia. Però també de creació! Crec que la majoria d’escriptors de la meva edat tenen un bon concepte de les biblioteques. Però, fixa't, hi ha pocs escriptors i pocs lectors que es manifestin públicament orgullosos de la seva biblioteca. En canvi, sí que hi ha molt orgull de la “seva” llibreria.
 
- A Catalunya hi ha 380 biblioteques. No crec que hi hagi cap entitat o associació al país que tingui una xarxa tan potent com aquesta.
 
- No! I aquí és on tinc la meva lluita particular, perquè vaig dient pel món que som el Club Cultural de Catalunya! (riu) Però és que és així, literalment. Les biblioteques formen un club de cultura real i amb l’afegit de ser el més econòmic del mercat. Com ja hem anat explicant, una de les meves intencions és fer que l’actual carnet de Biblioteques sigui el carnet cultural de Catalunya. Això seria fantàstic, és molt convenient que hi hagi un carnet que fomenti nous públics i que esperoni la curiositat. Si tenim tres milions de persones que tenen el carnet de biblioteca, per què no ho explotem?
 
- Ara mateix, amb una Xarxa que ha complert cent anys, quin creu que és l'element més transcendental del llegat de la Mancomunitat?
 
- Gairebé tot! El lema de la Mancomunitat ("Cap ajuntament sense escola, biblioteca, telèfon i carretera") és genial. Personalment, crec que en aquests cent anys no hi hagut cap altre govern que hagi fet una aposta per la cultura tan impressionant com la que va fer la Mancomunitat: considerar la cultura al mateix nivell que l’ensenyament. Després, també destacaria que la biblioteca ha de ser un servei professional. Fa pocs dies vaig ser a Tenerife, i allà no tenen Llei de biblioteques. En canvi, a Catalunya fa cent anys ja hi havia una normativització que deia com havien de ser aquests serveis, i això explica que som on som. Les coses s’han fet bé i ha hagut una professionalització. Després d’Eugeni d’Ors, per exemple, va venir Jordi Rubió i Balaguer, que va ser el pare de la Biblioteconomia catalana a nivell de vertebració.

 - L’abril de 2016 farà quatre anys que és al capdavant del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de tot aquest temps en deu haver vist de tots colors, amb moments bons i algunes dificultats. Com ho ha viscut?
 
- Vaig arribar al pitjor moment econòmic, amb una crisi fortíssima. Però vam intentar ser molt creatius des del primer minut i vam intentar iniciar nous projectes i propostes amb pocs recursos i pocs diners. Això ha fet que es pogués mantenir el ritme d’inauguració i de creació de noves biblioteques amb unes línies de subvenció que han tingut continuïtat amb el temps. També he comprovat que hi ha molts professionals que treballen amb els mínims recursos, però tenen una vocació brutal. O la satisfacció de saber que aquesta xarxa de biblioteques públiques té molt de futur i són llocs on hi passen coses interessantíssimes. El ciutadà percep que és un equipament de primera línia que té una gran capacitat de reinventar-se. Amb tot, encara hi ha molt de camí a recórrer.
 
- Què és el que encara no ha pogut aconseguir?
 
- Per exemple, que el ciutadà percebi que la xarxa de biblioteques públiques és totalment única, que és seva, que totes les biblioteques formen un ens similar al d’un CAP. En aquest sentit, m’agradaria difondre millor tot el que fem. Crec que els professionals de la Biblioteca hem de fer un pas endavant en la nostra comunicació, i tenir més orgull de la feina que fem.
 
- Quina és la línia que caldrà seguir de cara al futur?
 
- Si jo continués aquí l’any vinent, apostaria molt per la internacionalització, estar més atents a allò que passa al voltant nostre i compartir experiències que ens permetin sortir una mica de Catalunya.
 
- Com ha viscut Carme Fenoll fets com els que han passat darrerament amb els arxius personals de figures com Ràfols-Casamada o el poeta Francesc Garriga?
 
- Em sap molt greu, perquè justament no som en un país on manqui vertebració o recursos... Però també crec que és més un assumpte familiar. Les biblioteques hauríem acceptat encantades el fons de Francesc Garriga, però, és clar, no podríem haver donat cap compensació econòmica als propietaris. En tot cas, sí que cal una millora d’aquest sistema, amb una intervenció encara més propera de les institucions. Sóc molt autocrítica: cal que informem millor de les possibilitats que oferim des de la Central de préstec a nivell de donatius. I difondre millor la bona feina en aquest sentit de la Biblioteca de Catalunya.
 

La Xarxa de Biblioteques a l'era d'Internet

- La realitat tecnològica avança a un ritme frenètic. Sembla evident que cada vegada costa més llegir un llibre i que es consumeix més a través de pantalla. Com ho viuen les biblioteques?   - Ho estem notant pel que fa a consum de llibres, i ens preocupa. El préstec d’audiovisuals ha baixat dràsticament i el préstec de llibres s’està mantenint o baixant progressivament. Ens adonem que la gent va a les biblioteques per les activitats, per compartit i per interconnectar-se, i cada vegada menys a llegir.   - Hi ha algun pla d’actuació previst?   - Sí, des del més de juny hem posat en marxa una plataforma de préstec digital, eBiblio, que és on començarem a esmerçar molts esforços. Volem que sigui possible tenir continguts interessants per exercir la lectura des de casa tots els dies de l’any. Si tenim aquesta base de dades tan potent, tenim una capacitat bestial d’arribar a un gran número de ciutadans i de fer-los arribar propostes interessants. Som una mena de crupiers de la lectura: donem cartes als lectors, però sense moure’ns per interessos econòmics.   - Fa uns anys es va anunciar que la la Biblioteca de Catalunya havia signat un acord amb Google, però no n’hem tornat a saber res més. Com està el tema?   - El projecte va restar aturat molt de temps, perquè Google Books no acabava d'arrencar del tot. Però, el tema s'ha desencallat fa uns dies, ja que Google ha guanyat una batalla que permetrà continuar amb el projecte i amb la digitalització del fons.