18
d'octubre
del
2015
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
10:51h
Des del 4 d’octubre se celebra a Roma el sínode sobre la família convocat pel Papa Francesc per tractar aspectes de la moral catòlica sobre el matrimoni, els homosexuals, els divorciats que es tornen a casar pel civil, els nous models de família, etc. La voluntat del Papa que l’Església obri la porta en aquest camp en què manté una doctrina molt rígida ha desfermat una autèntica tempesta sobre Roma.
El 5 d’octubre, quan feia només unes hores que havia començat el sínode, el Papa rebia una carta signada per tretze cardenals. Criticaven durament el mètode de treball de l’encontre i el fet que el document final que ha de ser aprovat al concloure el sínode, l’anomenada Relatio finalis, sigui elaborat per una comissió designada a dit pel Papa d’entre una majoria considerada de línia "progressista".
El sector conservador s’oposa de forma radical al document principal de treball, l’Instrumentum laboris, que deixa la porta oberta (en el seu punt 122) que els divorciats que es tornen a casar puguin rebre la comunió. Això sí, després de seguir un “camí penitencial” vetllat de prop pel bisbat de la diòcesi local. Però, tot i aquestes “prevencions”, hi ha sectors eclesiàstics que consideren aquest inici de gir com a gairebé herètic. En el text esmentat també s’incideix en l’acollida que han de rebre les persones homosexuals, un altre aspecte que irrita els sectors reaccionaris.
El sínode està format per 270 persones, en la seva majoria bisbes elegits per les respectives conferències episcopals. Però també hi ha prelats nomenats personalment pel Papa, així com experts que assessoren però que no tenen dret a vot.
Una lluita pel poder
El sínode s’ha convertit en un autèntic camp de batalla ideològic en què es dirimeix la força dels diversos grups de poder a la cúpula de l’Església. El discurs sobre moral i família és un assumpte considerat crucial pel "búnquer" eclesial perquè afecta al moll de l’os de la doctrina catòlica tradicional. El punt que ha esdevingut central en la pugna entre "liberals" i "conservadors" és el de si els divorciats que es tornen a casar pel civil tenen dret a rebre els sagraments. Un dignatari polonès ha dit aquests dies: "Si donem la comunió als divorciats, vol dir que acceptem el divorci".
Fa mesos que el sector conservador s’organitza per impedir que Francesc introdueixi canvis en la doctrina. El setembre va aparèixer el llibre Onze cardenals parlen de matrimoni i família. Assajos sobre la pastoral, una obra que ha estat editada en diversos idiomes (en castellà, per Ediciones Cristiandad). El cardenal emèrit de Madrid Antonio María Rouco n'és un dels autors.
El principal autor de l’obra és Carlo Caffarra, arquebisbe de Bolonya i un dels líders del front conservador contra l’obertura en matèria de família. Rouco, un cardenal molt ben relacionat amb els sectors ultraconservadors d’Alemanya i d’Amèrica Llatina, va fer tots els possibles per impedir l’elecció de Jorge María Bergoglio en el conclave de 2013. Ara torna a ser un activista contra ell.
Un conflicte entre teòlegs alemanys
El cardenal hongarès Péter Erdö i l’italià Carlo Caffarra lideren el bloc immobilista. Però probablement és entre els bisbes i teòlegs alemanys on hi ha els ideòlegs més influents de cada un dels sectors enfrontats. El teòleg Gerhard Müller és el prefecte ("ministre") de la Congregació de la Doctrina de la Fe, el "guardià" de l’ortodòxia. Va ser nomenat per Benet XVI, i Francesc l’ha mantingut en el càrrec. Amb ell hi ha un cardenal emèrit alemany molt influent entre l’episcopat del seu país: Joachim Meissner.
El principal exponent de la teologia alemanya liberal, favorable a obrir els sagraments als divorciats tornats a casar, és Walter Kasper, un teòleg rellevant, antic amic de Hans Küng, de qui es va separar quan aquest va xocar de ple amb Roma. Kasper és ara la bèstia negra dels conservadors. Amb ell, hi ha Reinhard Marx, cardenal arquebisbe de Munic, president dels bisbes alemanys i de les conferències episcopals d’Europa. Una figura a observar.
Tot i que Francesc dóna suport de manera més o menys oberta el grup reformista, mitja cúria vaticana fa costat als conservadors. A banda de Müller, l’africà Robert Sarah, prefecte de la Congregació del Culte Diví, és un altre dels adversaris de Francesc dins mateix dels murs de Sant Pere. Com també l’australià George Pell, amb responsabilitats sobre els afers econòmics vaticans.
Per la seva banda, el conservador hongarès Erdö és un dels deu prelats que redactaran la Relatio finalis, però és cert que entre ells hi ha una majoria de línia reformista, com l’italià Lorenzo Baldisseri, a qui el Papa va fer cardenal, Bruno Forte i el general dels jesuïtes –orde al qual pertany Bergoglio-, Adolfo Nicolás. El 25 d’octubre, conclourà el sínode. Les seves recomanacions no obliguen el pontífex –que té la darrera paraula en l’estructura de l’Església- però el condicionen.
Hi haurà lloc a la nau de Pere per a les persones que opten per conviure d'una manera diferent a la beneïda per l’Església? El Papa introduirà, amb una majoria clara del sínode o sense ella, algunes modificacions. De moment, al marge del sínode, Roma ja ha decidit agilitar les condicions de la nul·litat matrimonial.
Però en una estructura tan complexa com la de l’Església, és possible que hagi de ser el seu successor qui consolidi els intents de renovació que el jesuïta argentí vol introduir. De moment, envoltat d’enemics, aquest Papa que prefereix parlar com a bisbe de Roma que com a vicari de Crist, avança per un senderi accidentat mentre el temps l'aclapara.
El 5 d’octubre, quan feia només unes hores que havia començat el sínode, el Papa rebia una carta signada per tretze cardenals. Criticaven durament el mètode de treball de l’encontre i el fet que el document final que ha de ser aprovat al concloure el sínode, l’anomenada Relatio finalis, sigui elaborat per una comissió designada a dit pel Papa d’entre una majoria considerada de línia "progressista".
El sector conservador s’oposa de forma radical al document principal de treball, l’Instrumentum laboris, que deixa la porta oberta (en el seu punt 122) que els divorciats que es tornen a casar puguin rebre la comunió. Això sí, després de seguir un “camí penitencial” vetllat de prop pel bisbat de la diòcesi local. Però, tot i aquestes “prevencions”, hi ha sectors eclesiàstics que consideren aquest inici de gir com a gairebé herètic. En el text esmentat també s’incideix en l’acollida que han de rebre les persones homosexuals, un altre aspecte que irrita els sectors reaccionaris.
El sínode està format per 270 persones, en la seva majoria bisbes elegits per les respectives conferències episcopals. Però també hi ha prelats nomenats personalment pel Papa, així com experts que assessoren però que no tenen dret a vot.
Una lluita pel poder
El sínode s’ha convertit en un autèntic camp de batalla ideològic en què es dirimeix la força dels diversos grups de poder a la cúpula de l’Església. El discurs sobre moral i família és un assumpte considerat crucial pel "búnquer" eclesial perquè afecta al moll de l’os de la doctrina catòlica tradicional. El punt que ha esdevingut central en la pugna entre "liberals" i "conservadors" és el de si els divorciats que es tornen a casar pel civil tenen dret a rebre els sagraments. Un dignatari polonès ha dit aquests dies: "Si donem la comunió als divorciats, vol dir que acceptem el divorci".
Fa mesos que el sector conservador s’organitza per impedir que Francesc introdueixi canvis en la doctrina. El setembre va aparèixer el llibre Onze cardenals parlen de matrimoni i família. Assajos sobre la pastoral, una obra que ha estat editada en diversos idiomes (en castellà, per Ediciones Cristiandad). El cardenal emèrit de Madrid Antonio María Rouco n'és un dels autors.
El principal autor de l’obra és Carlo Caffarra, arquebisbe de Bolonya i un dels líders del front conservador contra l’obertura en matèria de família. Rouco, un cardenal molt ben relacionat amb els sectors ultraconservadors d’Alemanya i d’Amèrica Llatina, va fer tots els possibles per impedir l’elecció de Jorge María Bergoglio en el conclave de 2013. Ara torna a ser un activista contra ell.
Un conflicte entre teòlegs alemanys
El cardenal hongarès Péter Erdö i l’italià Carlo Caffarra lideren el bloc immobilista. Però probablement és entre els bisbes i teòlegs alemanys on hi ha els ideòlegs més influents de cada un dels sectors enfrontats. El teòleg Gerhard Müller és el prefecte ("ministre") de la Congregació de la Doctrina de la Fe, el "guardià" de l’ortodòxia. Va ser nomenat per Benet XVI, i Francesc l’ha mantingut en el càrrec. Amb ell hi ha un cardenal emèrit alemany molt influent entre l’episcopat del seu país: Joachim Meissner.
El principal exponent de la teologia alemanya liberal, favorable a obrir els sagraments als divorciats tornats a casar, és Walter Kasper, un teòleg rellevant, antic amic de Hans Küng, de qui es va separar quan aquest va xocar de ple amb Roma. Kasper és ara la bèstia negra dels conservadors. Amb ell, hi ha Reinhard Marx, cardenal arquebisbe de Munic, president dels bisbes alemanys i de les conferències episcopals d’Europa. Una figura a observar.
Tot i que Francesc dóna suport de manera més o menys oberta el grup reformista, mitja cúria vaticana fa costat als conservadors. A banda de Müller, l’africà Robert Sarah, prefecte de la Congregació del Culte Diví, és un altre dels adversaris de Francesc dins mateix dels murs de Sant Pere. Com també l’australià George Pell, amb responsabilitats sobre els afers econòmics vaticans.
Per la seva banda, el conservador hongarès Erdö és un dels deu prelats que redactaran la Relatio finalis, però és cert que entre ells hi ha una majoria de línia reformista, com l’italià Lorenzo Baldisseri, a qui el Papa va fer cardenal, Bruno Forte i el general dels jesuïtes –orde al qual pertany Bergoglio-, Adolfo Nicolás. El 25 d’octubre, conclourà el sínode. Les seves recomanacions no obliguen el pontífex –que té la darrera paraula en l’estructura de l’Església- però el condicionen.
Hi haurà lloc a la nau de Pere per a les persones que opten per conviure d'una manera diferent a la beneïda per l’Església? El Papa introduirà, amb una majoria clara del sínode o sense ella, algunes modificacions. De moment, al marge del sínode, Roma ja ha decidit agilitar les condicions de la nul·litat matrimonial.
Però en una estructura tan complexa com la de l’Església, és possible que hagi de ser el seu successor qui consolidi els intents de renovació que el jesuïta argentí vol introduir. De moment, envoltat d’enemics, aquest Papa que prefereix parlar com a bisbe de Roma que com a vicari de Crist, avança per un senderi accidentat mentre el temps l'aclapara.