#Companys75

Companys torna a unir les tradicions del catalanisme al Born Centre Cultural

La consellera Borràs recorda que "fa 75 anys van fer servir la justícia d'excusa per acabar amb un president"

Colau denuncia que l'estat espanyol és "incapaç de reconèixer el genocidi" de la Guerra Civil i el franquisme

Tardà reivindica l'"heterodòxia tan enemiga de sectarismes" del president màrtir

Lídia Pujol, Borja Penalba i Quico Pi de la Serra entre d'altres posen el punt musical a una posada en escena exquisida

La mort «serena i tranquil·la» de Lluís Companys

| 14/10/2015 a les 21:50h
Especial: 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys
Arxivat a: Societat, Ajuntament de Barcelona, història, Joan Tardà, Lluís Companys, Generalitat de Catalunya, Born Centre Cultural, Ada Colau, Gerardo Pisarrello
Una pantalla gegant amb la imatge de Lluís Companys en l'acte d'homenatge que se li ha fet aquest dimecres al Born Centre Cultural | Pere Gendrau
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/10/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'acte d'homenatge al president Lluís Companys que s'ha fet la nit d'aquest dimecres al Born Centre Cultural de Barcelona ha servit no només per fer un repàs de la seva vida i del seu llegat, sinó també per tornar a unir les diverses tradicions del catalanisme 75 anys després del seu afusellament. I això s'ha fet amb una posada en escena exquisida, enmig de les runes il·luminades d'un barri de la Ribera que encara supura anhels de llibertat forjats per la lluita d'ara fa tres-cents anys.

D'obrir l'acte se n'ha encarregat el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. El seu parlament ja ha deixat entreveure que no es tractaria d'un acte neutre. Especialment quan ha presentat Companys com el "portaveu de les classes populars". "No qualsevol se'n pot reclamar el seu hereu", ha proclamat en forma d'advertència per assegurar, tot seguit, que es tracta del "president etern de Catalunya".

Seguidament, la cantant Lídia Pujol ha fet eriçar la pell amb els versos d'un País petit, aquell del qual des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha reivindicat, amb un altre estil però també com Pisarello, la lluita en l'eix nacional de Companys. I ha posat el toc d'actualitat quan ha recordat que "ara fa 75 anys van fer servir la justícia d'excusa per acabar amb un president". Això, quan només falten unes hores perquè l'actual president en funcions, Artur Mas, declari en qualitat d'imputat al TSJC per haver convocat la consulta del 9-N.

"Malgrat els obstacles, Catalunya serà allò que els catalans decidim que sigui", ha afirmat Borràs per deixar clar que l'acte no es podia deslligar del procés sobiranista en què està immers el país.

Pi de la Serra, Ibáñez, Majoral i Penalba

L'homenatge ha estat carregat de reivindicació però també d'història i de música. Costaria dir quina ha estat l'actuació més destacada, ja que els estils eren diversos i l'acústica, molt acurada. Possiblement, a banda de Lídia Pujol, qui ha arribat més a tocar dels sentiments ha estat el mallorquí Biel Majoral. Amb Cançons Republicanes, una peça pròpia i de Pere Capellà, ha fet vibrar la seva veu recordant que som terra de pas on els àrabs i els gitanos han deixat el seu pòsit. "Perquè en sang bruta no empapin els calls de les nostres mans".

El context, més enllà dels parlaments, l'han posat els testimonis en vídeo dels historiadors Joan B. Culla i Anna Sallés, entres d'altres. I, possiblement, qui ha combinat més bé l'exposició oral amb la presentació de les diverses cares de companys ha estat l'excoordinador d'Unió de Pagesos, Pep Riera. Sobretot, quan ha recordat el passat rabassaire de Companys i de com el president afusellat "va contribuir a organitzar aquest gran sindicat". "Companys ens va ensenyar també a nosaltres a lluitar per aconseguir una Catalunya més justa, més lliure i molt més solidària", ha reblat.

República i catalanisme popular

En clau de parlaments, un dels moments també emotius ha estat quan el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha pres la paraula. Més que res perquè Tardà porta dotze anys a la cambra baixa del parlament espanyol defensant les arrels del republicanisme i de la tradició del catalanisme més popular. Amb permís de la CUP, es pot dir que totes les tradicions hi eren presents perquè Tardà és, potser, qui més dins d'Esquerra encarna aquesta tendència arrelada en dècades de reivindicació.

Joan Tardà ha recordat, de ben segur, el frau que va sentir en pròpia pell amb el resultat que va tenir la Llei de memòria històrica que ell mateix va pactar amb el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i d'Alfredo Pérez Rubalcaba. És per això que ha assenyalat com és de necessari crear "escenaris nous que reparin jurídicament la memòria de Companys". No només de Companys, sinó de "totes les víctimes del feixisme". Escenaris "que jutgin els botxins i que vesteixin una democràcia d'excel·lència en què pugui socialitzar-se la riquesa prou".

 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, intervé en l'acte d'homenatge a Lluís Companys. Foto: ACN

La denúncia de Colau

El tancament de l'acte ha anat a càrrec de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha fet gala del seu nou estil de fer política ja abans que comencés. Colau s'ha desplaçat a peu, des de la plaça de Sant Jaume fins al Born, camuflada entre turistes i barcelonins que se la miraven amb la normalitat de qui veu passejar una veïna. S'hi pot estar més d'acord o menys, però que no té por de barrejar-se entre la gent, això ha quedat clar.

Ada Colau ha deixat anar diversos missatges durant el seu parlament però un dels que destaca és la denúncia que ha fet a l'estat espanyol. L'alcaldessa considera una "vergonya" el fet que "la por del franquisme encara duri fins avui". No només això, sinó que aquest Estat "sigui incapaç de reconèixer el magnicidi" que van suposar la Guerra Civil i el franquisme.

Colau ha fet una defensa del Companys "catalanista, republicà, sindicalista, antifeixista i internacionalista". Una sèrie de condicions que, segons ha assegurat, "honoren la seva memòria". Connectant amb l'actualitat, ha afirmat que el president afusellat encarna "el compromís amb la defensa de les llibertats nacionals i la justícia social". El final del parlament, si es vol llegir per pronosticar el seu futur en una campanya electoral al desembre, és enigmàtic: "Visca Companys, visca la Barcelona de la rosa de foc, visca Catalunya i visca la República".


 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tinc ganes de que siguin les 9:00
Anònim, 15/10/2015 a les 01:13
+9
-3
Avui pel matí tenim una cita en defensa de la Democràcia. A Espanya ho entenen com un intent de pressió al TSJC però estàn totalment errats.
Hi anirem per solidaritat amb tots els que van participar d'una manera o altra en la organització del 9N i per fer companyia al nostre President. La Comunitat Internacional ha de veure que, de forma totalment pacífica, no deixem sol a l'home que va fer el que li vam demanar: posar les urnes.

Govern, alcaldes, caps dels partits politics pel dret a decidir, ciutadanía.....tots junts als costat del president en un gest inedit a Europa i al Món.
Cada dia estic més orgullós de ser Català !!!!!!!!!!!!!!

Visca Catalunya II*II
malament anem si Companys ajunta les dues trasdicions del catalanisme
Jep dels Estanys, 15/10/2015 a les 08:11
+2
-3
acceptar que el catalanisme té dues tradicions és com dir que els d'ERC i de CIU són en realitat la mateixa cosa. El catalanisme només en té una de tradició, la liberal burgesa que és la que el va crear (que després el republicanisme s'afegís al carro és un altre tema).

Que en Companys sigui motiu d'unió és la confirmació que Convergència s'ha estupiditzat i contradiu la seva pròpia memòria però, com que està subjecte a la voluntat d'ERC, ara toca mitificar aquest president (tant president com ho ha estat en Montilla). Com a català em nego a acceptar que Companys sigui catalanista, que morís per Catalunya. Una cosa és que el matessin per ser president de la Generalitat i l'altre que morís per Catalunya (no oblidem que Barcelona no és Catalunya ni la Generalitat és Catalunya).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Expectació mediàtica a la seu de l'ANC | Jordi Bes
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, ha reclamat els correus electrònics de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Ricardo Costa, aquest dimecres a l'Audiència Nacional | Europa Press
01/01/1970
Ricardo Costa responsabilitza l'expresident Francisco Camps de les irregularitats
01/01/1970
El president del govern espanyol manté que no tenia coneixement del fiançament irregular del PP a València i defensa que ja han fet tot el que havien de fer a nivell intern
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc