El periodisme d'investigació es rendeix al món de les dades

La Global Investigative Journalism Conference (#GIJC15), una de les cites internacionals més destacades del periodisme d'investigació, celebra la seva novena edició del 7 a l'11 d’octubre | Lillehammer, una petita ciutat al nord d’Oslo, acull durant quatre dies 900 periodistes procedents de 121 països | 160 sessions de debats i tallers sobre l’anàlisi, tractament i visualització de dades

per Karma Peiró, Lillehammer (Oslo) | 10 d'octubre de 2015 a les 11:45 |
Moment de la conferència sobre periodistes amenaçats o perseguits | Karma Peiró
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Premi Nobel de la Pau d’enguany, anunciat ahir divendres 9 d’octubre des d’Oslo, no va fer trontollar el programa de la Global Investigative Journalist Conference (#GIJC15), però sí que va provocar una buidor a les sessions de primera hora. En part és lògic: trobada internacional, a Lillehammer, amb 900 periodistes, tots ells dedicats a la investigació, i el premi recau sobre Quartet Nacional de Dialogue, una coalició de quatre organitzacions cíviques que han defensat el procés de democratització a Tunísia durant els darrers tres anys.

A les 9 del matí, càmeres de la NRK, la televisió pública noruega, i micros de mitjans locals van aparèixer al Radisson Blue Hotel, seu de la #GIJC15, per captar les paraules de Bahija Belmabrouk, periodista d’investigació de la Tunisian News Agency TAP. Paraules molt més a l'abast que qualsevol portaveu de la coalició cívica guardonada. Amb un gran somriure, Belmabrouk va explicar als mitjans noruecs l'evolució històrica del Quartet Nacional de Dialogue i que actualment la situació social i política a Tunísia és molt millor que en qualsevol altre país dels que van viure la Primavera Àrab: "Tenim llibertat política, personal i de premsa. La llibertat d’expressió ara és intocable".

 

La periodista tunisiana, Bahija Belmabrouk Foto: Karma Peiró


El periodisme que salta fronteres


Un cop superat l'anunci del Premi Nobel de la Pau, tot va tornar a la normalitat: periodistes aprenent de les experiències d’altres periodistes, targetes de visita saltant de butxaca en butxaca, converses en petit comitè sobre possibles nous casos a perseguir. La crème de la crème dels mitjans internacionals mesclant-se amb editors de mitjans menys coneguts pels occidentals, procedents de països com ara la Xina, Camerun, Guatemala, Nepal, Xipre o les Illes Fèroe.

Tots tenen investigacions coincidents en marxa sobre casos de corrupció perpetrats per líders polítics, presidents de bancs o empresaris de multinacionals, tràfic d’armes, blanqueig de diners, paradisos fiscals o morts silenciades per càrtels de la droga. I tots tenen una cosa en comú: es necessiten. El món és global, molts països d’Occident estan passant una crisi financera i a tot arreu cal estalviar recursos.


El periodisme d’investigació beu cada cop més de la fórmula Cross-border, consistent en treballar sota un mateix cas, des de diferents països, explotant al màxim les actuals eines de comunicació a distància que permet compartir documents en línia en temps real. Migrant Files n’és un exemple: el projecte va començar ara fa any i mig, i ja hi participen periodistes de 15 països europeus, que pertanyen a 16 mitjans, i s'entenen en 13 idiomes. Durant aquest temps s'han dedicat a comptabilitzar la quantitat d’immigrants i refugiats que han mort en el seu intent de tenir una vida més digna. Ja són 30.000, des de l’any 2000. Ara la investigació ha revelat que els que menys tenen es gasten a l’any prop de 1.000 milions d’euros per pagar a les màfies i els desplaçaments forçats.

Una altra experiència cross-border és Evicted&Abandoned, el nou treball del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), conegut per desvelar durant els darrers dos anys els paradisos fiscals on operen personatges rellevants de la política i la societat de països de tot el món, inclòs Espanya. A Evited&Abandoned s'ha investigat com en una dècada (2003-2014), més de 3,4 milions de persones han estat desplaçades de les seves llars i terres perquè vivien en un terreny que interessava al World Bank per algun dels seus 969 projectes, establerts en més de 100 països. "World Bank argumenta que aquestes persones són compensades o econòmicament o amb una llar, però hem esbrinat que no sempre és així", explica la investigadora Cecile Schilis-Gallego, qui ha fet un exhaustiu anàlisi de dades de més de 60 mil documents.
 

L'ambient de les classes de la Global Investigate Jounalism Conference Foto: Karma Peiró


Investigar arriscant la vida

Potser analitzar 60 mil documents és una tasca tediosa i llarga, però pitjor és posar en risc la vida. La #GIJC15 va dedicar una sessió als periodistes amenaçats i perseguits per investigacions relacionades amb màfies, desforestació, corrupció o contaminació ambiental.

Davant la pregunta del públic de com es protegeixen ells i les seves famílies no tenen una resposta clara. "Tothom s’ha d’assegurar una protecció. Coneixem eines i com fer-les servir", va dir Drew Sullivan, director de l’organització internacional Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP). "A vegades no firmo els meus articles, i d’altres espero mesos abans de publicar-los", va respondre la mexicana Marcela Turati, creadora de la xarxa Periodistas de a Pie, dedicada a posar llum sobre els 100 periodistes assassinats o desapareguts a Mèxic des de l’any 2000. Clare Rewcastle, fundadora del mitjà online Saraw Report, que denuncia la desforestació de la selva de Borneo a Malàisia, va argumentar "que és una pressió per la gent que t’estimes. M’he trobat amb cotxes fora de casa espiant-me i gent intentant hackejar el meu ordinador". I Rafael Marques de Morais, editor de Maka Angola, confessa que "és molt important trobar un equilibri entre les investigacions i la vida personal".

La sessió va acabar amb centenars de periodistes aplaudint la creació d’una Declaració para la seguretat dels periodistes, on es demana als governs de tot el món que els protegeixin més i que s’acabi la impunitat de qui els amenaça.
 

Assistents al Global Investigate Jounalism Conference Foto: Karma Peiró

 
La invasió de les dades

El periodisme d’investigació ha entrat en un nou terreny des del moment que Internet ha començat a acumular bases de dades. Cada cop ens comuniquem més mitjançant ordinadors portàtils, tauletes i telèfons intel·ligents que es permeten treballar des de qualsevol ubicació. L’arribada d’eines senzilles i gratuïtes en línia està revolucionant la professió. 

Per això, la Global Investigative Journalism Conference ha programat una cinquantena de tallers per aprendre scraping (capturar dades de pàgines web), accedir a bases de dades públiques, netejar dades, visualitzar-les en gràfics i mapes cada cop més complexos, i extreure històries periodístiques que acaben convertides en titulars. És el que es coneix com a periodisme de dades. 

No obstant això, durant els descansos de la #GIJC15 els més veterans es queixaven de l’augment de tallers dedicats a aquesta nova disciplina. "Abans aquestes conferències no eren així", comenta Kunda Dixit, l'editor del diari Nepalí Times, per afegir que "està clar que és una demanda dels periodistes més joves. Però les velles regles de com investigar són les mateixes i també s’han de conèixer".

Precisament, la investigadora i professora de la Columbia University, Giannina Segnini, va fusionar investigació i dades a la seva sessió dedicada al crim organitzat. Durant gairebé tres hores, el centenar d’assistents van seguir les rutes de vaixells de mercaderies de tot el món, en temps real, i van saber on localitzar la informació per saber per on circulen els seus contenidors, amb quins codis internacionals operen i quins productes transporten. "Internet permet conèixer al minut, per exemple, els noms de les companyies exportadores d’or, les seves adreces i telèfons. Hi ha desenes d’eines on-line que faciliten tota aquesta recerca tan útil per a qualsevol investigació". Segnini és un referent a la professió per haver destapat casos de corrupció que implicaven polítics, empresaris i funcionaris de Costa Rica, Gran Bretanya, Estats Units, França i Finlàndia.
 

La investigadora i professora de la Columbia University, Giannina Segnini Foto: Karma Peiró


Costa protegir-se

Però si els periodistes són conscients que han de posar-se les piles amb les dades, encara falta una mica perquè considerin una prioritat crear-se contrasenyes inviolables, encriptar el correu electrònic, els discs durs dels portàtils o per fer servir apps de mòbils que protegeixin les converses telefòniques. El documental Citizen Four- que tracta sobre l'ex treballador de la CIA, Edward Snowden, i l'escàndol d'espionatge a l'Agència de Seguretat Nacionals (NSA) dels Estats Units– ha servit per obrir els ulls però encara no prou.

La cryptoparty programada a la #GIJC15 –una trobada per entendre com els equips informàtics poden rebre atacs externs– va deixar bocabadats bona part dels periodistes concentrats al saber que estaven totalment desprotegits. Tant és així que l'expert en seguretat informàtica, Sebastian Mondial, alertava aquests dies per Twitter que a través del wifi obert es podia accedir lliurement al 80% dels ordinadors dels assistents. "Recomanació: feu servir una connexió VPN sempre".

La Global Investigative Journalism Conference va celebrar la primera trobada el 2001, a Copenhaguen, i cada dos anys ha anat reunint als investigadors de la professió. De manera itinerant ja s'han trobat a Amsterdam, Toronto, Gènova, Kíev, Rio de Janeiro i Lillehammer que repeteix com a seu.

Dissabte i diumenge 11 d'octubre, encara es podran seguir algunes sessions via streaming, i aconseguir les presentacions dels ponents a través del #GIJC15 de Twitter. Sens dubte, aquesta novena edició la tancarà amb un èxit de participació i d’organització indiscutible.
 

La «cryptoparty» a la Global Investigate Jounalism Conference Foto: Karma Peiró

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació