08
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
21:27h
La figura de Lluís Companys és recordada, principalment, pel seu tràgic final, el que el va convertir en l'únic president democràtic europeu afusellat pel feixisme. Ara bé, aquesta "mitificació justificada", no ha de fer oblidar la resta de facetes del president màrtir.
És a partir d'aquesta reflexió inicial que l’historiador i catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, José Luis Martin Ramos ha pronunciat aquest dijous al vespre la conferència “Un advocat del poble al govern de la ciutat. Lluis Companys, 1917-1920”, sobre la seva trajectòria com a regidor de la capital catalana en aquell període.
En companyia del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i del comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domènech, Martín ha volgut recordar la figura del regidor, escollit el 1917 pel Partit Republicà Català, dins de la sèrie d'actes que organitza l'Ajuntament de Barcelona, que sota el concepte "La força d'una vida" vol recordar la figura de Companys en ocasió del 75è aniversari del seu afusellament el proper 15 d'octubre.
El catedràtic ha recordat que Companys comença a conèixer la política municipal l'any 1906, quan fa de cronista, per presentar-se a les eleccions del 1913 pel Partit Reformista, però "la candidatura d'aquest partit fracassa, malgrat que Companys obté bons resultats a nivell personal". El 1917 ho torna a provar, ara dins de la candidatura del Partit Republicà Català, on surt escollit en un "consistori dominat per la Lliga Regionalista".
Tribú del poble
A l'Ajuntament, Companys manté "constants baralles dialèctiques amb el líder lliguista Lluís Duran i Ventosa" i, segons Martín, al ser regidor a l'oposició "exerceix de tribú del poble", donant suport a les vagues de dones treballadores del 1918 i la de la Canadenca del 1919. Detingut pel seu activisme, el regidor passa uns dies empresonat, fins que la vaga fracassa i és posat en llibertat. Companys en surt "reforçat en aquest paper de tribú del poble". Finalment, el 1920 es presenta com a diputat a Corts en substitució de Francesc Layret, assassinat per pistolers, posant fi a una etapa municipalista que reprendrà el 1931.
Per la seva banda, Pisarello ha reclamat la necessitat de "recordar la figura del regidor Companys des d'un punt de vista municipalista", i Domènech ha recalcat que alguns dels debats en què va intervenir Companys, "com la municipalització de serveis o si el consistori havia de participar en les celebracions de Setmana Santa o havia de rebre el rei, són ben actuals".
És a partir d'aquesta reflexió inicial que l’historiador i catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, José Luis Martin Ramos ha pronunciat aquest dijous al vespre la conferència “Un advocat del poble al govern de la ciutat. Lluis Companys, 1917-1920”, sobre la seva trajectòria com a regidor de la capital catalana en aquell període.
En companyia del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i del comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domènech, Martín ha volgut recordar la figura del regidor, escollit el 1917 pel Partit Republicà Català, dins de la sèrie d'actes que organitza l'Ajuntament de Barcelona, que sota el concepte "La força d'una vida" vol recordar la figura de Companys en ocasió del 75è aniversari del seu afusellament el proper 15 d'octubre.
El catedràtic ha recordat que Companys comença a conèixer la política municipal l'any 1906, quan fa de cronista, per presentar-se a les eleccions del 1913 pel Partit Reformista, però "la candidatura d'aquest partit fracassa, malgrat que Companys obté bons resultats a nivell personal". El 1917 ho torna a provar, ara dins de la candidatura del Partit Republicà Català, on surt escollit en un "consistori dominat per la Lliga Regionalista".
Tribú del poble
A l'Ajuntament, Companys manté "constants baralles dialèctiques amb el líder lliguista Lluís Duran i Ventosa" i, segons Martín, al ser regidor a l'oposició "exerceix de tribú del poble", donant suport a les vagues de dones treballadores del 1918 i la de la Canadenca del 1919. Detingut pel seu activisme, el regidor passa uns dies empresonat, fins que la vaga fracassa i és posat en llibertat. Companys en surt "reforçat en aquest paper de tribú del poble". Finalment, el 1920 es presenta com a diputat a Corts en substitució de Francesc Layret, assassinat per pistolers, posant fi a una etapa municipalista que reprendrà el 1931.
Per la seva banda, Pisarello ha reclamat la necessitat de "recordar la figura del regidor Companys des d'un punt de vista municipalista", i Domènech ha recalcat que alguns dels debats en què va intervenir Companys, "com la municipalització de serveis o si el consistori havia de participar en les celebracions de Setmana Santa o havia de rebre el rei, són ben actuals".