Portugal se'n va a les urnes en plena incertesa

“El país en suspens”, titula el Diário de notícias, el gran supervivent de la premsa lusitana i portaveu dels sectors conservadors del país. Diumenge vinent, 4 d’octubre, Portugal celebra eleccions generals. El 2011, va fer-se amb el poder una coalició formada pel Partit Socialdemòcrata (PSD, de centre dreta, malgrat el nom) i el Centre Democràtic i Social-Partit Popular, que, també tot i dir-se així, és una formació que representa el catolicisme portuguès més conservador. El primer ministre, Paulo Passos Coelho, del PSD, afronta els comicis molt erosionat per les retallades socials que el seu executiu ha dut a terme.

El desgast de la dreta governant dóna expectatives a l’oposició d’esquerres, però res està sentenciat i les enquestes mostren igualtat de forces. La principal força de l’oposició és el Partit Socialista (PS), liderat pel veterà António Costa, que va construir la seva base política a l’alcaldia de Lisboa. Però cap analista creu que el PS pugui assolir el poder en solitari.

Té dos competidors a l’esquerra que són durs de rosegar. D’una banda, la CDU (Coalició Democràtica Unitària), dirigida pel Partit Comunista Portuguès (PP), el secretari general del qual, Jerónimo de Sousa, encapçala la llista, que inclou un grup ecologista. De Sousa va treballar com a obrer del metall abans d’escalar en l’estructura del PCP. El PCP és un supervivent del comunisme soviètic, que preserva a Portugal un espai electoral (7% en les darreres eleccions). De l’altra, el Bloc d’Esquerres, un conglomerat de marxistes heterodoxos, liderat per la diputada i antiga actriu Catarina Martins.   
 
Fa uns mesos, es donava per segura la victòria socialista. Però la detenció de l’exprimer ministre José Sócrates, del PS, acusat de blanqueig de capitals i frau fiscal, ha desgastat el seu partit. Sócrates va ser el governant que va acabar demanant el rescat financer de Portugal l’any 2011.

Portugal continua sent un desconegut

Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània, és degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i un especialista en la història de Portugal. En declaracions a NacióDigital, explica que “les eleccions són incertes. Hi ha prop d’un 30% d’indecisos que podrien decantar les coses cap a l’esquerra. Cal veure”. Una dada sorprenent de la situació política del país és que “hi ha molt poca nova política a Portugal. Perviu un Partit Comunista ortodox amb prop del 10% dels vots. I el PS és el mateix que va ser fundat a Alemanya el 1973, quan la socialdemocràcia de Willy Brandt preparava les transicions al sud d’Europa”.  

Per aquest historiador, “Portugal continua sent un desconegut, tot i que ha estat a Catalunya on hi ha hagut més interès en aquest país, des dels estudis que va fer Fèlix Cucurull”. A banda d’això, hi ha més similituds: “La llengua portuguesa és més similar a la catalana que al castellà, i fonèticament és semblant”.
 
Sobre el procés sobiranista, Sánchez Cervelló creu que “des de Lisboa no es vol cap tipus d’inestabilitat a la península Ibèrica. Però cal recordar els vincles entre Portugal i Catalunya. Els lusitans van obtenir la independència gràcies a la revolta catalana de 1640. Castella no podia sufocar dues revoltes alhora. En l’imaginari portuguès, Castella continua sent vista com una enemiga. De fet, a Portugal encara es diu que de Castella, ni bon vent ni bon casament”.

Sánchez Cervelló assegura que davant el procés cap  a la independència, Portugal adoptaria una actitud expectant… fins que el tema es desbloquegés. Recorda el que li va dir una vegada el general Spinola, que va dirigir el país després de la revolució dels clavells el 1974: “Quan vam derrocar la dictadura, no teníem el reconeixement de cap país. Però poc després, van arribar els reconeixements internacionals, el primer el del Regne Unit”.