Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Cara i creu del TTIP

Partidaris i detractors s'enfronten per la manera com es regulen les transaccions comercials entre la UE i els EUA amb l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió | L'eurodiputat Ramon Tremosa assegura que el tractat “afavorirà les pimes europees” | La plataforma Catalunya no al TTIP considera que servirà per “donar impunitat a les multinacionals” | L'Ajuntament de Barcelona vota aquest divendres oposar-s'hi

per Jordi Palmer, 1 d'octubre de 2015 a les 22:00 |
Manifestació contra el TTIP a Barcelona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb el nom d'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió -en anglès Transatlantic Trade and Investment Agreement i d'aquí les seves sigles, TTIP- es coneix un tractat que, sobre el paper, ha de regular les transaccions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica en un marc de negociació més ampli que inclou també l'Acord Econòmic i Comercial Global o CETA entre el Canadà i la Unió Europea (UE) i l'Acord en Comerç de Serveis o TISA entre diversos països d'arreu del món com Austràlia, Japó, Mèxic, Turquia, Xile i el Pakistan, a més dels EUA i la UE.

El TTIP està actualment en negociació entre la Comissió Europea en nom dels estats membres de la UE i el govern dels Estats Units d'Amèrica, amb l'objectiu declarat per les dues parts de facilitar la inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics per a l'accés als mercats de les empreses de les dues bandes de l'Oceà Atlàntic. Les negociacions es van obrir el 2013 i no tenen data prevista de finalització.


Ara bé, des de bon començament la negociació ha estat objecte de controvèrsia i ha hagut de fer front a diverses acusacions que, amb el temps, han agafat la volada d'una campanya a nivell europeu liderada principalment per partits d'esquerres, sindicats i tota mena d'entitats civils. Els detractors del TTIP denuncien l'opacitat de les negociacions, però sobretot la possibilitat que l'acord afavoreixi les multinacionals i vulneri la legislació europea en qüestions alimentàries, sanitàries o ambientals i fins i tot conculqui la sobirania nacional de cada estat membre per mitjà de tribunals internacionals al servei dels grans interessos econòmics.

És en aquest context que la plataforma Catalunya no al TTIP, integrada per una setantena d'entitats de tot tipus –veïnals, sindicals, polítiques, socials, solidàries...- ha aglutinat l'oposició al tractat i ha impulsat la declaració de municipis oposats al TTIP, que ja compta amb una dotzena d'adhesions arreu del territori català i que aquest divendres es vota al ple de Barcelona amb el suport inicial de Bcomú, ERC i CUP.

Un tractat per a pimes o per a multinacionals?

Entre els arguments contraris al tractat s'hi troba en un dels llocs rellevants el temor que aquest “doni impunitat a les multinacionals”. Així ho sosté Lucía Bárcena, coordinadora de Catalunya no al TTIP i membre d'Ecologistes en Acció, que en declaracions a NacióDigital dóna per fet que l'aplicació de l'acord servirà principalment per facilitar l'expansió “al capital transnacional i a les grans corporacions”, amb el conseqüent “deteriorament dels drets laborals dels europeus”.


A l'altra cara de la moneda, Ramon Tremosa (CDC), eurodiputat i membre de la Comissió de Comerç de l'Europarlament, defensa una lectura molt més favorable a un TTIP que, assegura, està pensat “per afavorir les pimes europees”, i no pas les multinacionals, ja que aquestes, de fet “ja porten més de cinquanta anys operant al nostre país”, mentre que les petites i mitjanes empreses “desisteixen a exportar si es troben amb traves burocràtiques o aranzels massa alts”.

Tremosa posa com a exemple de les bondats del TTIP la signatura recent d'acords bilaterals similars entre la UE i països com Corea del Sud i Perú que, en aquest últim cas, han permès a unes sis-centes petites i mitjanes empreses peruanes “exportar els seus productes a Europa”. Per la seva banda, Bárcena considera que el rerefons de l'acord no és altre que un “intent de liberalització que no es traduirà en creixement de l'ocupació ni en la millora del nivell de vida, sinó tot el contrari”. De fet, el principal escull entre favorables i detractors és doncs l'objectiu principal del TTIP, que per a l'eurodiputat convergent passa simplement per “una simplificació de la burocràcia i dels aranzels per afavorir el comerç” mentre que per a l'activista és més aviat “una porta oberta als interessos de les multinacionals”.

Els detractors denuncien “secretisme en les negociacions”

Un altre aspecte de divergència ha estat a més del què, el com, ja que els contraris al TTIP denuncien que la negociació s'ha dut a terme “amb secretisme i opacitat”, tot assegurant que els europarlamentaris no han tingut accés a la documentació i fins i tot que han assistit a sessions “sense poder portar ni un paper ni un bolígraf”. Tremosa surt al pas rebutjant aquesta manca de transparència assegurant que “hi ha centenars de documents disponibles” però advertint també que als Estats Units “no es fa públic un acord fins que no es tanca la negociació”. En tot cas, Bárcena assegura que “gràcies a la pressió social” s'ha pogut aixecar l'opacitat, i que precisament per això, “com més informació tenim, més oposició hi ha”.

Un altre cavall de batalla és el perill que el TTIP conculqui la legislació europea en matèria de seguretat sanitària i alimentària. És a dir, que “les multinacionals tinguin capacitat per desregular una legislació que a Europa és superior que als Estats Units”, segons Bárcena, i que afectaria també qüestions ambientals, com ara la liberalització del sector del petroli o les restriccions en la pràctica del fracking. En aquest aspecte, Bárcena es mostra convençuda que l'acord permetria “canviar les normatives per permetre que productes vetats a la UE per contaminants puguin entrar al mercat europeu”. Tremosa ho rebutja, assegurant en primer lloc que “no es pot afirmar que el tractat se saltarà normatives sanitàries”, i en segon lloc recordant que tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea ja s'han posicionat clarament en què el tractat “no afectarà en cap cas ni drets socials ni serveis públics”.

Finalment, un altre punt polèmic és el que té a veure amb la sobirania de cada estat membre, ja que el mateix tractat inclourà sistemes de garanties per mitjà del mecanisme anomenat Solució de Diferències Estat-Inversor o ISDS, un organisme que per als contraris al TTIP serà un “tribunal d'arbitratge que passarà per sobre de les legislacions nacionals”, mentre que per als defensors es tracta d'un tribunal “bàsic per garantir jurídicament el comerç internacional”. Tremosa posa com a exemple de l'efectivitat d'aquest sistema el cas de Repsol-YPF, que va “poder recuperar part de la inversió a l'Argentina quan els seus béns van ser nacionalitzats” gràcies a aquest tipus d'arbitratge, per afegir que de tota manera es treballa per “incorporar aquests tribunals en els sistemes públics”.

Per tot plegat, l'eurodiputat conclou que encara hi ha molts aspectes del tractat per tancar, i per tant considera que la votació al ple municipal respon més aviat a una necessitat de “marcar perfil ideològic” i ha recomanat evitar “posicions dogmàtiques”. Per a Bárcena en canvi, la moció contra el TTIP és “un pas més” en l'objectiu final, que no és altre que “aturar els tres tractats, el TTIP, el TISA i el CETA”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació