30
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
9:44h
El PP està fent una mala digestió dels resultats obtinguts a Catalunya el 27-S. A les portes d’unes noves eleccions, en aquest cas les espanyoles, el fracàs electoral és un senyal lúgubre per les expectatives de Mariano Rajoy. L’estratègia dissenyada des de La Moncloa per a Catalunya ha demostrat ser un autèntic desastre i deixa en evidència el clan dels “catalans de Rajoy” que envolta el president del govern de l'Estat. Un dels últims episodis ha estat la gestió de la querella contra el president, Artur Mas, per posar les urnes el 9-N. Un altre, més subterrani i en elaboració, seria la possible mobilització unionista de ciutats grans de Catalunya.
Des de l’inici del procés, Rajoy va posar en mans d’un grup de catalans la política a seguir de cara a Catalunya. Segons ha pogut saber NacióDigital, no s’entén l’estratègia seguida, que dins mateix del PP es qualifica de “desastrosa”, sense la connexió Mauricio Casals-Jorge Fernández-Jorge Moragas. Casals, home de Planeta i editor de La Razón, manté una amistat estreta des de fa molts anys amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
El tercer nom d’aquest triangle català és Jorge Moragas, que està a la sala de màquines de La Moncloa com el cap de gabinet de Rajoy. Un Moragas que, no per casualitat, acompanyava el president espanyol a la reunió que van mantenir amb la cúpula de Societat Civil Catalana a la seu de la presidència. Una trobada en què destacava la presència del ja expresident de l'entitat, Josep Ramon Bosch, apartat del càrrec després que se li presentés una querella per amenaces a independentistes a través de Facebook.
La fluïdesa en idiomes de Moragas va impressionar molt Rajoy quan va conèixer aquest advocat català, ambiciós i hàbil per obrir-se pas pels passadissos del poder. Moragas va endur-se amb ell a La Moncloa un amic seu de Barcelona, Alfonso de Senillosa, empresari d’èxit que va fundar la copisteria Workcenter i és nebot del polític desaparegut Antonio de Senillosa. Sotscap de gabinet de Rajoy, De Senillosa dirigeix també el Departament de Seguretat Nacional de La Moncloa, centrat sobretot en la gestió de situacions de crisi.
El símptoma de la Camarga
Rajoy va confiar que els Moragas-Senillosa serien eficaços per afrontar el “desafiament” català. Connectats permanentment amb Jorge Fernández Díaz i coberts mediàticament per Mauricio Casals des de La Razón, disposaven de tota la informació a l’abast. L’esclat del cas Camarga, amb la intervenció de Moragas, ja va delatar que el dossier Catalunya era una cosa massa seriosa per deixar-la en segons quines mans. Però Moragas no només no va ser apartat, sinó que ha estat fins al final al comandament de tota l’actuació del PP a Catalunya. Un dels darrers fitxatges polítics del cercle proper de Rajoy ha estat Andrea Levy, protegida també per Moragas. Levy, segona d'Albiol a la candidatura del 27-S, ha evitat autodescartar-se com a cap de llista de de les eleccions espanyoles aquest matí a El món a RAC1.
El paper dels Fernández i Moragas ha deixat en segon terme el paper de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en la gestió de “l’estratègia catalana”. I en sectors cada cop més amplis del PP es considera que l’actuació de l’entorn català de Rajoy ha estat un autèntic nyap.
Pugna amb l'aznarisme
A banda de la bona o mala gestió del moment que hagi fet l'equip liderat per Moragas i connectat amb Fernández Díaz i Casals, els catalans de Rajoy i la resta del seu engranatge s'enfronten a un monstre molt difícil de combatre: l'aznarisme. Soraya Sáenz de Santamaría ha crescut amb l'actual president espanyol, però tant ella com la seva mà dreta, el també català José Luis Ayllón, es van forjar en el temps que José María Aznar regnava a La Moncloa.
Ara, però, aquests cadells dels governs d'Aznar han assolit la majoria d'edat amb Rajoy, i això els ha posat en un cantó del ring. A l'altre, hi tenen l'ombra, poderosíssima, d'Aznar, Aguirre i la resta de quadres que van quedar desplaçats amb la nova etapa del gallec. Aquests quadres, gelosos amb la seva pèrdua de poder, han tornat a mossegar. Ja sigui perquè discrepen de la manera de fer de Rajoy, o bé perquè aprofitin l'avinentesa per mostrar la rancúnia de qui ja no toca cuixa. Sigui com sigui, el combat és dur.
Des de l’inici del procés, Rajoy va posar en mans d’un grup de catalans la política a seguir de cara a Catalunya. Segons ha pogut saber NacióDigital, no s’entén l’estratègia seguida, que dins mateix del PP es qualifica de “desastrosa”, sense la connexió Mauricio Casals-Jorge Fernández-Jorge Moragas. Casals, home de Planeta i editor de La Razón, manté una amistat estreta des de fa molts anys amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
El tercer nom d’aquest triangle català és Jorge Moragas, que està a la sala de màquines de La Moncloa com el cap de gabinet de Rajoy. Un Moragas que, no per casualitat, acompanyava el president espanyol a la reunió que van mantenir amb la cúpula de Societat Civil Catalana a la seu de la presidència. Una trobada en què destacava la presència del ja expresident de l'entitat, Josep Ramon Bosch, apartat del càrrec després que se li presentés una querella per amenaces a independentistes a través de Facebook.
La fluïdesa en idiomes de Moragas va impressionar molt Rajoy quan va conèixer aquest advocat català, ambiciós i hàbil per obrir-se pas pels passadissos del poder. Moragas va endur-se amb ell a La Moncloa un amic seu de Barcelona, Alfonso de Senillosa, empresari d’èxit que va fundar la copisteria Workcenter i és nebot del polític desaparegut Antonio de Senillosa. Sotscap de gabinet de Rajoy, De Senillosa dirigeix també el Departament de Seguretat Nacional de La Moncloa, centrat sobretot en la gestió de situacions de crisi.
Jorge Moragas, un home clau en la gestió de la crisi catalana
El símptoma de la Camarga
Rajoy va confiar que els Moragas-Senillosa serien eficaços per afrontar el “desafiament” català. Connectats permanentment amb Jorge Fernández Díaz i coberts mediàticament per Mauricio Casals des de La Razón, disposaven de tota la informació a l’abast. L’esclat del cas Camarga, amb la intervenció de Moragas, ja va delatar que el dossier Catalunya era una cosa massa seriosa per deixar-la en segons quines mans. Però Moragas no només no va ser apartat, sinó que ha estat fins al final al comandament de tota l’actuació del PP a Catalunya. Un dels darrers fitxatges polítics del cercle proper de Rajoy ha estat Andrea Levy, protegida també per Moragas. Levy, segona d'Albiol a la candidatura del 27-S, ha evitat autodescartar-se com a cap de llista de de les eleccions espanyoles aquest matí a El món a RAC1.
El paper dels Fernández i Moragas ha deixat en segon terme el paper de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en la gestió de “l’estratègia catalana”. I en sectors cada cop més amplis del PP es considera que l’actuació de l’entorn català de Rajoy ha estat un autèntic nyap.
Pugna amb l'aznarisme
A banda de la bona o mala gestió del moment que hagi fet l'equip liderat per Moragas i connectat amb Fernández Díaz i Casals, els catalans de Rajoy i la resta del seu engranatge s'enfronten a un monstre molt difícil de combatre: l'aznarisme. Soraya Sáenz de Santamaría ha crescut amb l'actual president espanyol, però tant ella com la seva mà dreta, el també català José Luis Ayllón, es van forjar en el temps que José María Aznar regnava a La Moncloa.
Ara, però, aquests cadells dels governs d'Aznar han assolit la majoria d'edat amb Rajoy, i això els ha posat en un cantó del ring. A l'altre, hi tenen l'ombra, poderosíssima, d'Aznar, Aguirre i la resta de quadres que van quedar desplaçats amb la nova etapa del gallec. Aquests quadres, gelosos amb la seva pèrdua de poder, han tornat a mossegar. Ja sigui perquè discrepen de la manera de fer de Rajoy, o bé perquè aprofitin l'avinentesa per mostrar la rancúnia de qui ja no toca cuixa. Sigui com sigui, el combat és dur.