Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Artur Mas creu que l'Estat farà «tot el possible» per acabar amb la seva carrera política

El president descarta desobeir en cas d'inhabilitació perquè no es pot "sortir de la realitat" | Aposta per seguir creant un "marc jurídic català" | Afirma que no té "vocació de màrtir" ni "vocació d'heroi"

per Pere Gendrau, 30 de setembre de 2015 a les 09:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Artur Mas està convençut que el poder polític de l'estat espanyol farà "tot el possible" per acabar amb la seva carrera. "Farà tot el possible per veure si se'm pot carregar a mi també", ha assegurat el president de la Generalitat comparant la reacció que el govern espanyol va tenir davant la convocatòria del 9 de novembre per evitar una consulta tal com es plantejava en un primer moment amb el procés que el portarà a declarar el 15 d'octubre.

Que l'executiu estatal està decidit a posar Mas contra les cordes es fa evident, segons el president de la Generalitat, quan es té en compte que els nou fiscals del Consell Fiscal de Catalunya no van veure motiu per actuar contra els responsables d'haver posat les urnes del procés participatiu del 9-N i, en canvi, la Fiscalia General de l'Estat, "obligada" pel govern espanyol, va "forçar" que es presentés la querella. Va ser la reacció d'un executiu "ferit en el seu orgull, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar" en paraules del president.


Artur Mas ha fet tota aquesta exposició durant una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres, la primera que dóna després de les eleccions del 27 de setembre i després de saber que haurà d'anar a declarar d'aquí dues setmanes per haver facilitat el procés participatiu del 9 de novembre. Serà, precisament, el mateix dia que es va afusellar l'expresident Lluís Companys. Sobre aquesta coincidència, l'actual president ha assegurat que anirà a declarar després d'anar a fer "l'homenatge i l'ofrena corresponent" a Companys. "Jo no tinc ni vocació de màrtir ni vocació d'heroi", ha assenyalat Mas tot afegint que el que intenta és "ser un modest servidor d'aquest país".

Desobediència política, no jurídica


Pel que fa a la resposta que s'ha de donar en cas que la justícia el consideri culpable dels càrrecs que se li imputin, Artur Mas ha descartat la desobediència. "No és un problema de desobeir o acatar", ha assenyalat el president tot afegint que, en cas d'inhabilitació de pena de presó, això té "unes conseqüències legals". "No podem sortir de la realitat", ha reblat Mas. Ara bé, el que sí que hi ha és una via que, segons ha assenyalat, ja s'està recorrent i que passa per "crear un ordenament jurídic català" en sintonia amb un estat que tingui "autonomia i sobirania per exercir com qualsevol altre estat". 

De fet, en aquesta línia, Mas ha exposat anteriorment que el que va fer el 9 de novembre no va ser un acte de desobediència jurídica. El primer decret que va signar per convocar una consulta "no es podia aplicar" perquè, tal com ha recordat, des del Tribunal Constitucional "s'ho van carregar en quaranta vuit hores". En aquell moment, va ser quan es va substituir la consulta pel procés de participació que també va ser recorregut i suspès. Ara bé, en el moment de la suspensió, el Govern de la Generalitat va preguntar què era el que s'havia de suspendre. "Com que no van suspendre no vam saber en cap moment què és el que s'havia de suspendre", ha indicat Mas. 


També en relació a l'argumentació jurídica que donarà Mas quan vagi a declarar hi ha l'acusació per malversació de fons que se li aplica. Mas es mostra tranquil en aquest aspecte perquè els diners invertits en el procés participatiu "són per coses que han quedat dins la Generalitat i que esta funcionant". El president ha posat l'exemple dels ordinadors utilitzats, els quals estan "a disposició de la Generalitat i del Departament d'Ensenyament". "Per tant, estan a les escoles", ha matisat. 

Si bé Mas es mostra en contra de plantejar la situació en termes de desobediència jurídica, en canvi, el que sí que considera que hi va haver el 9 de novembre és un acte de "desobediència política" i és aquesta mateixa actitud la que, amb la creació d'un nou estat i del seu marc jurídic corresponent, s'ha de donar a la querella i als moviments del govern espanyol. " Em confesso democràticament rebel davant de l'Estat per no deixar-nos posar les urnes", ha sentenciat Mas. Seguint aquest fil, considera que ara fa gairebé un any, amb el procés participatiu, a Catalunya "hi va haver una rebel·lió democràtica davant de l'estat espanyol".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació