Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Victòria independentista, incertesa presidencial

Junts pel Sí i la CUP obtenen la majoria amb 72 diputats | La principal candidatura independentista no en té prou amb els seus escons per assegurar la formació del nou Govern | L'unionisme esgrimeix ara el valor dels vots per negar la seva derrota | Ciutadans s'erigeix amb el lideratge del front antisobiranista | Catalunya Sí que es Pot queda fora de joc i Unió, sense representació parlamentària

per Pere Gendrau, 28 de setembre de 2015 a les 01:49 |
Romeva, Mas i Junqueras, poc després de saber els resultats electorals | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme ha guanyat les eleccions clau del 27 de setembre. Aquest és un fet innegable si tenim en compte que la majoria al Parlament està fixada en 68 diputats i la suma de Junts pel Sí (62 escons) amb la CUP (10 escons) passa sobradament de la xifra que marca aquesta frontera. Però la victòria, paradoxalment, obre un horitzó incert i ens aboca a un estira i arronsa per saber qui serà el president del nou Govern que abordi una legislatura tan transcendental com els comicis que deixem enrere.

Ciutadans, el nou líder de l'unionisme, ha crescut fins a disposar de 25 diputats. Si a aquests hi sumem els 16 del PSC, els 11 de Catalunya Sí que es Pot i els 11 del PP, la xifra que obtenim és la de 63. És a dir, un més que els 62 de Junts pel Sí. Per tant, el front que s'articularà contra la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat aconseguirà tombar-lo fins a forçar una nova convocatòria d'eleccions. I aquí, en aquest escenari ajustadíssim, és on entra en joc la CUP.


La Candidatura d'Unitat Popular té la clau de volta de tot plegat. Només que dos diputats donin suport al candidat que proposi Junts pel Sí, s'assegura la investidura del president. Però la llista encapçalada per Antonio Baños ha dit per activa i per passiva que no pensa votar a favor de Mas, i la simple abstenció no és suficient per facilitar el camí a l'actual president de la Generalitat. En altres paraules, hores d'ara, s'obren de bat a bat les portes perquè Raül Romeva o el president d'ERC, Oriol Junqueras, siguin els nous ocupants del principal despatx que hi ha a la banda muntanya de la plaça de Sant Jaume.

De moment, la CUP no s'ha tancat en banda. Les declaracions que feia Antonio Baños just després de saber els resultats definitius així ho indiquen. Desobediència, un pla de xoc contra la pobresa, acabar amb les privatitzacions... aquestes són les condicions que la candidatura de l'esquerra independentista posa a Junts pel Sí per facilitar la investidura. A partir d'aquí, parlem-ne, venia a dir el candidat de la CUP. Però el problema no són les condicions, ja que es pot arribar a trobar una fórmula que satisfaci aquestes demandes. El problema és el nom del futur president.

El desllorigador el té la CUP, però dins de Junts pel Sí s'obre ara una partida d'escacs que pot acabar com el rosari de l'aurora. Esquerra Republicana té l'escenari perfecte per reivindicar la figura d'Oriol Junqueras, però Convergència Democràtica no cedirà la presidència així com així. Per tant, amb aquestes peces sobre el taulell, no és descartable ni veure la investidura de Raül Romeva, ni una nova convocatòria d'eleccions en cas que la negociació acabés pel camí del pedregar.

Molts independentistes, llegint aquestes línies, poden desanimar-se, perquè afrontaven el 27-S com la data clau per començar la desconnexió i només estem parlant de negociacions per formar un Govern, com si no s'hagués deixat enrere l'etapa autonòmica. Això, per tranquil·litzar-los, no és ben bé així. El que passa és que, no havent arribat a superar el 50% dels vots, i sense un Govern clar per a Junts pel Sí, el primer repte del full de ruta és el de conformar un nou executiu. A partir d'aquí, si s'aconsegueix, continuarà el desplegament del full de ruta que passa per continuar construint estructures d'estat i per una negociació que desemboqui en l'esperat i necessari referèndum.


L'unionisme esgrimeix ara el nombre de vots

La política és l'art de fer possible l'impossible però, a vegades, el que sembla és l'art de girar la truita fins a fer-la irreconeixible. Això és el que està passant des del final de l'escrutini dins les files unionistes. Els que es negaven de totes totes a reconèixer el caràcter plebiscitari del 27-S diuen ara que l'independentisme ha perdut el pols perquè no ha aconseguit el 50% dels vots. Però l'argument és pervers perquè no té en compte que els diputats de Catalunya Sí que es Pot no es poden posar al mateix sac de Ciutadans, PP i PSC. Ho hem advertit en repetides ocasions des d'aquest mitjà. Per tant, si bé l'independentisme s'ha quedat a dos punts de la xifra màgica, l'unionisme amb prou feines ronda el 30%. Unió, ara fora del Parlament, és tan inclassificable com la candidatura encapçalada per Lluís Rabell.

La força en vots de l'independentisme i de l'unionisme no es podrà dirimir fins que no es convoqui un referèndum binari. És a dir, amb el "sí" i el "no" com les úniques opcions per les quals decantar-se. Això no ho podrem aclarir fins llavors. En canvi, el que sí que és inqüestionable és el lideratge de Ciutadans en les files que aposten per mantenir Catalunya dins l'estat espanyol. Els d'Albert Rivera han aconseguit, tal com es proposaven, tenyir de taronja municipis claus de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet de Llobregat i El Prat. D'això, no n'hi ha cap dubte.

El PSC, malgrat perdre quatre diputats respecte les darreres eleccions, sobreviuen. La caiguda és espectacular si tenim en compte que el 2003 van ser els primers en nombre de vots, però la fragmentació de forces al Principat els manté com la tercera força parlamentària. A partir d'aquí, els de Miquel Iceta hauran d'esperar que un bon resultat del PSOE els torni a fer importants en la recerca d'una suposada tercera via. En cas que les eleccions espanyoles del desembre no donin opcions a Pedro Sánchez de fer-se amb la Moncloa, la travessia del desert serà feixuga.

Catalunya, primer assalt de les eleccions espanyoles

L'altra paradoxa que sorgeix d'aquest 27-S és que els comicis en clau plebiscitari suposen, a la pràctica, el primer assalt de les eleccions espanyoles. Ciutadans ha mostrat la seva força i això no passarà inadvertit pels mitjans i cercles de poder estatals. En canvi, Catalunya Sí que es Pot s'ha convertit en una pedra a la sabata més que molesta per a Pablo Iglesias. El líder de Podem va desembarcar al Principat amb ganes de menjar-se el món, però la seva llista ha perdut dos diputats si comparem els seus resultats amb els 13 escons de què disposava Iniciativa per Catalunya Verds, presentant-se en solitari.

El PP és l'altre gran damnificat d'aquests comicis. El resultat del 27-S demostra que la campanya erràtica dels populars s'ha convertit en un llast per a Xavier García Albiol. El de Badalona va començar molt fort, brandant la por de les pensions, esprement la política dura contra la immigració... i en canvi la maquinària del PP va acabar gravant un vídeo en què fins i tot el president espanyol, Mariano Rajoy, parlava en català. Una demostració de feblesa que els electors no han passat per alt i que ha donat tot el múscul d'Albiol al partit presidit per Albert Rivera.

A la Moncloa i al carrer Génova de Madrid, l'aire no és de bon respirar. Però qui tampoc no pot tirar coets i haurà de fer penitència és Unió Democràtica de Catalunya. La llista encapçalada per Ramon Espadaler no ha estat capaç de treure ni un diputat. Però, malgrat aquests mal resultats, no s'ha anunciat cap dimissió. L'única penyora és l'anunci de Duran i Lleida de posar el càrrec a disposició del partit. Ara bé, mentre no se'n vagi, el d'Alcampell sempre manarà al partit democristià. L'únic que fan és guanyar temps i fiar-ho tot a les futures eleccions espanyoles, amb Duran de cap de cartell i creuant els dits perquè la brega dins de Junts pel Sí els doni una via d'escapatòria. Mala peça al taler, però de més verdes en maduren.
 

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació