Lluís Homar reprèn l'aclamada interpretació en solitari de «Terra baixa»

El Teatre Borràs acull l'última oportunitat per veure a Barcelona un dels grans èxits de la temporada passada, reconeguda amb el Premi Max al millor actor

per Esteve Plantada, Teatre Borràs, Barcelona, 27 de setembre de 2015 a les 11:01 |
El gran clàssic recobra una nova dimensió amb l'adaptació de Miró i Homar | David Ruano
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quantes vegades deu haver sonat “he mort el llop” en una sala de teatre catalana? Incomptables. Algunes d’elles hauran sonat afectades, d’altres enèrgiques, o bé histriòniques, decidides, apassionades, en èxtasi, venjatives o de penediment. De tantes maneres ha estat dit el crit més icònic de l’escena del país com hi ha hagut actors, directors i sentiments. Segur que cap, però, sona com el fa sonar Lluís Homar, després d’haver-se tret el pes de sobre, tan real, d’una por que canvia de bàndol. Res a veure amb la realitat, o potser sí. Dominador de l'escena, en una plenitud majestuosa, l'actor és capaç de fer un crit que sona tranquil, assossegat, mig diabòlic, mig infant, mig burleta, però absolutament terrenal.

D’això va aquesta Terra Baixa, un “tour de force” que Homar plantifica als morros dels espectadors sense cap mena de concessió a res, ni a ningú. Fet de carn i ossos, el repartiment es sustenta, només, en la seva veu i en el seu gest, acompanyat de la direcció de Pau Miró i de l’estremidora veu de Sílvia Pérez Cruz. I Homar, a diferència d’allò que farien d'altres actors, sap que cap gest serà una broma, ni cap acció feta per subratllar un canvi de registre, un canvi de cara o una impostació. Només la veu, la implacabilitat del cos, la seguretat i el domini d’una escena que és blanca i pura, o bé plena de fulles i brutícia. Els extrems d’uns mons que es toquen.

 

Lluís Homar, impressionant interpretant «Terra baixa» d'Àngel Guimerà Foto: David Ruano
 

El retorn de l'obra a la cartellera fa que el públic segueixi unes escenes que condueixen al final en un “in crescendo” perfectament planificat, i gràcies al qual veiem el substrat simbòlic de l'obra: l'essència de la “terra baixa”, aquella imatge que tan bé va retratar Guimerà al seu clàssic de clàssics, aquella immundícia que s'oposava a la puresa de la “terra alta”, el lloc d’on prové un Manelic que acaba tacat de sang, però vestit d’heroi. Una adaptació que val cada minut que passa dalt de l’escenari, amb un Homar que va veure's recompensat pel Premi Max al millor actor protagonista de la darrera temporada.

El Teatre Borràs de Barcelona, després de l'èxit de crítica i públic, torna a acollir l’obra fins els dia 25 d’octubre, en la que serà la darrera oportunitat per veure el muntatge a la capital catalana, abans que engegui una gira pel país que el portarà, entre d’altres, al festival Temporada Alta, amb una única funció el proper 22 de novembre al Teatre Municipal de Girona. Una temporada de reestrena que mereix que tothom pugui gaudir, si encara no ho ha fet, d’una de les interpretacions més icòniques d'un clàssic de clàssics. Perquè no tothom pot dir “he mort el llop” com ho fa, ara i aquí, Lluís Homar. I cal ser-hi per dir que ho has vist.
 
Fitxa artística de "Terra baixa"
Teatre Borràs. Del 23 de setembre al 25 d’octubre de 2015

Autor: Àngel Guimerà
Adaptació: Pau Miró i Lluís Homar
Idea original i intèrpret: Lluís Homar
Direcció: Pau Miró
Escenografia i vestuari: Lluc Castells
Assessor de dramatúrgia: Xavier Albertí
Composició musical i veu: Sílvia Pérez Cruz

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació