26
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
27
de setembre
a les
8:54h
La negativa de l'Estat a autoritzar un referèndum d'independència i la renúncia catalana de realitzar-lo sense permís han acabat desembocant amb les eleccions més transcendentals de la història del país. Els comicis d'aquest diumenge han anat guanyant el caràcter plebiscitari a mesura que s'acostava la cita. I l'ofensiva estatal en forma de discurs de la por –des de l'amenaça del corralito a la de les pensions passant per la banca i, fins i tot, l'esportiva- certifiquen la transcendència del 27-S.
El sobiranisme va començar l'estiu en hores baixes. S'acostaven les eleccions i el debat sobre llista única o tres llistes no es tancava. Ara, tot plegat queda lluny amb una candidatura, la de Junts pel Sí, que ha aconseguit una mobilització durant la campanya sense precedents mentre la CUP assumia amb naturalitat un paper protagonista que pot ser major a partir del 28 de setembre.
Les dues llistes independentistes no han renunciat, ni molt menys, a l'àrea metropolitana, que totes les anàlisis situen com la clau d'aquest diumenge. No en va, Junts pel Sí hi va realitzar l'acte central –9.000 persones a la Farga de l'Hospitalet, més del triple que el PSC en el mateix espai- mentre la CUP va tancar la campanya al barri de Llefià de Badalona, amb molta més assistència que l'acte organitzat pel PP amb Albiol i Rajoy pocs dies abans.
Ciutadans, per la seva banda, ha assumit el rol de partit que es pot convertir en la segona força al Parlament. Catalunya Sí que es Pot –amb un Lluís Rabell i una ICV totalment eclipsada per Podem- ha anat perdent força i, fins i tot, hi ha sondejos que els deixen per sota d'un PSC que ha entrat a la campanya gràcies als balls de Miquel Iceta. Una altra incògnita és si l'efecte Albiol es nota més a les urnes que a les enquestes. Finalment, UDC vol desafiar la lògica i intentar aconseguir representació al Parlament per tal d'esdevenir un partit clau a la recerca de terceres vies.
Comptar vots i escons
Els partits independentistes consideren les eleccions un plebiscit. Els partits unionistes, per la seva banda, al mateix temps que ho negaven, assumien que eren les eleccions més transcendentals de la història de Catalunya. La presència de líders estatals –i fins i tot de Sarkozy- i, apel·lacions per superar la lògica d'esquerres i dretes per aturar la independència, han acabat confirmant que el 27-S es tractarà d'un referèndum en forma d'eleccions.
De fet, un dels principals elements d'interès –més enllà dels equilibris a l'interior dels blocs- serà veure quin suport aconsegueix el "sí". La victòria en escons es dóna per feta mentre que la gran incògnita és en vots. Ambdós elements s'analitzaran la mateixa nit i condicionaran els possibles fulls de ruta i negociacions a partir de l'endemà.
La participació es preveu com un dels elements decisius de la jornada. L'unionisme considera que si se supera la xifra rècord del 2012 –72%- l'independentisme pot tenir la majoria absoluta en entredit. Tanmateix, el repte del sobiranisme és precisament el contrari: demostrar que pot guanyar en un escenari de gran mobilització. Ara bé, hi ha molts factors que poden distorsionar els escenaris més lògics: els canvis sociopolítics del país, la influència diferencial dels mitjans catalans i estatals així com l'efecte del "cavall guanyador", després d'una campanya on Junts pel Sí no ha parat d'omplir places.
De moment, el vot per correu s'ha disparat un 62,5%. Des de territori estatal se n'han rebut 107.421, quan al 2012 van ser 63.142 i, pel que fa de catalans inscrits al cens de residents a l'estranger, s'han rebut 21.771 peticions, quan fa tres anys van ser 17.614
El 27-S, en xifres
A les nou del matí s'obriran els col·legis electorals arreu de Catalunya. Estan cridades a votar un total de 5.510.798 persones, de les quals 196.062 són residents a l'estranger. Aquest col·lectiu, una vegada més, ha reiterat les queixes pel mal funcionament del sistema i la negativa de la Junta Electoral Central d'ampliar el termini de vot. No s'ha pogut votar, segons el Govern, a Xile, els Estats Units o Xangai però les incidències van molt més enllà i residents a Bulgària, Equador, Argentina i Suïssa, entre altres, han explicat el seu cas a NacióDigital.
L'expectació mediàtica és molt elevada i, només al Parlament, s'han acreditat 600 professionals de 128 mitjans. D'aquests, prop de 200 –que treballen a una vuitantena de mitjans-, són de l'estranger. Per altra banda, el dispositiu del 27-S inclou 4.519 mossos d'esquadra fent tasques directament relacionades amb els comicis, així com 1.703 efectius de policia locals i 143 vigilants locals.
El sobiranisme va començar l'estiu en hores baixes. S'acostaven les eleccions i el debat sobre llista única o tres llistes no es tancava. Ara, tot plegat queda lluny amb una candidatura, la de Junts pel Sí, que ha aconseguit una mobilització durant la campanya sense precedents mentre la CUP assumia amb naturalitat un paper protagonista que pot ser major a partir del 28 de setembre.
Les dues llistes independentistes no han renunciat, ni molt menys, a l'àrea metropolitana, que totes les anàlisis situen com la clau d'aquest diumenge. No en va, Junts pel Sí hi va realitzar l'acte central –9.000 persones a la Farga de l'Hospitalet, més del triple que el PSC en el mateix espai- mentre la CUP va tancar la campanya al barri de Llefià de Badalona, amb molta més assistència que l'acte organitzat pel PP amb Albiol i Rajoy pocs dies abans.
Ciutadans, per la seva banda, ha assumit el rol de partit que es pot convertir en la segona força al Parlament. Catalunya Sí que es Pot –amb un Lluís Rabell i una ICV totalment eclipsada per Podem- ha anat perdent força i, fins i tot, hi ha sondejos que els deixen per sota d'un PSC que ha entrat a la campanya gràcies als balls de Miquel Iceta. Una altra incògnita és si l'efecte Albiol es nota més a les urnes que a les enquestes. Finalment, UDC vol desafiar la lògica i intentar aconseguir representació al Parlament per tal d'esdevenir un partit clau a la recerca de terceres vies.
Una estelada i una «rojigualda» comparteixen finestra en un bloc de l'Hospitalet de Llobregat. Foto: Adrià Costa
Comptar vots i escons
Els partits independentistes consideren les eleccions un plebiscit. Els partits unionistes, per la seva banda, al mateix temps que ho negaven, assumien que eren les eleccions més transcendentals de la història de Catalunya. La presència de líders estatals –i fins i tot de Sarkozy- i, apel·lacions per superar la lògica d'esquerres i dretes per aturar la independència, han acabat confirmant que el 27-S es tractarà d'un referèndum en forma d'eleccions.
De fet, un dels principals elements d'interès –més enllà dels equilibris a l'interior dels blocs- serà veure quin suport aconsegueix el "sí". La victòria en escons es dóna per feta mentre que la gran incògnita és en vots. Ambdós elements s'analitzaran la mateixa nit i condicionaran els possibles fulls de ruta i negociacions a partir de l'endemà.
La participació es preveu com un dels elements decisius de la jornada. L'unionisme considera que si se supera la xifra rècord del 2012 –72%- l'independentisme pot tenir la majoria absoluta en entredit. Tanmateix, el repte del sobiranisme és precisament el contrari: demostrar que pot guanyar en un escenari de gran mobilització. Ara bé, hi ha molts factors que poden distorsionar els escenaris més lògics: els canvis sociopolítics del país, la influència diferencial dels mitjans catalans i estatals així com l'efecte del "cavall guanyador", després d'una campanya on Junts pel Sí no ha parat d'omplir places.
De moment, el vot per correu s'ha disparat un 62,5%. Des de territori estatal se n'han rebut 107.421, quan al 2012 van ser 63.142 i, pel que fa de catalans inscrits al cens de residents a l'estranger, s'han rebut 21.771 peticions, quan fa tres anys van ser 17.614
El 27-S, en xifres
A les nou del matí s'obriran els col·legis electorals arreu de Catalunya. Estan cridades a votar un total de 5.510.798 persones, de les quals 196.062 són residents a l'estranger. Aquest col·lectiu, una vegada més, ha reiterat les queixes pel mal funcionament del sistema i la negativa de la Junta Electoral Central d'ampliar el termini de vot. No s'ha pogut votar, segons el Govern, a Xile, els Estats Units o Xangai però les incidències van molt més enllà i residents a Bulgària, Equador, Argentina i Suïssa, entre altres, han explicat el seu cas a NacióDigital.
L'expectació mediàtica és molt elevada i, només al Parlament, s'han acreditat 600 professionals de 128 mitjans. D'aquests, prop de 200 –que treballen a una vuitantena de mitjans-, són de l'estranger. Per altra banda, el dispositiu del 27-S inclou 4.519 mossos d'esquadra fent tasques directament relacionades amb els comicis, així com 1.703 efectius de policia locals i 143 vigilants locals.
La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions