Sitges, l'explosió genuïna del cinema fantàstic

Falten exactament catorze dies per l'estrena de la 48a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i els amants del cinema fantàstic i del terror comencen a notar la proximitat dels malsons, dels espants sobrevinguts, de la foscor que tot ho oculta, de l'angoixa addictiva. Tot això, i molt, molt més, es farà realitat entre el 9 i el 18 d'octubre, en un esdeveniment únic a Catalunya, per dimensions, per vivència, per entrega i per vocació. Únic, també, en la passió de viure un gènere i de gaudir de cada projecció com si fos l'apocalipsi, fent cua, amb entrega i demostrant autèntica devoció.

Enguany, la cita cinèfila més popular del país arriba atapeïda de novetats, de nous espais i d'una programació de luxe, amb històries llamineres i amb contundents dosis d'espants i deliris. Tots els esperits, els bons i els que no ho són tant, han estat invocats. Així ho deixa clar l'aposta del festival d'aquest 2015 pel millor terror nord-americà i per l'horror recent dels països emergents, sense concessions. Algunes d'aquestes pel·lícules són apostes d'autor, perles que necessiten recolzament per poder arribar al públic. D'altres, però, proposen noms que ja són, per si mateixos, reclams de primer nivell.
 
És el cas, per exemple, d'Arnold Schwarzenegger, que serà el pare d'una nena infectada amb un virus zombi a Maggie, de Henry Robson; Nicole Kidman, protagonista de Strangerland, de Kim Farrand; Robert Pattinson, el vampir adolescent més famós del cinema, que presenta Life, d'Anton Corbijn; els elegants Michael Fassbender i Marion Cotillard, a Macbeth, de John Maclean; o la musa de la generació X, Winona Ryder, que serà una de les cares d'Experimenter, de Michael Almereyda. Sense oblidar el toc de glamur i distinció del cineasta danès Nicolas Winding Refn, que serà homenatjat per una carrera amb joies com Drive o Only God Forgives, ambdues vistes i aclamades a Sitges en edicions anteriors.

Un cartell d'emocions fortes i de terror genuí

Pels addictes a emocions fortes en pantalla gegantina, el cartell no acaba aquí, ni molt menys. Per la programació de Sitges hi desfilaran sorprenents cintes del "fantàstic", provinents de qualsevol punt del món, així com les propostes més transgressores i radicals d'un gènere que, instal·lat al municipi com a centre d'operacions, ja ha esdevingut una mena de dogma de fe, repetit cada mes d'octubre de cada any, al costat del nou talent emergent, de les darreres novetats del cinema asiàtic i d'una acurada selecció de documentals amb valor afegit i solvència contrastada. Sense respir, i sense treva.

El catàleg d'oferiments i de portes que conviden a endinsar-se a l'obscur és enorme. D'entre elles, el terror més genuí serà el protagonista amb films tan esperats com The Devil’s Candy, un relat terrorífic de possessions satàniques signat per Sean Byrne, o We Are Still Here, extraordinaris representants del cinema de terror nord-americà. En el menú, també, veritables delicatessen provinents de països que són potències emergents del gènere, amb joies fílmiques com Baskin, un festí "gore" provinent de Turquia on un grup de policies toparà amb un esdeveniment veritablement aterridor, o Ludo, de la Índia.
 
Aquestes propostes s’afegeixen a d'altres títols d’alt nivell com la polèmica Love, de Gaspar Noé, fruit d'una gran controvèrsia a França; Victoria, de Sebastian Schipper; Green Room, de Jeremy Saulnier; The Gift, de Joel Edgerton; Turbo Kid, de François Simard, Anouk Whissell i Yoann-Karl Whissell; Yakuza Apocalypse: The Great War of the Underworld, de l'imprescindible Takashi Miike; Le tout noveau testament, de Jaco Van Dormael, o Last Days in the Desert, de Rodrigo García, entre d'altres.

Pel que fa al cinema català, el festival també és llest per a una presentació ben sonada, la de Segon Origen, l'adaptació cinematogràfica del gran best-seller de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, una obra que va idear i estimar Bigas Luna i que, malauradament, no va poder enllestir a causa de la seva mort. El projecte, però, va tenir continuïtat en la direcció de Carles Porta, i ara el presenta, amb tots els honors, a l'escenari de Sitges.
 
Pel·lícules de prestigi per a les gales d'inauguració i clausura

Tota aquesta programació, farcida de pel·lícules, troballes, revelacions i degustacions que valen la pena, es veu coronada per dos punts cardinals que s'encarreguen de posar-ne els límits: la inauguració i la clausura. I ho fa amb dues cintes de prestigi i amb gran èxit crític. En primer lloc, i com a cinta inaugural, el festival proposa The Witch, signada pel debutant Robert Eggers i aclamada al darrer festival de Sundance, on va aconseguir el premi a Millor Direcció.

Després de deu intensos dies de ritme frenètic, el punt i final a la 48a edició del Festival el posarà serà una cloenda amb la pel·lícula canadenca Into the Forest, de Patricia Rozema, un drama de supervivència on unes magistrals Ellen Page i Evan Rachel Wood interpreten dues germanes que intenten sobreviure en un món futur en el qual una apagada massiva precipita la humanitat cap al seu final. Inici i fi amb un bon regust de boca assegurat.
 
Més enllà del terror també hi ha vida

El certamen projectarà també títols que s’obren a altres gèneres que hauran de conviure, com ja és habitual, amb el fantàstic. La secció "Oficial Òrbita" esdevé l’espai paradigmàtic per a aquestes produccions, que presentarà thrillers com La prochaine fois je viserai le coeur, de Cédric Anger, pel·lícula on un brillant i pertorbador Guillaume Canet interpreta un tímid policia encarregat d’investigar els crims que comet ell mateix; o la comèdia britànica The Legend of Barney Thompson, primera incursió en la direcció de Robert Carlyle, que alhora interpreta un tímid i mediocre barber de Glasgow, que patirà un dràstic canvi a la seva vida.

A banda, la secció "Oficial Sessions Especials" mostra treballs com la darrera aventura dels Monty Phyton, Absolutely Anything, dirigida per Terry Jones, i interpretada pel carismàtic Simon Pegg, o la nova cinta de Paolo Sorrentino, qui després de meravellar amb La grande bellezza, presenta ara Youth, un retrat nostàlgic de la maduresa, amb Michael Caine i Harvey Keitel. No hi ha dubte que aquesta pel·lícula serà un dels punts forts per a bona part de cinèfils de pro.
 
La caixa de "Seven" o l'homenatge al mite de David Fincher

La Secció "Sitges Clàssics", en motiu del seu 20è aniversari, retrà homenatge a la pel·lícula Seven, protagonista del cartell d'aquesta 48a edició i motiu on gira tot, inclòs el fantàstic tràiler promocional. D'estrenada sonada i impactant, Seven és un psicothriller que va crear escola i va confirmar el talent del seu director, l'ara ja consolidat David Fincher. La secció també projectarà The Thief and the Cobbler, de Richard Williams, cinta que mostra el treball original del director, que es va inspirar en Les mil i una nits.

A més, i tal com ja és ben habitual, el cinema asiàtic torna a tenir una presència rellevant, de pes. Acrobàcies, salts, cops i molta poesia, seran visibles en la dosi d'un bon grapat de realitzadors consagrats i emergents que firmen propostes escampades per la major part de seccions, entre les quals destaquen Two Thumbs Up, The Assassin, Helios, Portof Call, o les ja anunciades The Taking of Tiger Mountain i SPL2: A Time for Consequences.
 
El Festival guanya una sala, la Tramuntana

Una de les grans novetats de la 48a edició del Festival de Sitges és l'estrena d'una nova sala, que se suma als quatre espais de projecció clàssics del certamen: l’Auditori, el cinema Retiro, el cinema Prado i Brigadoon. Ara, a partir d'aquest 2015, la Sala Tramuntana –ubicada també a l’Hotel Meliá Sitges, seu oficial del Festival–, serà condicionada com a sala de cinema i acollirà un bon nombre de sessions, a més d’algunes classes magistrals rellevants. Més espai per deu dies on el cinema és un batec que mou ànimes, que fa somiar, que fa viatjar a llocs remots o inhòspits, i que fa que el món miri, de fit a fit, a una petita població del Garraf. Si voleu sentir-vos vius, no goseu perdre-us aquesta gran aventura.