23
de setembre
del
2015
Actualitzat
a les
19:13h
El seny s’ha convertit en una de les paraules més emprades en aquesta campanya electoral. Recorren a ella partits, organitzacions empresarials i sectors de la gentry, alarmats davant d’un panorama que, per primer cop des dels inicis de la transició, esdevé ple d’interrogants. El seny és com un talismà al qual s’aferren els segments de la societat civil que no saben, per primera vegada en molts anys, cap on anem. A falta d’un déu que no respon, en els grans despatxos s’invoca el seny. En alguns centres financers, el seny apareix com l’últim salconduit d’un ordre assetjat. El seny corre pels salons del Palace enmig del neguit de rostres encorbatats. El seny és un canapè.
Fa uns dies, en un esmorzar en un hotel de la ciutat de Barcelona, un periodista veterà arribava alarmat a la conferència d’un dels candidats a les eleccions del 27-S. “Quasi tots els candidats semblen tocats del bolet!”, deia convençut. “El país està perdent el seny”.
El seny és el contrari de gosadia, afirmació, creativitat i risc? Un dels pensadors que van estudiar el concepte de seny va ser el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-91). Al seu assaig “Les formes de la vida catalana”, té un capítol dedicat al seny. Home de matisos, lluny de radicalismes, afirmava que el seny implicava prudència, circumspecció, discreció i enteniment. Ferrater Mora diferenciava, curiosament, seny i sentit comú. El sentit comú, per ell, suposa l’eliminació de l’ideal, i condueix a la rutina i la incapacitat d’imaginar. El seny, en canvi, es vincula a la fermesa d’esperit, la constància i la serenor.
Per Ferrater Mora, “el seny no exclou, sinó que moltes vegades postula l’atreviment i la gosadia”. Segons ell, “l’autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible, les realitats quotidianes i immediates. L’autèntic seny –escrivia el filòsof- és perseguir el que és just, el convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l’acció més insensata que un pugui imaginar”.
El filòsof Joan Vergés, director de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), ens explica el que ell considera que és el seny: “Per mi, implica sospesar les coses, però pot vincular-se a empreses de risc. Un fons d’inversió pot actuar amb seny, si valora totes les opcions i actua després d’avaluar tots els factors. El seny –assegura Joan Vergés- vol dir l’actitud ponderada que adoptem quan treballem per assolir un objectiu. És el com, no el què d’una empresa que engeguem”.
Pel professor de la UdG, “sovint s’utilitza el concepte de seny per d’una manera que genera confusió. Ningú té el patrimoni del seny. No crec que es pugui afirmar que l’objectiu de la independència de Catalunya sigui, en ell mateix, poc assenyat. En tot cas, el seny és la manera en què s’ha d’actuar per assolir-ho”.
Fa uns dies, en un esmorzar en un hotel de la ciutat de Barcelona, un periodista veterà arribava alarmat a la conferència d’un dels candidats a les eleccions del 27-S. “Quasi tots els candidats semblen tocats del bolet!”, deia convençut. “El país està perdent el seny”.
El seny és el contrari de gosadia, afirmació, creativitat i risc? Un dels pensadors que van estudiar el concepte de seny va ser el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-91). Al seu assaig “Les formes de la vida catalana”, té un capítol dedicat al seny. Home de matisos, lluny de radicalismes, afirmava que el seny implicava prudència, circumspecció, discreció i enteniment. Ferrater Mora diferenciava, curiosament, seny i sentit comú. El sentit comú, per ell, suposa l’eliminació de l’ideal, i condueix a la rutina i la incapacitat d’imaginar. El seny, en canvi, es vincula a la fermesa d’esperit, la constància i la serenor.
Per Ferrater Mora, “el seny no exclou, sinó que moltes vegades postula l’atreviment i la gosadia”. Segons ell, “l’autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible, les realitats quotidianes i immediates. L’autèntic seny –escrivia el filòsof- és perseguir el que és just, el convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l’acció més insensata que un pugui imaginar”.
El filòsof Joan Vergés, director de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), ens explica el que ell considera que és el seny: “Per mi, implica sospesar les coses, però pot vincular-se a empreses de risc. Un fons d’inversió pot actuar amb seny, si valora totes les opcions i actua després d’avaluar tots els factors. El seny –assegura Joan Vergés- vol dir l’actitud ponderada que adoptem quan treballem per assolir un objectiu. És el com, no el què d’una empresa que engeguem”.
Pel professor de la UdG, “sovint s’utilitza el concepte de seny per d’una manera que genera confusió. Ningú té el patrimoni del seny. No crec que es pugui afirmar que l’objectiu de la independència de Catalunya sigui, en ell mateix, poc assenyat. En tot cas, el seny és la manera en què s’ha d’actuar per assolir-ho”.
Totes les notícies d'UDC de les eleccions del 27-S
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions
Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S