24
de setembre
del
2015
Actualitzat
a les
11:32h
Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) és un polític disciplinat, amb un deix per la ironia que no sempre mostra. És l’autor de l’enrevessada pregunta que va polaritzar el seu partit fins a dur-lo a l’escissió de Demòcrates de Catalunya. Però Espadaler no és un algú a qui s’hagi de negligir. Bon gestor, segons asseguren fins i tot els seus crítics, el seu pas pel Departament d’Interior no només no el va socarrimar, sinó que el va foguejar. Espadaler enfila el tram final d’una cursa electoral a la qual ha anat carregat de “la força del seny”. Les urnes diran, ben aviat, si és prou bagatge per fer-se amb un espai de l’escenari, apassionant, que les urnes deixaran obert.
- Aquest dimarts va fer vostè una proposta per aplegar les forces polítiques que no siguin ni rupturistes ni immobilistes. Alhora, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha parlat de la necessitat de constituir un Executiu a Catalunya amb totes les forces antiindependentistes. En què s’assemblen i en què es diferencien les dues propostes?
- S’assemblen exactament com un ou i una castanya. Nosaltres, des d’Unió, fem una proposta que es vol allunyar de les posicions rupturistes, que respectem però no compartim, però també de les que són immobilistes. I el primer immobilista, el polític que ha generat la situació que patim, el seu principal responsable, es diu Mariano Rajoy Brey. A nosaltres, en aquests moments, ens preocupen dues coses. D’una banda, afrontem una situació amb l’estat espanyol molt mal resolta, que perjudica Catalunya i ens porta a la inanició. Però també tenim una necessitat de governar el país. Per això voldríem pactar una proposta de mínims amb altres forces polítiques i alhora elaborar amb elles una proposta catalana per negociar amb l’Estat.
- I amb quines forces concretes pensa sumar per dissenyar aquesta proposta?
-Hi ha un espai com el del PSC que, en paraules del seu candidat, Miquel Iceta, ja ha contestat i ha dit que hi estaria disposat, i també a la coalició de forces que han format Junts pel Sí hi ha sectors que podrien coincidir amb aquesta proposta catalana. Com és el cas de Convergència Democràtica. A Ciutadans ja els veig amb més distància, però des de fa molt poc comencen a dir altres coses i asseguren que volen canviar coses… Del Partit Popular no n’esperem res. Els tenim a l’altre costat. També hi ha una altra força, Catalunya Sí que es Pot, amb la qual tenim moltes diferències pel que fa a política de govern, però que no és rupturista en l’actual conflicte amb Espanya.
-No em digui que llança un cable a Catalunya Sí que es Pot…
- No, hi tenim clares diferències, sobretot en allò que afecta a les mesures a prendre en política econòmica, però crec que poden fer aportacions positives en el que és l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè no són rupturistes.
- Vostès defensen el dret a decidir dels catalans en el seu programa electoral. Però alhora propugnen una disposició addicional a la Constitució espanyola. Això no és una mica contradictori?
- No ho és gens. No, perquè en cas de prosperar la nostra proposta de disposició addicional que blindaria la identitat nacional del país, l’educació, la llengua, etc... l’acord final amb l’Estat hauria de passar per les urnes, la gent hauria de decidir. Està clar que la sortida a aquesta situació ha de passar per una consulta.
- Però vostès no contemplen un referèndum d’autodeterminació, ni que fos legal i acordat.
- Sent realistes, és molt difícil un referèndum així. No és impossible. Algunes sentències emeses pel Tribunal Constitucional obren portes en aquesta via, no de manera vinculant però sí per conèixer la voluntat de la ciutadania. El número dos de la nostra candidatura, qui va ser fiscal en cap Martín Rodríguez Sol, s’ha referit a aquesta possibilitat en diverses ocasions.
- Els posicionaments d’aquests dies d’entitats financeres i diversos fòrums empresarials adverteixen dels efectes negatius que tindria una declaració d’independència. La por s’ha convertit en l’últim recurs de l’unionisme?
- Sí, és així. Nosaltres ens movem enmig de dos sentiments: la il·lusió i la por. La il·lusió per construir un país nou és necessària i positiva, però s’ha de concretar molt més. Si no, és simple com argument, no dic que sigui simplista. L’unionisme, per la seva banda, s’ha despertat tard, i de la manera menys seductora possible. Els qui intentem posar-hi cap i cor tenim en aquest sentit un problema afegit.
- El missatge que fan vostès de la força del seny, com diu el seu eslògan electoral, del diàleg, quan l’altre costat, en aquest cas l’estat espanyol, és del tot sord a cap voluntat de negociació o de diàleg, no queda migrat?
- Entenc que algú ho pugui veure així. Però miri, passi el que passi el proper 27 de setembre al vespre, i passi el que passi després de les eleccions generals espanyoles, que seran ben aviat, una cosa ja la sabem: la sortida a aquest conflicte passarà per parlar. No hi ha altra sortida. I quan diem això no estem parlant del peix al cove, eh.
- El peix al cove no és la seva proposta?
- No és la nostra proposta. Nosaltres volem un acord que ens blindi com a país de cara al futur. Volem uns canvis que no ens deixin mai més en mans del caprici del ministre d’Economia, o del d’Educació i Cultura, del govern espanyol de torn. I això no és el peix al cove. Convergència i Unió mai havia proposat tocar la Constitució espanyola. Nosaltres sí que ho fem.
- Sembla que vostès n’esperen molt de les eleccions espanyoles, que les veuen com una possibilitat que obrirà el joc.
- Nosaltres sempre vam dir una cosa: que les eleccions catalanes s’havien de fer després de les eleccions espanyoles. Això, per dues raons: primer per aprofitar la recuperació econòmica i després perquè calia esperar què donava de sí el context espanyol que contemplarem després de les eleccions generals. No sabem com quedarà el Congrés que surti d’aquestes eleccions però serà molt diferent a l’actual, i el que està clar és que el PP no hi disposarà de majoria absoluta.
- En aquests mesos han passat moltes coses. També a Unió Democràtica. Amb la mà al cor, tornaria a redactar la mateixa pregunta que va defensar en la consulta a la militància del seu partit?
- Amb la mà al cor li dic que sí. La situació que hem viscut internament ha estat dolorosa, també en el pla personal. Perquè molts dels companys que han marxat del partit eren bons amics amb qui havíem compartit moltes coses, i he de dir que a molts els continuo apreciant i m’agradaria seguir-ne sent amic.
- Ha aparegut alguna informació parlant de trobades, ja fa anys, entre la direcció d’Unió i José María Aznar, que vostè ja ha desmentit. És imaginable que en un futur veiem Unió tancant un acord polític similar al que van fer en el seu moment la Unió del Poble Navarrès i el Partit Popular?
- De cap de les maneres! Ja li dic que aquesta hipòtesi és del tot inimaginable. Només cal conèixer la història, i sobretot la història del nostre partit. Aquest és el mateix partit que es va fundar el 1931, en els anys de la Segona República. Un partit que volia la màxima sobirania per a Catalunya, però això sí, preservant la cohesió social del país.
- És el mateix partit que el juliol del 36 va posar-se al costat de la República?
- Oi tant!
- Quan fa que no parla amb José María Aznar?
-Amb Aznar només hi he parlat un cop a la meva vida. Fa molts anys d’això. Va ser en la inauguració d’una depuradora. No l’he vist més.
-Faci’ns un pronòstic per la nit del 27-S.
-No m’agrada fer pronòstics ni comentar massa les enquestes. Fixi’s en Grècia, com han errat els sondejos, molts dels quals apuntaven a una victòria de Nova Democràcia. L’únic pronòstic que m’atreveixo a fer sense por a equivocar-me és que les enquestes fallaran.
- Aquest dimarts va fer vostè una proposta per aplegar les forces polítiques que no siguin ni rupturistes ni immobilistes. Alhora, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha parlat de la necessitat de constituir un Executiu a Catalunya amb totes les forces antiindependentistes. En què s’assemblen i en què es diferencien les dues propostes?
- S’assemblen exactament com un ou i una castanya. Nosaltres, des d’Unió, fem una proposta que es vol allunyar de les posicions rupturistes, que respectem però no compartim, però també de les que són immobilistes. I el primer immobilista, el polític que ha generat la situació que patim, el seu principal responsable, es diu Mariano Rajoy Brey. A nosaltres, en aquests moments, ens preocupen dues coses. D’una banda, afrontem una situació amb l’estat espanyol molt mal resolta, que perjudica Catalunya i ens porta a la inanició. Però també tenim una necessitat de governar el país. Per això voldríem pactar una proposta de mínims amb altres forces polítiques i alhora elaborar amb elles una proposta catalana per negociar amb l’Estat.
- I amb quines forces concretes pensa sumar per dissenyar aquesta proposta?
-Hi ha un espai com el del PSC que, en paraules del seu candidat, Miquel Iceta, ja ha contestat i ha dit que hi estaria disposat, i també a la coalició de forces que han format Junts pel Sí hi ha sectors que podrien coincidir amb aquesta proposta catalana. Com és el cas de Convergència Democràtica. A Ciutadans ja els veig amb més distància, però des de fa molt poc comencen a dir altres coses i asseguren que volen canviar coses… Del Partit Popular no n’esperem res. Els tenim a l’altre costat. També hi ha una altra força, Catalunya Sí que es Pot, amb la qual tenim moltes diferències pel que fa a política de govern, però que no és rupturista en l’actual conflicte amb Espanya.
Ramon Espadaler, cap de llista d'UDC. Foto: Adrià Costa
-No em digui que llança un cable a Catalunya Sí que es Pot…
- No, hi tenim clares diferències, sobretot en allò que afecta a les mesures a prendre en política econòmica, però crec que poden fer aportacions positives en el que és l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè no són rupturistes.
- Vostès defensen el dret a decidir dels catalans en el seu programa electoral. Però alhora propugnen una disposició addicional a la Constitució espanyola. Això no és una mica contradictori?
- No ho és gens. No, perquè en cas de prosperar la nostra proposta de disposició addicional que blindaria la identitat nacional del país, l’educació, la llengua, etc... l’acord final amb l’Estat hauria de passar per les urnes, la gent hauria de decidir. Està clar que la sortida a aquesta situació ha de passar per una consulta.
- Però vostès no contemplen un referèndum d’autodeterminació, ni que fos legal i acordat.
- Sent realistes, és molt difícil un referèndum així. No és impossible. Algunes sentències emeses pel Tribunal Constitucional obren portes en aquesta via, no de manera vinculant però sí per conèixer la voluntat de la ciutadania. El número dos de la nostra candidatura, qui va ser fiscal en cap Martín Rodríguez Sol, s’ha referit a aquesta possibilitat en diverses ocasions.
- Sí, és així. Nosaltres ens movem enmig de dos sentiments: la il·lusió i la por. La il·lusió per construir un país nou és necessària i positiva, però s’ha de concretar molt més. Si no, és simple com argument, no dic que sigui simplista. L’unionisme, per la seva banda, s’ha despertat tard, i de la manera menys seductora possible. Els qui intentem posar-hi cap i cor tenim en aquest sentit un problema afegit.
- El missatge que fan vostès de la força del seny, com diu el seu eslògan electoral, del diàleg, quan l’altre costat, en aquest cas l’estat espanyol, és del tot sord a cap voluntat de negociació o de diàleg, no queda migrat?
- Entenc que algú ho pugui veure així. Però miri, passi el que passi el proper 27 de setembre al vespre, i passi el que passi després de les eleccions generals espanyoles, que seran ben aviat, una cosa ja la sabem: la sortida a aquest conflicte passarà per parlar. No hi ha altra sortida. I quan diem això no estem parlant del peix al cove, eh.
- El peix al cove no és la seva proposta?
- No és la nostra proposta. Nosaltres volem un acord que ens blindi com a país de cara al futur. Volem uns canvis que no ens deixin mai més en mans del caprici del ministre d’Economia, o del d’Educació i Cultura, del govern espanyol de torn. I això no és el peix al cove. Convergència i Unió mai havia proposat tocar la Constitució espanyola. Nosaltres sí que ho fem.
- Sembla que vostès n’esperen molt de les eleccions espanyoles, que les veuen com una possibilitat que obrirà el joc.
- Nosaltres sempre vam dir una cosa: que les eleccions catalanes s’havien de fer després de les eleccions espanyoles. Això, per dues raons: primer per aprofitar la recuperació econòmica i després perquè calia esperar què donava de sí el context espanyol que contemplarem després de les eleccions generals. No sabem com quedarà el Congrés que surti d’aquestes eleccions però serà molt diferent a l’actual, i el que està clar és que el PP no hi disposarà de majoria absoluta.
Ramon Espadaler, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- En aquests mesos han passat moltes coses. També a Unió Democràtica. Amb la mà al cor, tornaria a redactar la mateixa pregunta que va defensar en la consulta a la militància del seu partit?
- Amb la mà al cor li dic que sí. La situació que hem viscut internament ha estat dolorosa, també en el pla personal. Perquè molts dels companys que han marxat del partit eren bons amics amb qui havíem compartit moltes coses, i he de dir que a molts els continuo apreciant i m’agradaria seguir-ne sent amic.
- Ha aparegut alguna informació parlant de trobades, ja fa anys, entre la direcció d’Unió i José María Aznar, que vostè ja ha desmentit. És imaginable que en un futur veiem Unió tancant un acord polític similar al que van fer en el seu moment la Unió del Poble Navarrès i el Partit Popular?
- De cap de les maneres! Ja li dic que aquesta hipòtesi és del tot inimaginable. Només cal conèixer la història, i sobretot la història del nostre partit. Aquest és el mateix partit que es va fundar el 1931, en els anys de la Segona República. Un partit que volia la màxima sobirania per a Catalunya, però això sí, preservant la cohesió social del país.
- És el mateix partit que el juliol del 36 va posar-se al costat de la República?
- Oi tant!
- Quan fa que no parla amb José María Aznar?
-Amb Aznar només hi he parlat un cop a la meva vida. Fa molts anys d’això. Va ser en la inauguració d’una depuradora. No l’he vist més.
-Faci’ns un pronòstic per la nit del 27-S.
-No m’agrada fer pronòstics ni comentar massa les enquestes. Fixi’s en Grècia, com han errat els sondejos, molts dels quals apuntaven a una victòria de Nova Democràcia. L’únic pronòstic que m’atreveixo a fer sense por a equivocar-me és que les enquestes fallaran.
Ramon Espadaler s'estrena com a cap de llista en unes eleccions. Foto: Adrià Costa
Totes les notícies d'UDC de les eleccions del 27-S
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions
Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S