Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Rafel Nadal, un profeta de la independència

Fa quasi 25 anys, l'escriptor i periodista gironí va publicar un article que està esdevenint premonitori

per Redacció, 22 de setembre de 2015 a les 18:46 |
Rafel Nadal, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"L'ensurt de la independència de Catalunya" era el títol d'un discret article que publicava al diari El Periódico el seu aleshores sotsdirector, Rafel Nadal, un llunyà 26 de juliol de 1992. Era just l'endemà de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

La fase prèvia al Jocs havia estat marcada per una gran ofensiva d'internacionalització del problema nacional català, que va ser durament castigada per la policia espanyola  en moltes comarques per on passava la flama olímpica. I també eren uns dies molt calents per l'anomenada Operació Garzón, la detenció massiva de militants independentistes -molts dels quals van ser torturats- sota l'acusació de pertànyer a Terra Lliure.


En aquest context tan intens, va publicar-se l'article, que va passar força desapercebut enmig de les grans notícies del dia i de la setmana. Tanmateix, quan han passat més de 23 anys, el text agafa una actualitat profètica, de gran visió històrica del que podia ser el futur de Catalunya.

"Anaven ocupats amb les seves picabaralles de despatx, amb les seves enveges i les seves passions personals i ara, Barcelona, aquesta Barcelona gairebé sense banderes espanyoles a la cara, els ha escandalitzat. I, tanmateix, el debat sobre l'independentisme no hauria de provocar cap més esquinçada de vestits. No sols és legítim, sinó que sembla més aviat una obligació quan comencen d'acumular-se indicis que Catalunya porta camí de ser independent. I potser abans del que cap teòric hagués pogut preveure. Si tot segueix al ritme actual, abans de deu anys la lucidesa política podria haver de formalitzar amb una forma alguna cosa que la realitat pot haver creat abans.


Tot seguit, Nadal es planyia que l'estat de les autonomies construït a la Transició fos només un pedaç, ja que "ningú va voler dissenyar una projecte realista per a Espanya; van preferir anar malvivint amb pactes i martingales i dobles llenguatges. I ara, quan comencen a adonar-se'n, potser ja és massa tard".

L'articulista es mostrava escèptic sobre el lideratge del procés cap a la independència per part "del nacionalisme que dirigeix l'autogovern", i també de la capacitat de seducció única dels "activistes més infatigables". I no creia que hagués de ser decisiva "l'empenta dels qui, com Mendoza, comencen a estar farts que els catalans toquin poder a la capital de l'estat".


I manifestava la seva intuïció sobre els que ara el 2015 s'anomena "nous independentistes" i que Nadal en aquell article dibuixava com així: "Catalunya serà independent probablement de la mà dels indiferents, cada dia més indiferents respecte d'un Estat possible que suscita la burla de tots dos costats. I de la mà d'aquest "per què no?" que ja ha portat a la independència els txecs i els eslovacs".

Nadal veia a venir un altre factor independentista: "I de la mà dels cada vegada més nombrosos col·lectius de castellanoparlants que se senten indiferents respecte a la Catalunya de Pujol, però van convertint-se en sòlids adversaris d'una cosa genèrica anomenada Madrid. Col·lectius que prenen consciència a una velocitat insospitada que formen part d'una realitat diferent, i comencen d'intuir que Catalunya pot ser independent en castellà".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació