Ocellot, Senior i el Cor Brutal i Crystal Fighters rubriquen una dècada prodigiosa

Gent, molta gent, i també moltes ganes de compartir música, en viu. Són deu anys de concerts a l’Antiga Fàbrica Damm dins el marc del Barcelona Acció Musical (BAM) de la Mercè, i Estrella –tal com demostra l’afluència, la proposta i l’evidència– ha aconseguit crear un esdeveniment social més que musical. Típiques d’aquesta jornada són les aglomeracions al carrer Rosselló i la vida que s’estén per diversos afluents, plens de petites comunitats de joves asseguts a terra, en ple pic-nic de cervesa, fum i rialles, convertint l’asfalt en una mena de creuament impossible entre Hyde Park i Razzmatazz. La gent vol festa, i vol fer-ho amb la música a tocar.

Ocellot, Senior i el Cor Brutal i els britànics Crystal Fighters han estat els escollits per posar la rúbrica –amb molt de sentit– a una dècada prodigiosa. Per aquest escenari han passat grups com The Kooks, Miles Kane o Belle and Sebastian i, avui, per a molts dels assistents és una gran ocasió per deixar-se seduir per noves sonoritats. Els encarregats d’obrir el foc són Ocellot, mentre la gent comença a agafar posicions. Després de passar per diferents festivals de renom (entre ells el Primavera Sound 2015), presenten les cançons del seu segon disc, JellyBeat (Foehn Records, 2015) i ofereixen un ventall que ressegueix totes les possibilitats del pop psicodèlic.

El sud també existeix

Quan toquen encara és de dia i, malgrat que som a Barcelona i no pensem moure'ns, Marc Fernández i Elaine Phelan conviden a fer un viatge, a recórrer universos amb el seu folk melòdic, amanit amb ritmes electrònics, ambients suggerents i molta actitud. El concert acaba i encara és de dia, tot i que per poca estona, just quan Senior i el Cor Brutal surten a menjar-se l’escenari, amb un públic que és cada vegada més i més nombrós. Ells, que són barbuts "pre-hipsterisme", es mostren contents de ser-hi, convençuts que és el seu moment i que tota la pedra picada ha servit per coronar l’Antiga Damm. La proposta no enganya: actitud, convenciment, pocs dubtes. Amb un so contundent, demostren que el "sud també existeix", com cantà Serrat i com confirmen els riffs de rock "sureny", ànima àrida i cor valencià.

Pel repertori apareixen cançons com L’home que era ahir, On t’has clavat –que parla "de la diabòlica vida dels regidors d'urbanisme"–, Bomba de plaer o Gran, i lletres per on surten (ben) retratades les corrupteles i la mediocritat de personatges com "una dona política" de cognom Punset, “sabeu qui és? Nosaltres prou que la coneixem, a València”, diuen. Poc abans del final, Senior ofereix una relectura de la cançó Fàcil d’Els Pets, “que ho torna tot tan agre”, i són absolutament meridians amb una arenga als joves, que ressona com un mandat: “el futur és vostre, sempre que voteu!”.

Ja de nit, els britànics Crystal Fighters exerceixen de caps de cartell amb un inici on fan sonar la “txalaparta”, un instrument tradicional d’Euskadi que ja han integrat al seu propi repertori. Minuts després de l’exhibició de múscul, amb el públic guanyat i extremadament massiu, el protagonisme és per les guitarres i els sintetitzadors. Cançons, beats, tornades i col·lapse fins a la fi, amb un carrer desbordat que, ara sí, fa oblidar les escenes bucòliques de primera hora. Com sempre –i ja en són deu, d’ocasions–, l’Antiga Fàbrica Damm ofereix un bon tall de l’actualitat musical, amb la complicitat d'un públic que respon amb entusiasme i amb presència. I que és cada dia és més voraç i més i més nombrós.