eleccions gregues

Grècia torna a les urnes per tercera vegada en un sol any

Les enquestes apunten Tsipras com el primer ministre preferit pels grecs | La signatura del tercer rescat va trencar el partit d’esquerra alternativa Syriza | El partit de Tsipras i Nova Democràcia arriben als comicis amb un empat tècnic

per Gerard de Josep , 20 de setembre de 2015 a les 08:30 |
Míting final de Syriza al centre d'Atenes | Syriza
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per tercera vegada en un sol any, Grècia té aquest diumenge una cita amb les urnes. Es tracta d’unes eleccions generals anticipades, semblants a les que ja va viure el gener. Aquest cop, la convocatòria la va forçar el 20 d’agost la dimissió del primer ministre, Alexis Tsipras. Ara, els ciutadans escolliran, bàsicament, entre les formacions que volen implementar les mesures que dictaran els socis europeus i provaran de mantenir una relativa estabilitat (Syriza, Nova Democràcia, Pasok i To Potami), o per l’aposta definitiva d’una ruptura amb Europa i un canvi de sistema (Unitat Popular, KKE, Alba Daurada).

Tsipras és el líder del partit d’esquerra alternativa Syriza, la formació que va arribar al poder prometent que acabaria amb les polítiques d’austeritat i les retallades, i que ha acabat signant un nou rescat amb els creditors internacionals. Ho ha fet amb el vot en contra d’un terç dels seus diputats i perdent la majoria parlamentària pròpia, però amb el suport de tota l’oposició proeuropea. La divisió interna de Syriza obligava el primer ministre a abandonar el càrrec. I l’ala esquerra del partit va escindir-se per fundar una nova formació política, Unitat Popular, que pretén defensar tot allò que Syriza no ha complert en aquests set mesos de govern.

 

Alexis Tsipras amb Pablo Iglesias en el míting final de campanya. Foto: Syriza


Un episodi va sacsejar especialment l’esquerra grega. El 5 de juliol Tsipras va convocar un referèndum sobre les condicions dels creditors, amb l’argument que això reforçaria la seva força negociadora. Amb els bancs tancats i l’ombra d’una possible sortida de Grècia de l’euro, un 62% dels grecs va rebutjar les reformes, però a canvi Grècia va rebre un acord encara més dur.


El programa de rescat financer que va acordar l’equip de Tsipras consta de 86.000 milions d’euros en tres anys. Uns diners que les institucions, abans conegudes com la troica –BCE, Comissió Europea, i Fons Monetari Internacional- ara juntament amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, aniran deixant a Grècia per trams, sempre a condició que s’apliquin les noves reformes que dictin els socis. Aquest fet s’ha vist com una pèrdua total de sobirania per part d’un Estat membre. Tota llei haurà de ser consultada i aprovada per Brussel·les, però ja és sabut que el rescat comportarà, entre d’altres, augments d’impostos, reducció de pensions, reformes en el mercat laboral i privatitzacions.

Tot i així, les enquestes, que ara apunten un empat tècnic entre Syriza i el partit conservador Nova Democràcia –amb Vangelis Meimarakis com a líder-, reflecteixen que els grecs encara veuen Tsipras com la millor opció per liderar el país. La seva aposta, i el principal repte grec, passa per suavitzar els efectes recessius que pot dur el rescat i compensar-los amb mecanismes d’inversió i creixement com el Pla Juncker. Caldrà veure ara quin govern sortirà del resultat final. Nova Democràcia ha assegurat que està disposat a fer un govern de concentració amb Tsipras al capdavant, però el polític ha negat aquesta possibilitat i el més probable és que intenti fer coalició amb les altres forces centristes, com els socialdemòcrates del Pasok i els liberals de

To Potami.
 

Vangelis Neimarakis, líder de la conservadora Nova Democràcia. Foto: ND


Guia pràctica dels principals partits grecs

Syriza: En grec, és acrònim de coalició d’esquerra radical, i està format per una unió de tretze corrents diferents de l’esquerra alternativa. Durant aquests set mesos de govern ha anat ocupant una posició cada vegada més centrista. De vocació europea, Syriza es posiciona contra les retallades i les mesures d’austeritat. El gener va quedar a dos diputats de la majoria absoluta.

Nova Democràcia: La dreta conservadora. Un dels dos partits que, des de la instauració de la democràcia a Grècia, ha protagonitzat el bipartidisme. Pertany al Partit Popular Europeu i ha estat defensor de les polítiques d’austeritat.

Unitat Popular: És el partit format pels escindits de Syriza. El seu objectiu principal és recuperar aquelles promeses que la formació d’esquerra alternativa feia en campanya i que no va complir un cop al govern: acabar amb l’austeritat i les retallades, abolir els rescats, deixar de pagar el deute si cal, afegeixen, sortir de la zona euro. La probabilitat que aconsegueixin fer ombra a Tsipras és molt baixa.

Pasok: El representant de la socialdemocràcia en hores baixes. Durant els anys 80, el govern liderat per Andreas Papandreu, amb qui sovint comparen Tsipras, va portar serioses millores socials al país en termes d’educació, drets humans, i d’altres. Però després de veure’s implicats molts dels seus membres en casos de corrupció, Syriza sembla haver-li pres definitivament l’espai electoral.

Alba Daurada: Neonazis. És un partit d’extrema dreta, amb un discurs netament racista, homòfob i nacionalista. Ha estat la tercera força més votada al Parlament hel·lè, tot i tenir bona part de la seva cúpula a presó des que se’ls va acusar d’organització criminal, per estar presumptament implicats en l’assassinat d’un raper antifeixista.

To Potami: És un partit liberal liderat per un periodista que es va fer famós pels seus programes a la televisió pública. La seva aposta és centrista però ambigua, i consisteix  bàsicament a defensar la regeneració democràtica i recolzar qualsevol acció que asseguri la permanència del país a la zona euro.

KKE: És el partit polític més vell a Grècia i una de les formacions comunistes més antigues de l’Europa occidental. Són partidaris de l’ortodòxia i la disciplina, clarament euroescèptics, es posicionen en contra dels rescats i tot des de la fermesa dels dogmes i principis marxistes-leninistes.

Grecs Independents: Ha estat el soci de govern de Syriza durant aquesta legislatura, tot i que és considerat un partit de la dreta conservadora. El punt que tenien en comú era la visió crítica amb les polítiques d’austeritat imposades pels creditors. Aquesta vegada, però, les enquestes auguren que ni tan sols entraran al Parlament (per fer-ho necessiten el 3% dels vots).
 

Alexis Tsipras opta a continuar com a primer ministre. Foto: Syriza

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació